¡°Les sales de cine tenen encesa la bombeta vermella de perill¡±

Els mesos amb les sales tancades; la reobertura amb reducci¨® d'aforament, amb gel i mascareta; el nou tancament per possibles rebrots; les inst¨¤ncies a l'Administraci¨® i les retic¨¨ncies del Procicat; el recurs davant la just¨ªcia; la nova reobertura amb les ja no tan noves mesures de seguretat¡­ La ind¨²stria del cinema a Espanya ha quedat tocada per la crisi del coronavirus. Fins quan? No ho sap ning¨². El sector, com tota la societat, tem rebrots de covid-19, contagis, confinaments, tancaments. ¡°La cosa ja no tornar¨¤ a ser com abans¡±, adverteix, categ¨°ric, Francesc Vilallonga, professor d'Estructura de la Ind¨²stria del Cinema a la Facultat de Comunicaci¨® i Relacions Internacionals de la Blanquerna (Universitat Ramon Llull).

¡°D'una banda, durant aquests m¨¦s de quatre mesos de confinament, la gent s'ha acostumat a consumir contingut a casa i molts han perdut l'h¨¤bit d'anar al cinema¡±, explica. ¡°Les retic¨¨ncies del Procicat, a m¨¦s, no hi ajuden, quan els cinemes, com els teatres, per exemple, s¨®n els espais que han seguit rigorosament les normes de seguretat i de les sales no n'ha sortit cap cas. Molta gent pot ser que tingui por¡±. Per aix¨° considera que d'aqu¨ª a Cap d'Any ¡°l'estrat¨¨gia ¨¦s clarament perdre el m¨ªnim possible, des del punt de vista econ¨°mic, i demostrar que els cinemes s¨®n llocs segurs, des del punt de vista social. Les sales estan amb la bombeta vermella de perill encesa¡±.

El proc¨¦s de reobertura dels cinemes t¨¦ dos grans enemics: la reducci¨® de l'aforament per evitar contagis i, sobretot a les sales m¨¦s comercials, els calendaris de les grans estrenes nord-americanes, que han estat ballant des de finals de juny. ¡°La depend¨¨ncia d'aquestes pel¡¤l¨ªcules ¨¦s enorme¡±, diu el professor. ¡°Quan un s'ha lligat tant a un ¨²nic soci, com poden ser les majors ¨Cels grans estudis nord-americans¨C, el seu negoci en dep¨¨n totalment¡±. El cinema americ¨¤ representa el 70% de la taquilla a Espanya, ¡°i fins a un 80% si pensem que pel¡¤l¨ªcules espanyoles estan distribu?des tamb¨¦ per empreses americanes¡±, matisa.

En aquestes circumst¨¤ncies no ¨¦s d'estranyar que el fet que Disney hagi decidit estrenar en format digital Mulan, una de les dues primeres grans produccions programades per a la reobertura mundial dels cinemes (Tenet, de Christopher Nolan, era l'altra), ha estat molt mal rebut per la ind¨²stria del cinema. La factoria estrenar¨¤ aquesta pel¡¤l¨ªcula als Estats Units el 4 de setembre a la seva plataforma, a un preu de 30 d¨°lars (una mica m¨¦s de 25 euros). ¡°Tenen calculat que, com que no hi haur¨¤ res a repartir amb les sales, nom¨¦s que el 10% dels abonats la comprin ja els ser¨¤ rendible¡±, explica Vilallonga. ¡°Per a ells, a m¨¦s, ¨¦s una manera de millorar la posici¨® de la plataforma¡±. Les distribu?dores estan indignades amb aquesta jugada perqu¨¨ consideren que han estat fent-los una publicitat immensa i¡­ gratu?ta. La FECE (Federaci¨® d'Entitats d'Empresaris de Cinema d'Espanya) ha llan?at un comunicat qualificant la maniobra d'estafa als consumidors i acusant Disney de fer mal a la ind¨²stria del cinema. Disney Espanya tindr¨¤ l'¨²ltima paraula sobre l'estrena al nostre pa¨ªs.

