Quinze anys de .cat

La vict¨°ria del 15 de setembre del 2005 de la candidatura del domini .cat ha proporcionat els 15 anys de m¨¦s ¨¨xit de la llengua catalana en l'¨¤mbit internacional gr¨¤cies a la globalitzaci¨® d¡¯internet. El triomf col¡¤lectiu de la comunitat ling¨¹¨ªstica i cultural catalana a la xarxa s¡¯ha anat convertint, al llarg dels ¨²ltims anys, en una fita no prou reivindicada que coincideix amb la p¨¨rdua d¡¯autoestima que s¡¯est¨¤ instal¡¤lant en sectors dirigents, intel¡¤lectuals i activistes de Catalunya. El pa¨ªs ha passat de treure pit per una conquesta envejada per altres nacions sense Estat europees, que ja brindarien per disposar dels 108.448 dominis registrats del .cat, a caure en una mena de desconcert sobre la utilitat de la matr¨ªcula catalana a internet per la irrupci¨® de xarxes socials i aplicacions m¨°bils alienes al web i per l'acomplexament sobre la manca de continguts audiovisuals en la nostra llengua als monstres d¡¯internet i les plataformes digitals.

Ara que els catalanoparlants hav¨ªem demostrat que guanyar era possible ¨Cel .cat ¨¦s el primer domini d¡¯internet que representa una comunitat ling¨¹¨ªstica¨C i que un ¨²s potent, transversal i intel¡¤ligent del web era la via per salvar la llengua i unir el diccionari amb un passaport digital propi, ara que fa 15 anys d¡¯aquella fita espectacular de l¡¯obtenci¨® del .cat, es produeixen fets preocupants que podrien contribuir a devaluar la conquesta catalana a la xarxa. Inexplicablement, lluny d¡¯aprofitar el .cat com a pal de paller a partir del qual seguir bastint una comunitat ling¨¹¨ªstica i cultural din¨¤mica i emprenedora a internet que superi l¨ªmits administratius auton¨°mics i estatals i que eludeixi conflictes pol¨ªtics del m¨®n anal¨°gic, el relat sobre la pres¨¨ncia catalana a l¡¯esfera digital es veu enterbolit pel pessimisme i el caos que proliferen en determinades xarxes socials absolutament viciades per la discussi¨® pol¨ªtica i partidista.

El relat sobre la pres¨¨ncia catalana a l¡¯esfera digital es veu enterbolit pel pessimisme i el caos que proliferen en determinades xarxes socials viciades per la discussi¨® pol¨ªtica

Avui impera la idea que la xarxa ¨¦s el pitjor dels escenaris per a la conc¨°rdia, el di¨¤leg i la meritocr¨¤cia, mentre ning¨² ¨Co molt pocs¨C es dediquen a recordar que hi va haver una ¨¨poca en qu¨¨ l¡¯enginy, la intel¡¤lig¨¨ncia col¡¤lectiva, la discreci¨®, l¡¯activisme ben ent¨¨s i la diplom¨¤cia van ser determinants per convertir la llengua i la cultura catalanes en la primera al m¨®n a disposar d¡¯un domini propi a internet, el passaport virtual de la naci¨® cultural completa.

