El retorn de les terrasses

El protagonisme de les terrasses en aquest any de constant excepcionalitat no t¨¦ gaire a veure amb criteris estacionals o climatol¨°gics, sin¨® amb el potencial perill que un espai tancat pot tenir en termes de contagi. Tot i les noves restriccions anunciades aquesta setmana pel Govern, els estudis realitzats en aquest sentit apunten que la probabilitat de contaminaci¨® v¨ªrica ¨¦s fins a 20 vegades m¨¦s alta dins d¡¯un local que no pas a l¡¯aire lliure. La l¨°gica prevenci¨® contra l¡¯amena?a que suposa la covid-19 desincentiva l¡¯¨²s dels espais interiors en favor d¡¯un consum realitzat a peu de carrer, on la inevitable quota de risc que hem d¡¯assumir baixa considerablement.

Si tradicionalment associ¨¤vem el fet de seure en una terrassa a certa ociositat despreocupada relacionada amb l¡¯alegria de viure, des de fa uns mesos s¡¯ha convertit en una q¨¹esti¨® de superviv¨¨ncia. En el nou paradigma sociosanitari, en qu¨¨ qualsevol activitat que es fa en un espai tancat ¨¦s potencialment perillosa, les terrasses constitueixen un espai relativament segur per al consumidor, i al mateix temps, una petita taula de salvaci¨® per a una hostaleria asfixiada per les conseq¨¹¨¨ncies econ¨°miques de la pand¨¨mia.

En aquest panorama de barres clausurades per imperatiu legal, les taules ubicades a l¡¯exterior dels establiments es converteixen en el punt de trobada d¡¯una poblaci¨® que mira de re¨¹ll la indesitjable perspectiva de futurs confinaments, per¨° que no est¨¤ disposada a renunciar a caf¨¨s, canyes i vermuts existencials.

En les darreres setmanes, s¡¯ha perm¨¨s als establiments ampliar l¡¯espai que ocupen les terrasses sobre la via p¨²blica, conquerint metres quadrats a les voreres i reivindicant tamb¨¦ el seu dret a existir sobre espais anteriorment reservats a l¡¯estacionament de vehicles. Aquest nou expansionisme de taules al carrer aconsegueix, com a m¨ªnim, donar certa sensaci¨® de vida a uns bars i restaurants que malden per no fer fallida.

La ¡®terrasse¡¯, espai amortidor entre el bar passiu i el carrer actiu

La nostra relaci¨® amb les terrasses ve de lluny, i el seu origen hist¨°ric el situem a Par¨ªs. L¡¯any 1686, el caf¨¨ Procope ¨Cm¨ªtic establiment ubicat al Quartier Latin de la capital francesa freq¨¹entat per Rousseau, Voltaire o Diderot¨C va ubicar taules i cadires a l¡¯exterior del local per acollir-hi les dones, que aleshores no eren benvingudes a l¡¯interior dels establiments en els quals se servien begudes. Com explica G¨¦rard Letailleur, autor del llibre Histoire insolite des caf¨¨s parisiens, ¡°en baixar dels cotxes de cavalls, les senyores s¡¯instal¡¤laven a les taules de la terrassa¡±. D¡¯aquella segregaci¨® va n¨¦ixer el concepte d¡¯ampliar el servei de l¡¯interior del local cap a la via p¨²blica, que aviat altres locals van copiar per acomodar aquells clients que l¡¯interior dels caf¨¨s no podien absorbir.

Durant la segona meitat del segle XIX, els grans bulevards parisencs van ser testimoni de la multiplicaci¨® de les terrasses. Els habitants de la capital francesa van apropiar-se d¡¯aquella nova manera de relacionar-se amb la ciutat, i les taules exteriors van esdevenir un mirador privilegiat de l¡¯activitat fren¨¨tica d¡¯un Par¨ªs en ebullici¨®. Convertits en clients habituals d¡¯aquests aparadors urbans, impressionistes com Renoir, Monet o Van Gogh van extreure¡¯n un tema que seria recurrent en les seves obres.

