A tots els vells cinemes hi ha fantasmes

Una dona llan?a una cafetera bullint sobre el rostre del seu agressor en una antiga pel¡¤l¨ªcula de Fritz Lang, de la qual Llu?sa Cunill¨¦ ha utilitzat el t¨ªtol per a la seva nova obra, Els subornats. Em diu la directora Lurdes Barba: ¡°Acabem de comen?ar el viatge: els assajos al Teatre de Salt. Est¨¤s conven?uda que sabies molts secrets, per¨° quan menys t'ho esperes arriben noves revelacions¡±. La funci¨® s'estrena el 10 d'octubre a Salt, al Temporada Alta. I far¨¤ temporada a la Beckett des del 20 de gener fins al 14 de febrer. L'obra est¨¤ escrita per a la companyia La Ruta 40, amb la incorporaci¨® d'?urea M¨¢rquez. La resta d'int¨¨rprets s¨®n Albert Prat, Sergi Torrecilla i Alberto D¨ªaz. Quatre personatges que fugen o estan a la deriva es troben en un antic cinema. Un projeccionista; un home que ha entrat en pol¨ªtica; el seu germ¨¤, que ha d'enviar una carta misteriosa, i l'encara m¨¦s misteriosa senyora Selma Parker, amb un enigma del qual conv¨¦ no revelar gaire cosa: curiosament, Cunill¨¦ no ha triat evocar el personatge de Gloria Grahame, sin¨® una aparent secund¨¤ria de la hist¨°ria. Per¨° no ens trobem en el m¨¦s t¨¨rbol del cinema negre. ¡°Per descomptat, ¨¦s un gest o un homenatge a Els subornats, encara que, com sempre, la mirada de l'autora abasta altres paisatges i altres perfils¡±, diu Lurdes Barba. ¡°Personatges perduts, molt de la Llu?sa, que sembla que habiten un m¨®n que s'est¨¤ acabant. Selma pren una determinaci¨® que la pot posar en perill; el pol¨ªtic tamb¨¦ tria c¨®rrer un risc¡±.

Li dic que llegir el text em va recordar la desapareguda mare dels germans. ¡°Hi ha hist¨°ries per a tots. Es va quedar v¨ªdua. El pare era boxejador. Amb un director de tercera se'n van anar a viure a It¨¤lia. Ella sempre truca al fill gran perqu¨¨ li agrada escoltar les mateixes hist¨°ries¡±, em diu. Vaig pensar en aquesta frase, que sembla escrita a mitges entre Mars¨¦ i Modiano: ¡°A tots els vells cinemes hi ha fantasmes¡±. Vaig pensar en The Flick, l'obra amb la qual Annie Baker va guanyar el Pulitzer, que tamb¨¦ passava en un cinema atrotinat. Penso en narracions de la mateixa Cunill¨¦, com Passatge Gutenberg, on Lurdes Barba actuava o dirigia: grans peces com Barcelona, mapa d¡¯ombres, La cita, la recent Isl¨¤ndia o Occisi¨®, que t¨¦ 15 anys i l'hivern passat, m'explica Barba, es va estrenar a la sala petita de L Com¨¦die. Celebrem el comen?ament de temporada amb un regal infreq¨¹ent: dues altres obres de l'autora pujaran aquesta temporada a l'escenari. Mentre Els subornats ocupa una sala de la Beckett, a l'altra dirigir¨¤ El jard¨ª Albert Arribas. I del 6 de maig al 15 de juny, al TNC, Xavier Albert¨ª s'acomiadar¨¤ del Nacional dirigint L¡¯Emperadriu del Paral¡¤lel, amb Pere Arquillu¨¦, Chantal Aim¨¦e, Silvia Mars¨® i Montse Esteve, al capdavant d'un gran repartiment. Ara, Barba i la seva banda s'estan impregnant del perfum del vell cinema recreat per Cunill¨¦: el m¨®n al qual vol arrossegar els espectadors. Em torna la imatge final d'una punta de cigarret vermella foradant la foscor. I perdura en la mem¨°ria.