Si fa 15 anys internet era conversa, llibertat i transpar¨¨ncia, espai per a la discussi¨® enriquidora i l¡¯esperit col¡¤laboratiu m¨¦s sa, avui ¨Ci m¨¦s despr¨¦s de l¡¯evoluci¨® del conflicte pol¨ªtic derivat de l¡¯anomenat proc¨¦s¨C estem situats en un terreny enfangat fruit de la proliferaci¨® d¡¯eines que han anat restant protagonisme al web i, de retruc, que obliguen el domini .cat a repensar-se mirant al futur. La tend¨¨ncia generalitzada a la baixa dels dominis d¡¯internet no t¨¦, en el cas catal¨¤, el mateix patr¨® de comportament, de tal manera que la lenta caiguda dels registres d¡¯adreces d¡¯internet (URL) no es produeix entre els usuaris de parla catalana. Aix¨°, per¨°, no nom¨¦s no ¨¦s una invitaci¨® al conformisme per a la Fundaci¨® .cat, que gestiona aquest domini i tamb¨¦ el .bcn ¨Camb 5.750 registres¨C, sin¨® un est¨ªmul per ampliar l¡¯oferta de serveis m¨¦s enll¨¤ de les URL de webs. L¡¯actual patronat de .cat, format per entitats de pes com l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, el Futbol Club Barcelona, la Federaci¨® Llull o la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), treballa amb l¡¯objectiu de convertir el domini en el puntal de la internet catalana i de contribuir a afrontar els reptes de la comunitat ling¨¹¨ªstica, cultural i emprenedora m¨¦s enll¨¤ del web, abarcant el m¨®n de les aplicacions i les plataformes digitals, on la llengua encara t¨¦ molt de recorregut per davant.

Quan fa 15 anys un grup d¡¯activistes i internautes capitanejats per personalitats de la xarxa com Amadeu Abril i Manel Sanrom¨¤ o l¡¯advocat Jordi Alviny¨¤ van saber reconduir el frac¨¤s de la campanya pel domini territorial .ct ¨Creservat als estats¨C i enfocar-ho al primer domini ling¨¹¨ªstic i cultural de tres lletres del m¨®n ¨Cel .cat, despr¨¦s de superar les retic¨¨ncies de l¡¯ICANN perqu¨¨ cat vol dir gat en angl¨¨s¨C amb el suport i complicitat d¡¯un dels pares d¡¯internet com Vinton Cerf, l¡¯esfera digital girava a l¡¯entorn del web i dels blogs. Unes eines que generacions joves d¡¯usuaris addictes a xarxes com Twitter, Tik Tok, YouTube o Instagram no tenen avui la percepci¨® que siguin necess¨¤ries ni imprescindibles, ni molt menys que les URL d¡¯aquestes p¨¤gines contribueixin a ampliar la pres¨¨ncia catalana al m¨®n i a internacionalitzar aquesta comunitat pionera i innovadora.

La lenta caiguda dels registres d¡¯adreces d¡¯internet (URL) no es produeix entre els usuaris de parla catalana

Lluny queda la proclama "The Web Is Dead" de la revista Wired (agost del 2010), per¨° durant l¡¯¨²ltima d¨¨cada el .cat s¡¯ha consolidat amb un 84,16% de taxa de renovaci¨® i ha guanyat prestigi internacional entre els dominis de la seva categoria. La fundaci¨® que el gestiona tamb¨¦ ha assumit el .bcn per a la capital, i les accions d¡¯ajut i suport al teixit empresarial de proximitat i als actors culturals s¡¯han connectat amb la missi¨® fundacional de l¡¯entitat. La Fundaci¨® .cat treballa perqu¨¨ m¨¦s enll¨¤ de Catalunya el domini sigui assumit al conjunt de territoris de parla catalana, i que la pres¨¨ncia arreu del m¨®n de catalanoparlants s¡¯aixoplogui sota aquesta matr¨ªcula pr¨°pia.

Una tasca que, en el context pol¨ªtic tens dels ¨²ltims anys, ha merescut un accent especial en el tarann¨¤ independent i no governamental del domini i de la fundaci¨® que el gestiona, privada i sense ¨¤nim de lucre. No obstant aix¨°, el tancament de 19 p¨¤gines web de contingut relacionat amb l¡¯1-O va dur la Fundaci¨® .cat a defensar judicialment els drets i llibertats en l¡¯¨¤mbit digital, per evitar abusos policials i judicials ¨C120 webs tancats per altres registradors¨C que vulneraven els par¨¤metres democr¨¤tics del nostre entorn europeu i per garantir la seguretat jur¨ªdica dels propietaris dels dominis.