A les acaballes d¡¯aquell segle, despr¨¦s dels anys de la Gran Depressi¨®, va arribar la Belle ?poque, que de tant bella va fer emergir un m¨®n nou. Un m¨®n en el qual es manifest¨¤ una visi¨® idealitzada i m¨¦s sensual de la vida, com un vent renovat que inflaria les veles dels importants progressos socials i tecnol¨°gics que es produ?ren. Fot¨°grafs i ciclistes enva?ren els carrers, amb la voluntat de ser testimonis d¡¯un temps de canvi des de noves perspectives. La Belle ?poque, un moment daurat de la hist¨°ria, en qu¨¨ Par¨ªs viuria l¡¯eclosi¨® d¡¯uns caf¨¦-terrasse que entroncaven amb aquella nova manera de veure el m¨®n, m¨¦s oberta, il¡¤lusionant i viva.

Precisament durant aquesta ¨¨poca van apar¨¨ixer a Espanya les primeres terrasses de les quals es t¨¦ const¨¤ncia documentada. Al madrileny passatge de Matheu, que uneix els carrers de la Victoria i d¡¯Espoz y Mina, s¡¯hi varen instal¡¤lar a mitjans del XIX unes elegants galeries comercials cobertes per una estructura de ferro i vidre, seguint la moda d¡¯altres capitals europees. Passats els anys de m¨¤xima esplendor de les galeries i amb la intenci¨® de reactivar-ne l¡¯activitat, l¡¯any 1867 un empresari franc¨¨s anomenat Camille Double va fundar-hi un negoci: el Caf¨¦ de Francia. Double, d¡¯idees revolucion¨¤ries favorables a la Comuna de Par¨ªs, havia fugit del seu pa¨ªs arran del triomf del president de la Tercera Rep¨²blica Adolphe Thiers, poc amic d¡¯idees revolucion¨¤ries i for?a partidari de l¡¯afusellament com a mesura dissuasiva. En obrir el seu establiment, l¡¯hostaler franc¨¨s va replicar el model parisenc de cafeteria amb servei de terrassa en una ciutat on la vida als caf¨¨s sempre passava a l¡¯interior. La novetat provocaria entre els passants sorpresos alguns comentaris ir¨°nics, com ara que ¡°l¡¯interior d¡¯aquells caf¨¨s devia ser tan petit que ni tan sols tenien lloc per encabir-hi taules i cadires¡±.

Al mateix passatge de Matheu obriria poc despr¨¦s el Caf¨¦ de Par¨ªs, tamb¨¦ amb terrassa i regentat per un altre ciutad¨¤ franc¨¨s, per¨° a difer¨¨ncia de Double, l¡¯amo del nou local era mon¨¤rquic i d¡¯idees conservadores. Malgrat les difer¨¨ncies ideol¨°giques, els dos caf¨¨s van aconseguir conviure pac¨ªficament, repartint-se una clientela que de mica en mica li va anar agafant el gust a all¨° de seure a la fresca.

Tot i l¡¯¨¨xit aclaparador de la cultura de les terrasses als pa?sos del sud d¡¯Europa, on les condicions climatol¨°giques eren ideals per gaudir-ne, va ser altre cop Par¨ªs on es va viure la ¡°tercera onada¡± del creixement dels caf¨¦-terrasse.