El calendari que ve no ¨¦s per tirar coets: al setembre no s'espera cap gran estrena; el 2 d'octubre est¨¤ previst Wonder Woman 1984 i per al novembre No time to die, la nova entrega de James Bond. Fins ara, la gran benefactora de la temporada ha estat Padre no hay m¨¢s que uno 2, de Santiago Segura. ¡°Va suposar el 70% de la taquilla a Espanya la primera setmana d'agost¡±, diu Vilallonga. ¡°Per¨° aguantar un mes sencer amb nom¨¦s una estrena ¨¦s dur¨ªssim¡±, observa.

La veritat ¨¦s que ning¨² podia preveure una situaci¨® com la que hem viscut. ¡°Tot aix¨° ha accelerat un canvi de paradigma¡±, explica el tamb¨¦ cr¨ªtic de cinema. ¡°S'estan produint uns canvis que ja intu¨ªem per¨° que haurien trigat no menys de cinc anys a arribar. Les productores, les distribu?dores i les exhibidores tenen cadascuna els seus interessos i, m¨¦s que desconfian?a, el que hi ha ara ¨¦s incertesa. ?s l¨°gic¡±. Vilallonga remarca que l'obertura de les sales a finals de juny va ser una decisi¨® molt important i delicada: ¡°Calia aixecar els ERTO, adaptar els cinemes a les mesures de seguretat¡­ Si haguessin pensat que estarien sense continguts en aquestes dates, m¨¦s d'un s'ho hauria rumiat abans de reobrir¡±.

A Catalunya, el Grup Bala?¨¢ encara no ha obert ni una sala i Cinesa, no totes¡­ ¡°Las sales de les grans cadenes poden aguantar la situaci¨®, tot i que els costar¨¤, i les sales independents tamb¨¦, perqu¨¨ tenen un p¨²blic molt fidel i els seus continguts, com que no depenen de les grans estrenes americanes que es van retardant, no varien tant per la situaci¨® sanit¨¤ria¡±, comenta Vilallonga, coneixedor del tema per la seva vinculaci¨® amb els cinemes Truffaut, de Girona. Les que ho passaran pitjor, segons l'expert en ind¨²stria cinematogr¨¤fica, seran les sales comercials que no tenen el coix¨ª de grans empreses al darrere i que depenen de les grans estrenes¡­ La majoria hauran de renegociar els lloguers, una cosa gens f¨¤cil. De moment, moltes es troben davant d'un precipici i una disjuntiva terrible: o s'endeuten o cauen al buit¡­¡±, diu, recordant que ja han tancat tres cinemes a Catalunya: els M¨¦li¨¨s a Barcelona, els Arinco a Palam¨®s i El Punt a Cerdanyola.

El tradicional desemparament econ¨°mic

Vilallonga considera que la situaci¨® de desemparament econ¨°mic des del punt de vista institucional que pateix el cinema espanyol ha quedat reflectida en la pand¨¨mia. ¡°La majoria de pa?sos europeus ¨CFran?a, It¨¤lia, Alemanya¡­¨C han injectat diners p¨²blics directament a les sales de cinema. Aqu¨ª a Espanya, l'ajuda del Ministeri s'ha destinat nom¨¦s a instal¡¤lar les mesures de seguretat¡±. La Uni¨® Europea tamb¨¦ s'ha posat les piles. Europa Cinema, destinada a la promoci¨® del cinema d'autor europeu, ha avan?at les seves ajudes corresponents al 2020 (s'havien de cobrar al novembre i s'han pagat al juny) i ha avan?at part de les del 2021. ¡°?s que el moment de fer-ho ¨¦s aquest, no m¨¦s endavant¡±.

Els festivals s¨®n una altra pota important per a la ind¨²stria. ¡°Ja han caigut Cannes i altres festivals europeus¡±, recorda Vilallonga. ¡°A finals d'agost hem tingut el de M¨¤laga i ja al setembre el de Ven¨¨cia i Sant Sebasti¨¤. Esperem que es puguin fer de manera presencial (amb aforaments redu?ts, etc.), perqu¨¨ la visibilitat medi¨¤tica d'aquests festivals ¨¦s clau per a moltes pel¡¤l¨ªcules, per posicionar-se al mercat¡±.