Temporada de fitxatges

Setembre de fitxatges. Alguns s¨®n fitxats i qui no s¨®n fitxats fan d¡¯espectadors dels fitxatges dels altres. Un dia em vaig despertar i alguna gent em felicitava pels meus fitxatges. Ho deixen aix¨ª, en un plural glori¨®s i impressionant. Gr¨¤cies, gr¨¤cies.

Potser per la meva experi¨¨ncia en empreses unicorn, amb tobogans i caps que et regalen vambes, detesto profundament les llic¨¨ncies ret¨°riques en l¡¯¨¤mbit de l¡¯empresa. M¡¯encanta que es diguin les coses pel seu nom. Estic a favor que a la feina li diguin feina, per exemple, i no projectes; i per als contractes laborals m¡¯agrada molt contractes laborals. Renego de les met¨¤fores esportives (sempre acaben malament, ¨¦s un abisme segur) o de l¡¯¨¨pica triomfalista que nom¨¦s em fa pensar en narcisistes trastocats.

Per aix¨°, el dia que vaig sentir alg¨² dir que havia estat fitxat en una ag¨¨ncia de publicitat important com a dissenyador gr¨¤fic i que el seu contracte no arribava als 1.200 euros bruts, em va semblar inquietant. En quin moment ens hem cregut que som fitxatges i hem passat a dir-nos aix¨ª a nosaltres mateixos? En quin moment ens ha semblat natural i raonable que es parli de les nostres relacions laborals com si f¨®ssim superestrelles del futbol o de la pol¨ªtica? Ho han aconseguit, un altre cop. La idea (¨¨pica, testoster¨°nica) subjacent a un fitxatge ¨¦s que alg¨² es mereix una feina perqu¨¨ ¨¦s millor, o m¨¦s valu¨®s. En el periodisme ¨¦s molt habitual, per aix¨° cada setembre el repl¨¤ de Twitter s¡¯omple de fitxatges; alguns s¨®n, en realitat, col¡¤laboracions, i n¡¯hi ha de tan petites que amb prou feines arriben als 50 o 60 euros mensuals. Per¨° s¡¯anuncien els fitxatges (i es confonen els cars amb els barats) i ens saludem i ens donem els colzes virtualment perqu¨¨ ¨¦s setembre una altra vegada, i de fet, no ser fitxat podria resultar alarmant. Celebrem els fitxatges, enmig d¡¯un dels anys econ¨°micament m¨¦s devastadors, en un aplaudiment col¡¤lectiu que sona tendre i desesperat.

Alguns fitxatges tenen tant glamur que es resolen en una trucada telef¨°nica, amb un tipus dient que un altre (el seu cap) li ha dit que aquesta temporada ha de fitxar ¡°veus joves i femenines¡±. I que si vost¨¨ vol ser fitxada! Com dir que no! Irresistible. I despr¨¦s, si us plau, anunci? el fitxatge a les xarxes que per aix¨° la fitxem tamb¨¦, perqu¨¨ ho expliqui. L¡¯antrop¨°leg nord-americ¨¤ David Graeber, que va morir fa tot just una setmana, no parlava en el seu best-seller Treballs de merda dels fitxatges de merda. Per¨° m¡¯atreveixo a utilitzar la seva regla per detectar-los: si tenim la intu?ci¨® que hi ha fitxatges de merda, possiblement tenim ra¨®. Tamb¨¦ diu que ¡°si la hist¨°ria demostra alguna cosa ¨¦s que no hi ha millor manera de justificar les relacions fonamentades en la viol¨¨ncia (de fer que aquestes relacions semblin morals) que redefinint-les en el llenguatge del deute, perqu¨¨ immediatament es fa veure que ¨¦s la v¨ªctima qui est¨¤ fent alguna cosa malament¡±.