Una vida ¨¦s una novel¡¤la

Un ¡°picatecles precari¡±, nascut al Vall¨¨s, que va fer la comuni¨® el 1991 i que el 2000 va veure una pel¡¤l¨ªcula sobre un escriptor que el va trasbalsar tant que el va fer concloure ¡°jo he nascut per a aix¨°, ¨¦s el meu futur¡±, t¨¦ el costum de voltar els diumenges pel mercat de Sant Antoni ¡°remenant llibres vells¡±. El 21 de juny de 2015, en una parada, al costat de primeres edicions de cl¨¤ssics catalans introbables, d¡¯uns pamflets de la Segona Rep¨²blica i d¡¯una col¡¤lecci¨® de manuals d¡¯excursionisme, hi troba ¡°una pila de llibretes relligades amb una goma de pollastre¡±, ¡°els diaris personals d¡¯alg¨², venuts de qualsevol manera¡±. Els compra i, de retruc, compra tamb¨¦ el personatge que protagonitzar¨¤ Abans de les cinc som a casa, premi BBVA Sant Joan 2020, una novel¡¤la on Albert Forns (Granollers, 1982) revisa i reactualitza la for?a i la validesa d¡¯una antiga convenci¨® liter¨¤ria, la del manuscrit trobat.

Contr¨¤riament al que passa, per exemple, en un altre llibre d¡¯aquesta temporada, La companyia n¨°rdica, d¡¯Albert Vilar¨® ¡ªl¡¯autor diu que era arxiver municipal a la Seu i que va rebre el dietari d¡¯un soldat prussi¨¤, bot¨¤nic i violinista, que va participar en la Primera Guerra Carlina¡ª, els diaris d¡¯Hilari Miralpeix Mart¨ª, comptable de la Companyia Telef¨°nica des del 1929, s¨®n nom¨¦s els ¡°quinze anys del dia a dia d¡¯un barcelon¨ª an¨°nim¡±, propietari d¡¯una s¨¨rie d¡¯immobles, aficionat a la vida met¨°dica i ordenada, sense fills, cin¨¨fil, excursionista dominical, que aprofita les vacances per fer turisme i que no es casa amb la seva companya italiana ¡ªGrazia¡ª fins a l¡¯any 1977.

El comprador dels diaris del senyor Miralpeix no triga a adonar-se que s¨®n, sobretot, un desesperant calendari de notes ¡ªla constataci¨® de l¡¯etern retorn dels dies i dels costums, les despeses quotidianes, el tedi dels fets, els mals del cos i el triomf de les petites alegries¡ª, que no hi ha cap reflexi¨® sobre les coses, que l¡¯art¨ªfex de les llibretes no dialoga amb ell mateix, que les anotacions tampoc no es poden considerar un aplec d¡¯apunts solts, que topa nom¨¦s amb un seguit d¡¯agendes ¡ªuna acumulaci¨® ingent de dades¡ª, i, en fi, que Elias Canetti no s¡¯equivocava gens quan escrivia el seg¨¹ent: ¡°Una cosa es pot dir amb seguretat d¡¯aquestes agendes: no incumbeixen a ning¨². Per a un foraster s¨®n incomprensibles; i, si no ho s¨®n, la monotonia de la seva fixaci¨® ling¨¹¨ªstica les converteix en un avorriment¡±. I ¨¦s una sensaci¨® que el lector d¡¯Abans de les cinc som a casa no es treu de sobre a pesar que Forns s¡¯esfor?a a compartir l¡¯entusiasme que li provoca embarcar-se en la ¡°investigaci¨® novel¡¤l¨ªstica¡± que realitza en rescatar els papers personals de les etapes vitals d¡¯alg¨² empresonat en una exist¨¨ncia tan obscura i aclaparant com la de qualsevol altre individu.

Certament, no hi ha cap m¨¦s novel¡¤la que la vida de qualsevol persona, perqu¨¨, vist d¡¯amagat, tothom sembla boig o sospit¨®s d¡¯alguna cosa, per¨° el lector enyora que Forns no s¡¯hagi atrevit a novel¡¤litzar les aventures d¡¯un treballador de Telef¨°nica, que hi ingressa als disset anys i que s¡¯hi acaba jubilant: al cap i a la fi, amb una mat¨¨ria narrativa no gaire m¨¦s noble ni ¨¨pica, John Williams va armar una obra mestra com Stoner. I, en comptes d¡¯una vida, en comptes de la vida en una ciutat determinada al llarg d¡¯una ¨¨poca concreta, el lector d¡¯Abans de les cinc som a casa llegeix un text que replanteja te¨°ricament els l¨ªmits de la novel¡¤la i la ficci¨®, que especula sense cap aportaci¨® nova sobre el grau zero de l¡¯escriptura i el pacte autobiogr¨¤fic, que recopila accions d¡¯artistes pl¨¤stics que tamb¨¦ van inspeccionar la vida rutin¨¤ria de la gent normal, que recorda el nom d¡¯altres escriptors ¡ªGeorges Perec¡ª que tamb¨¦ van enderiar-se a inventariar, en una agenda de notes, la topografia f¨ªsica i sensorial d¡¯un lloc, d¡¯un barri, de la mateixa manera que Hilari Miralpeix constata els fets de la seva vida.

Mentrestant, el lector pensa que l¡¯enginy de Forns per descobrir arguments literaris d¡¯altura ¡ªera el que passava a Jambalaia i a Albert Serra (la novel¡¤la, no el cineasta)¡ª queda desfigurat per l¡¯¨¤nsia del somriure divertit, com si la seva visi¨® del m¨®n hagu¨¦s de passar pel color d¡¯una conya marinera ¡ªbenigna, inofensiva i una mica passada de moda, a la manera dels h¨¤bits del senyor Miralpeix¡ª que s¡¯infiltra en la seva prosa trontollant i poc treballada.