L¡¯observatori del .cat i els mesuradors del tr¨¤nsit dels mitjans i les p¨¤gines en catal¨¤ aporten informaci¨® positiva sobre la vitalitat de les webs sota el domini aconseguit fa 15 anys. En el cas de la televisi¨® i la r¨¤dio p¨²blica, l¡¯impacte entre la comunitat internauta de Catalunya ha superat el 50% de la poblaci¨® internauta durant els ¨²ltims mesos. Per¨° el repte de la Fundaci¨® mirant al 20¨¨ aniversari ¨¦s contribuir a augmentar la pres¨¨ncia del catal¨¤ en grans plataformes audiovisuals de fora de l¡¯Estat i internacionalitzar la llengua en les eines globals que actuen sobre les comunitats ling¨¹¨ªstiques amb una l¨°gica estricta de mercat i negoci.

Ara la fita ¨¦s seduir empreses d¡¯arreu del m¨®n perqu¨¨ introdueixin el catal¨¤ a les seves plataformes i que tractin una comunitat de m¨¦s d¡¯11 milions de catalanoparlants com un potencial mercat atractiu

De la mateixa manera que el 15 de setembre del 2005 la Corporaci¨® d¡¯Internet per a l¡¯Assignaci¨® de Noms i N¨²meros (ICANN en angl¨¨s) aprovava una candidatura presentada per 90 entitats de Catalunya, el Pa¨ªs Valenci¨¤ i les Illes Balears, amb el suport de 68.000 signatures de ciutadans dels territoris de parla catalana, i la subtil complicitat del Govern espanyol de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero i del seu ministre d¡¯Ind¨²stria, Jos¨¦ Montilla, ara la fita ¨¦s encara m¨¦s complicada: seduir i conquerir empreses d¡¯arreu del m¨®n perqu¨¨ introdueixin el catal¨¤ a les seves plataformes i que tractin una comunitat de m¨¦s d¡¯11 milions de catalanoparlants com un potencial mercat atractiu al marge de divisions administratives auton¨°miques o estatals i en una l¨°gica global que esdev¨¦ oportunitat si se supera el pensament depriment sobre la fi de la llengua catalana per culpa d¡¯aquests monstres digitals allunyats de Barcelona o Madrid.

L¡¯exposici¨® que dimecres s¡¯inaugura al Palau Robert de Barcelona pel 15¨¨ aniversari del .cat estar¨¤ tamb¨¦ accessible en l¨ªnia i voltar¨¤ per tot Catalunya, el Pa¨ªs Valenci¨¤ i les Illes Balears, aprofundint en l¡¯¨¤nima que hi ha darrere d¡¯una comunitat transversal i activa de 108.448 p¨¤gines web en llengua catalana, amb la mirada posada en el futur del catal¨¤ a Netflix, HBO i Disney (audiovisual); Amazon (web); Alexa i Siri (assistents de veu); i Seat, empresa que acaba d¡¯obrir p¨¤gina amb .cat per¨° que tindr¨¤ molt a dir amb l¡¯assistent al cotxe en catal¨¤. Un objectiu tan ambici¨®s ¨Ctenir pres¨¨ncia en catal¨¤ a les pantalles i els assistents de veu del m¨¤xim nombre de players possible¨C com el del visionari Amadeu Abril, que, amb l¡¯ajut del guru d¡¯internet Jon Postel, va saber canviar el diccionari (.cat) pel passaport (.ct) quan va detectar que la campanya reivindicativa dels primers anys s¡¯estimbava contra el mur de l¡¯Ag¨¨ncia de Manteniment per a l¡¯est¨¤ndard 3166 (els codis de pa?sos) de l¡¯Organitzaci¨® Internacional per a l¡¯Estandarditzaci¨® (ISO). Per als reptes d¡¯aquesta d¨¨cada, caldr¨¤ la mateixa ambici¨®, discreci¨®, diplom¨¤cia i obstinaci¨® que la societat civil va saber aplicar 15 anys enrere aprofitant buits i escletxes governamentals.

Sa¨¹l Gordillo ¨¦s director de Catalunya R¨¤dio i secretari de la Fundaci¨® .cat