L¡¯islam a les escoles

En plena pand¨¨mia ha florit la llibertat de catequesi a les escoles. I ¨¦s que la fe, en una ¨¨poca de turbul¨¨ncies, es presenta com una roca ferma a la qual agafar-se. El cas ¨¦s que aquest curs a Catalunya comen?aran t¨ªmidament ¨Cnom¨¦s en algunes zones¨C les classes de religi¨® isl¨¤mica. En realitat seran de catequesi, ja que els professors seran proposats pel Consell Isl¨¤mic d'Espanya i pagats pel contribuent: ja sigui cat¨°lic, protestant, jueu, ateu, agn¨°stic o musulm¨¤. Igual que els bisbes proposen i donen el nihil obstat als docents de catolicisme, els imams faran el mateix amb els d'islamisme. Per¨° no ens hem de sorprendre. Quan una religi¨® de notori arrelament arriba a un acord amb l'Estat, el govern de torn li dona un tracte similar ¨Cuna mica inferior, ¨¦s clar¨C a la cat¨°lica, que per aix¨° ¨¦s la vertadera.

El 1992, amb majoria absoluta del PSOE de Felipe Gonz¨¢lez, l'Estat va arribar al seu primer gran pacte amb les entitats musulmanes. Res a objectar, perqu¨¨ el pluralisme ¨¦s bo i savi i la concurr¨¨ncia en mat¨¨ria de creences ¨Ccom dirien els bons liberals¨C trenca el vell monopoli del nacionalcatolicisme. La paradoxa ¨¦s que cert progressisme intervingui en aquest mercat de la salvaci¨®, que el dopi amb subvencions de l'Estat. ?s dif¨ªcil entendre per qu¨¨ l'esquerra, quan arriba al poder, exhibeix una supina ignor¨¤ncia sobre com cal abordar el fet religi¨®s, que tracta amb temor reverencial potser per por de la condemnaci¨® o de les acusacions d'anatema per part dels seus jerarques. No sap o no vol entrar en l¡¯abordatge, en una societat democr¨¤tica, de l'ensenyament de la cultura religiosa. Com el Monsieur Jourdain de Moli¨¨re, imita les maneres de la noblesa, en aquest cas la dreta, acostumada als privilegis amb purpurats i mitrats. Igual que al personatge de Moli¨¨re no li interessa l'art, a una part de l¡¯esquerra li passa el mateix amb la religi¨®, encara que faci com Jourdain i s¡¯ofereixi generosament a subvencionar-la. La dreta espanyola, de manera natural, continua conreant la doctrina que tenir un bon confessor influeix a l'hora de fer piad¨®s un governant. Segur que aix¨° ¨¦s el que pensa l'exministre Jorge Fern¨¢ndez, que t¨¦ el capell¨¤ Silverio Nieto com a conseller ¨¤ulic.

El pecat original de la confusi¨® mental de certa esquerra arrenca dels acords preconstitucionals entre l'Estat espanyol i la Santa Seu gr¨¤cies als quals es van concedir una s¨¨rie de privilegis a l'Esgl¨¦sia cat¨°lica, amb una jerarquia que havia viscut majorit¨¤riament durant decennis en un parad¨ªs nacionalcat¨°lic amb dictadura i pena de mort. Una religi¨®, un partit, una naci¨®. Molts cristians i alguns ateus de bon cor van pensar que, amb l'adveniment de la democr¨¤cia, el poder civil substituiria la catequesi per l'ensenyament de la cultura religiosa. Per¨° al final no. En lloc d'erigir una mat¨¨ria que pogu¨¦s ser impartida com qualsevol altra per un professor titulat ¨Cindependentment del seu credo musulm¨¤, cristi¨¤, agn¨°stic, ateu, jueu o bahai¨C, es va optar per deixar en mans del bisbe de cada di¨°cesi l'elecci¨® dels docents, pagats per l'erari p¨²blic. En imitaci¨® de les maneres de la dreta, es podia veure reputats esquerrans adorant el sant per la peanya i pugnant per sortir a primera fila a les processons. Mentrestant, bona part de la jerarquia eclesial assegurava que l'esquerra volia descristianitzar Espanya amb lleis homologables a les de qualsevol democr¨¤cia.

La pol¨¨mica suscitada el juliol passat per la cerim¨°nia civil en mem¨°ria de les v¨ªctimes de la covid-19 ¨¦s il¡¤lustrativa de com l'Espanya ¡°de cerrado y sacrist¨ªa¡± es resisteix a perdre la seva primogenitura.

Ara les classes de catequesi isl¨¤mica ¨Cja presents en algunes comunitats aut¨°nomes¨C arriben a Catalunya. El problema no ¨¦s que els minarets substitueixin les espadanyes, com va advertir Marta Ferrusola en les seves visions apocal¨ªptiques del final del m¨®n. El problema ¨¦s la ¡°militaritzaci¨®¡± de l'assignatura de religi¨®: que es deixi en mans dels jerarques de cada credo l'organitzaci¨® i elecci¨® del professorat d'una mat¨¨ria que hauria d'ajudar a comprendre, a valorar i a interpretar culturalment el llegat de les religions. Per aix¨° ¨¦s urgent crear l'assignatura.

Aquest any, la Generalitat no ha contractat prou professors per mantenir la r¨¤tio de 20 alumnes per aula a prim¨¤ria i de 30 a secund¨¤ria, com va proposar el conseller Josep Bargall¨® (ERC). Queda al lliure albir erasmista de cada centre aquest detall tan nimi. Per¨° els imams estan d'enhorabona.