Un cop finalitzada la Gran Guerra, l¡¯horror i el desastre van deixar pas als feli?os anys vint, un par¨¨ntesi de pau en qu¨¨ els francesos es van afanyar a recuperar el temps perdut. Com explica l¡¯arquitecta i historiadora Joanne Vajda, ¡°els anys vint i trenta veuen n¨¦ixer els grans caf¨¨s de Montparnasse i dels Champs-?lys¨¦es, l¡¯arquitectura dels quals exemplifica l¡¯alegria de viure que s¡¯instal¡¤la a la capital francesa despr¨¨s de la Primera Gran Guerra¡±. Vajda, estudiosa del vessant hist¨°ric dels caf¨¨s de la capital, explica que en aquells anys els francesos es converteixen en ¡°observadors d¡¯un m¨®n que evoluciona, sovint tan r¨¤pid que resulta dif¨ªcil interpretar-lo¡±. En un moment aix¨ª, no hi ha millor punt de vista que un espai obert i alhora protegit on hom es pot instal¡¤lar per reflexionar, sol o en companyia d¡¯amics. Sobre aquest punt Vajda aprofundeix aportant una idea interessant: ¡°La terrassa ¨¦s un espai amortidor entre dos mons que s¡¯assemblen tot i ser ben diferents: el del carrer, per definici¨® actiu i en moviment, i el del caf¨¨, m¨¦s aviat passiu¡±.

Les terrasses esdevenen en els anys d¡¯entreguerres el santuari del pensament i la reflexi¨®, per¨° tamb¨¦ el despatx i la sala de reunions dels homes de negocis i els artistes que les freq¨¹enten. ¡°Es tracta d¡¯un espai on les relacions que s¡¯hi creen s¨®n menys formals que en els marcs cl¨¤ssics de treball¡±, afegeix Vajda, que recorda les paraules del poeta L¨¦on Paul Fargue, que preferia anomenar-les, amb certa ironia, ¡°acad¨¨mies de vorera¡±.

D¡¯aquesta contradicci¨® aparent entre vitalitat i quietud, el periodista Joel Achenbach va escriure l¡¯any 2006 en un article publicat al Washington Post que ¡°seure en una terrassa ¨¦s una de les principals activitats de Par¨ªs¡±. ¡°Per qu¨¨ no intenta fer alguna cosa?¡±, es pregunta el periodista americ¨¤ en observar un home instal¡¤lat durant hores en una terrassa. ¡°Potser somia, per¨° no descarto que estigui elaborant alguna teoria historicosociol¨°gica¡±, imagina Achenbach.

El cendrer i la garrafeta

M¨¦s enll¨¤ del relat i la met¨¤fora, la construcci¨® del mite de les terrasses parisenques t¨¦ molt a veure amb el seu aspecte formal. El caf¨¦-terrasse arquet¨ªpic est¨¤ constru?t amb uns elements idiosincr¨¤tics que, a for?a de repetir-se, doten d¡¯unitat est¨¨tica el conjunt. El tendal, les taules rodones ¨Co gu¨¦ridons¨C amb la vora de llaut¨®, el cendrer Martini o la garrafeta de Ricard desborden la categoria de simples objectes i esdevenen clix¨¦s fossilitzats en la cultura popular. I encara no hem parlat de les cadires. Aquelles cadires col¡¤locades contra la fa?ana del local, que converteixen la terrassa en una extensi¨® natural de la sala interior i amb una disposici¨® que imita la platea d¡¯un cinema, de manera que tots els comensals estan ben junts, per¨° mirant al carrer.

Les famoses cadires dels caf¨¨s parisencs ¨Celaborades tradicionalment amb tiges de rotang¨C es caracteritzen per uns intricats i colorits patrons geom¨¨trics que creen les fibres trenades del seu respatller i seient. Aquest tipus de disseny rep el nom de ¡°cadira Drucker¡±, en honor a la Maison Louis Drucker, una empresa fundada l¡¯any 1885 i dedicada en exclusiva a la confecci¨® artesanal de cadires de rotang que encara avui proveeix aquelles cafeteries, restaurants, hotels i clients particulars que vulguin the real deal.

