Isabel Coixet, Premi Nacional de Cinema 2020: ¡°A mi el que m¡¯importa ¨¦s la coher¨¨ncia¡±

Isabel Coixet ha obtingut el Premi Nacional de Cinematografia del 2020, tal com ha anunciat aquest divendres al migdia el Ministeri de Cultura i Esport, l'organisme responsable de lliurar el guard¨®. La cineasta catalana (Barcelona, 60 anys) ¨¦s una de les creadores m¨¦s conegudes i de traject¨°ria m¨¦s llarga del set¨¨ art a Espanya, autora d'una vintena de llargs com Coses que no et vaig dir mai, La vida secreta de les paraules (Goya a la millor pel¡¤l¨ªcula el 2006), Mi vida sin m¨ª o La llibreria (Goya a la millor pel¡¤l¨ªcula el 2018). Coixet tamb¨¦ ha signat s¨¨ries com Foodie love, diversos documentals (ha guanyat dos Goyas en aquesta categoria gr¨¤cies a Invisibles i Escuchando al juez Garz¨®n), t¨¦ cinc altres premis Goya ¨Cdos a la millor direcci¨® per La llibreria i La vida secreta de les paraules; i tres m¨¦s com a guionista per Mi vida sin m¨ª, La vida secreta de les paraules i La llibreria¨C i llibres com No te va a querer todo el mundo. La creadora succeeix la tamb¨¦ directora Josefina Molina i la productora Esther Garc¨ªa, guanyadores el 2019 i el 2018, respectivament.

Coixet ha respost a la trucada d'EL PA?S des de Fran?a, on passa les vacances: ¡°Fa 12 dies que vaig acabar el meu ¨²ltim llargmetratge, Nieva en Benidorm [s'estrena a les sales el 13 de novembre]. Per aix¨° he parat ara¡±. Sobre aquest drama, amb Timothy Spall i Sarita Choudhury, reflexiona: ¡°L'estava veient i m'ha sortit misteriosa i bonica. Se m'escapa... S'ha anat fent al llarg de tot el seu proc¨¦s de creaci¨®, al contrari que en altres ocasions, en qu¨¨ sentia que arribava ja al rodatge amb un gui¨® molt determinat. Encara sento que puc aprendre¡±. Sobre el premi, despr¨¦s de confessar que est¨¤ flipant, creu que la converteix en ¡°una noia gran¡±. M¨¦s seriosament, reflexiona: ¡°Les persones com jo, quan no ens donen alguna cosa, pensem que ¨¦s l¨°gic, perqu¨¨ no ens la mereix¨ªem. I quan ens la donen, creus el mateix, que no te la mereixes¡±. I s¨ª, el recollir¨¤ presencialment: el Premi Nacional de Cinematograf¨ªa acostuma a lliurar-se el primer dissabte del festival de Sant Sebasti¨¤, que aquest any ser¨¤ el 19 de setembre. ¡°Em ve molt de gust, hi ser¨¦¡±.

A Coixet se li acumulen els plans professionals de futur: ¡°Doncs s¨ª, m'arriben coses molt interessants. Fins i tot com a productora, avui he rebut un gui¨® d'un novell amb un tractament meravell¨®s, i em plantejo si tinc recursos per ajudar tota aquesta gent que t¨¦ coses fascinants per explicar. Tamb¨¦ hi ha una s¨¨rie documental en perspectiva¡±. Sobre Light on broken glass, amb Patricia Clarkson i Chris Cooper, confessa que ¨¦s un projecte que l'acompanya ¡°des de fa anys¡±, aix¨ª que no ser¨¤ el seu seg¨¹ent treball.

En els ¨²ltims tres anys el guard¨® ha recaigut en la productora Esther Garc¨ªa, en la directora Josefina Molina i en aquesta edici¨® en Coixet. El premi sembla reconciliar-se amb les cineastes, despr¨¦s de d¨¨cades de cert menysteniment: ¡°En els ¨²ltims anys hem vist una collita exhuberant de pel¡¤l¨ªcules de directores. No parlo de quotes, sin¨® de realitats. I s¨®n, a m¨¦s, les que m¨¦s m'han arribat i emocionat¡±. Per a Garc¨ªa i Molina nom¨¦s t¨¦ bones paraules: ¡°S¨®n d'una carrera espl¨¨ndida, coherent. I a mi m'importa molt¨ªssim la coher¨¨ncia. Encara queden dones sense premi, al Ministeri no es quedaran sense candidates¡±. Sobre aquest aspecte, el jurat del guard¨® ha assenyalat en la seva acta: ¡°El seu suport a una nova generaci¨® de cineastes, el seu comprom¨ªs amb la igualtat i les causes socials, la converteixen en un est¨ªmul i un referent imprescindible¡±.

A Coixet li agrada riure's d'ella mateixa, i l'exemple ¨¦s l'anunci que protagonitza aquests dies d'Ikea, en el qual recorda amb humor que va rebutjar dirigir Million dollar baby: ¡°Soc la primera que ric de mi mateixa. La gent t¨¦ tend¨¨ncia a posar-te en caixes i a mi m'han posat a la d'intensa. I per m¨¦s que jo rigui, s'entesten que no. B¨¦, no passa res, tampoc ¨¦s greu¡±.

Abans de marxar de vacances, ja va tornar a Barcelona a veure cinema en sales: ¡°Soc fan de Fabrice Luchini, i sempre que aquest actor apareix en una pel¡¤l¨ªcula, la miro. Em va produir una gran tristesa perqu¨¨ nom¨¦s ¨¦rem dues persones. Alhora ho entenc... Aix¨° s¨ª, anar a veure una pel¡¤l¨ªcula en una sala ¨¦s molt diferent de fer-ho en un ordinador. Fins i tot nosaltres, com a professionals en teoria acostumats a aquests visionaments en petita pantalla, la sentim diferent¡±.