Un projecte vol impedir l¡¯extinci¨® de la nacra

Un projecte internacional liderat per l'Institut Mediterrani d¡¯Estudis Avan?ats (Imedea) investiga la possibilitat de recuperar la nacra, una esp¨¨cie de mol¡¤lusc end¨¨mic del Mediterrani que el 2019 es va declarar en perill d'extinci¨® a causa d'una epid¨¨mia que va matar el 99% dels exemplars del litoral catal¨¤ el 2016. La Pinna nobilis pot mesurar m¨¦s de 120 cent¨ªmetres, viure d¨¨cades i es qualifica com a estructurant: ofereix h¨¤bitats que generen biodiversitat.

Els bi¨°legs marins de Submon, entitat dedicada a la divulgaci¨®, l'estudi i la conservaci¨® del medi mar¨ª, van instal¡¤lar a mitjans d'agost al fons de la badia de Portlligat, a Cadaqu¨¦s (Alt Empord¨¤), dos col¡¤lectors de larves de nacra (Pinna nobilis) per intentar confirmar l'exist¨¨ncia d'exemplars adults reproductors i captar larves per ajudar-los a sobreviure.

El Ministeri per a la Transici¨® Ecol¨°gica, a trav¨¦s de l'Institut Espanyol d'Oceanografia i en col¡¤laboraci¨® amb investigadors d'altres administracions, va activar mesures per recuperar les poblacions afectades i millorar el seu coneixement amb el projecte Estrat¨¨gies Marines d'Espanya.

¡°Posar les dades en com¨² ¨¦s molt important per saber si hi ha esperan?a¡±, sost¨¦ la bi¨°loga marina i corresponsable d'aquest projecte de l'Imedea, Iris Hendriks. Monitoritzen les larves a l'estiu per saber si hi ha reproducci¨®. ¡°?s m¨¦s f¨¤cil trobar larves amb col¡¤lectors a la columna d'aigua que reclutes o adults al fons mar¨ª, on s'amaguen sobretot entre la posid¨°nia¡±, explica.

Les nacres s¨®n mol¡¤luscos que viuen fixats al substrat i nom¨¦s tenen mobilitat en l'estadi larvari, arrossegades pels corrents. L'esperan?a d'aquest projecte ¨¦s que les atrapi el grup de xarxes que s'han instal¡¤lat com a col¡¤lectors per voluntaris en fondejos a diversos punts del Mediterrani entre set i vuit metres de profunditat. Els recolliran a l'octubre i intentaran criar les larves al mar o en aquaris. ¡°No hi ha un lloc segur, ¨¦s dif¨ªcil de trobar¡±, indica Hendriks.

Els intents anteriors de rescat per evitar-ne la p¨¨rdua i per poder tenir un reservori gen¨¨tic criant-les en captivitat no han tingut ¨¨xit. ¡°Les que s'han trobat a les xarxes s'han intentat criar en aquaris i retornar-les al mar, per¨° el par¨¤sit, el protozou Haplosporidium pinnae, que afecta el seu sistema digestiu fins a matar-les, les ha acabat trobant¡±, lamenta la bi¨°loga.

La pres¨¨ncia de nacres en algunes zones s'explica pel fet que sobreviuen millor en llacunes, per exemple al mar Menor, ¡°perqu¨¨ hi ha menys connectivitat amb el mar obert i el patogen no sobreviu b¨¦ en aigua molt salada¡±, concreta. En canvi, al delta de l'Ebre hi ha menys mortalitat per una salinitat m¨¦s baixa. Despr¨¦s de la mortalitat massiva a tot el Mediterrani espanyol es va veure que nom¨¦s estaven sanes les poblacions del Delta i del mar Menor. No obstant aix¨°, factors com el temporal Gl¨°ria les van danyar.

Alguns estudis en els quals ha col¡¤laborat Submon han establert el paper potencial dels corrents en l'expansi¨® del par¨¤sit i confirmat que factors com la temperatura i la salinitat poden influir en una infecci¨® m¨¦s o menys intensa. La propagaci¨® del par¨¤sit pel Mediterrani, associada a punts de superviv¨¨ncia a?llats i amb molt pocs individus, deixa un escenari molt dif¨ªcil per a la superviv¨¨ncia de la nacra.