Navegar pel web de la casa Drucker ¨¦s una font inesgotable de plaers per als m¨¦s fetitxistes. Recrear-se amb la prosa que ens explica la hist¨°ria de l¡¯empresa, con¨¨ixer l¡¯origen del rotang o el labori¨®s proc¨¦s de confecci¨® i assemblatge ¨¦s fer un viatge en el temps. Fer una ullada a l¡¯extens cat¨¤leg de cadires sur mesure o pr¨ºt-¨¤-porter farcit de models anomenats Rive Droite, Vend?me o Montorgueil ¨¦s la confirmaci¨® que Fran?a ¨¦s un pa¨ªs acostumat ¨Ci orgull¨®s¨C de rabejar-se en la fantasia autoreferencial.

Tot i assistir a un ressorgiment de l¡¯est¨¨tica afrancesada en algunes terrasses del nostre pa¨ªs, el web nom¨¦s referencia tres establiments a Espanya (La Tulipe, a Madrid; l¡¯Hotel Mama, a Palma, i el Nacional de Barcelona) com a clients de la casa. L¡¯abs¨¨ncia de preus en la descripci¨® dels articles ¨Cnom¨¦s comunicats sota demanda¨C contribueix a fer cr¨¦ixer la llegenda al voltant de la marca i a refermar la sospita que el desembors ser¨¤ considerable.

Per¨° si b¨¦ aquestes cadires encarnen el romanticisme del m¨®n d¡¯ahir, la tecnologia tamb¨¦ ha influ?t en la seva evoluci¨®. Ja fa anys que tant Drucker com Gatti ¨Cl¡¯altre fabricant de renom amb qui Drucker es divideix el mercat de la cadira trenada des de 1920¨C utilitzen el poliamida 11 (un biopl¨¤stic m¨¦s conegut com a Rilsan) per l¡¯elaboraci¨® dels respatllers i seients, un material m¨¦s resistent i econ¨°mic que el cl¨¤ssic rotang, que es reserva nom¨¦s per a ¡°l¡¯esquelet¡± de la cadira.

Par¨ªs i Fran?a van ser els precursors de les terrasses, establint-ne el model ¡°can¨°nic¡±, per¨° la seva evoluci¨® al llarg del temps s¡¯ha anat imbuint de les influ¨¨ncies pr¨°pies de cada lloc. A Barcelona, tret d¡¯algunes excepcions com el Caf¨¨ Tur¨®, que ha replicat el model parisenc de cadires arran de fa?ana ¨Cmarca Gatti, model Rivoli, color vermell¨C, les terrasses acostumen a estar separades del local, ubicant-se a l¡¯extrem de la vorera m¨¦s proper a la cal?ada, cosa que fa que es perdi la sensaci¨® d¡¯unitat amb l¡¯interior i obliga els cambrers a un exercici de malabarisme contorsionista en els seus trajectes entre el carrer i la sala. La disposici¨® dels seients, pensada perqu¨¨ els clients estiguin cara a cara i no pas mirant al carrer, potser t¨¦ relaci¨® amb una devaluaci¨® gradual de l¡¯espectacle que el carrer suposava en els seus or¨ªgens, al mateix temps que les pantalles dels m¨°bils han anat absorbint, amb la for?a d¡¯un forat negre, l¡¯atenci¨® dels comensals.

Apaguem, doncs, les pantalles, aixequem la mirada i reivindiquem les terrasses com a s¨ªmbol de civilitzaci¨®; espai h¨ªbrid entre el m¨®n p¨²blic i el privat, lloc de refugi a mig cam¨ª entre la feina i la casa, on podem observar el m¨®n a trav¨¦s del prisma del nostre got.

Com escriu el ge¨°graf especialitzat en paisatge i gastronomia Jean-Robert Pitte: ¡°Les terrasses s¨®n un element ¨ªntimament lligat a l¡¯art de viure, espais essencials de la sociabilitat urbana, on un es relaxa i es comporta d¡¯una manera una mica m¨¦s extravertida que en la vida quotidiana¡±.