Santos Torroella sota el franquisme

El 17 de juliol de 1945, Rafael Santos Torroella (Portbou, 1914 - Barcelona, 2001), despr¨¦s d¡¯agafar una habitaci¨® a la pensi¨® Garde de Madrid (sostres alts, armari rober, taula, un parell de cadires i un lavabo, 25 pessetes al dia), estava decidit a oblidar els seus anys de combatent republic¨¤ al front d¡¯Arag¨®, la seva milit¨¤ncia comunista, la seva revista Alambrada o les seves col¡¤laboracions al Juliol de Teresa P¨¤mies, a deixar enrere les estades en camps de treball d¡¯Alacant i Elx i emprendre una nova vida, amb el record al cap de les trobades amb Garc¨ªa Lorca a Sant Sebasti¨¤ i Barcelona.

La seva germana, la pintora ?ngeles Santos, amiga de Ram¨®n G¨®mez de la Serna, exposava aquell 1945 a la galeria madrilenya Estilo. Ella l¡¯havia salvat de la condemna a mort gr¨¤cies a una trucada anguniosa a Antonio Tovar, que el 1940 seria un dels traductors de Franco en la seva reuni¨® amb Hitler a Hendaia. Com tants ven?uts amb antecedents, Santos Torroella s¡¯havia refugiat en una altra ciutat (ell, a Salamanca) per intentar passar desapercebut. All¨¤ havia conegut a qui seria la seva esposa, Maite Bermejo, havia connectat amb Juan Aparicio (que seria director general de Premsa) i havia ajudat Tovar a publicar dues revistes universit¨¤ries. De manera que, quan travessa el llindar de la pensi¨® del carrer San Marcos, 41, el seu nom ja ha aparegut en revistes com La Estafeta Liter¨¤ria, Lazarillo i C¨¢tedra, i sap molt b¨¦ quins passos fer. A la pensi¨® troba el postista Carlos Edmundo de Ory, el narrador Ignacio Aldecoa, els pintors Rafael Zabaleta i Pedro Bueno i el periodista Alberto Crespo, fundador de la falangista Haz, dolgut per una altra derrota, la de la seva fracassada aventura amb la Divisi¨®n Azul.

¡°En Madrid, el d¨ªa 17 por la noche. Primer contacto con A. C. [Alberto Crespo]). Mi impaciencia me lleva al Gij¨®n esa misma noche. Azcoaga y su mujer, N¨¦stor Ruiz Iriarte, Gonz¨¢lez Gil¡­ Surge la discusi¨®n en torno al catalanismo; todos se muestran hostiles a ¨¦l: el m¨¢s acerado, Azcoaga, con su proverbial iron¨ªa punzante y atropellada. Para ellos se trata de un provincialismo tan desmesurado como los dem¨¢s. Yo me opongo¡±¡­

?s una anotaci¨® del seu dietari de 1945. Un dels 200 quaderns i llibretes de l¡¯immens arxiu de Santos Torroella i Maite Bermejo a Girona. El 2014 l¡¯Ajuntament de Girona, en paral¡¤lel a l¡¯adquisici¨® del fons art¨ªstic Santos Torroella, va rebre en donaci¨® l¡¯Arxiu i Biblioteca Rafael i Mar¨ªa Teresa Santos Torroella per part dels hereus de Mar¨ªa Teresa Bermejo. Quadern ha consultat per primer cop el material in¨¨dit del fons, mentre els t¨¨cnics continuen les feines per fer-lo p¨²blic.

En aquella carta, el cr¨ªtic es refereix a Enrique Azcoaga, excol¡¤laborador de les Missions Pedag¨°giques republicanes, i llavors director de la publicaci¨® Cartel de las Artes, per a la qual demana un article a Santos Torroella, i que s¡¯atreveix a contradir el totpoder¨°s Eugeni d¡¯Ors i a publicar escrits del poeta Pierre Reverdy, del cr¨ªtic d¡¯art Eduardo Cirlot sobre Max Ernst, i una entrevista del cr¨ªtic d¡¯art Andr¨¦ Warnord al comunista Pablo Ruiz Picasso, gosadia que es resoldria amb una ordre de tancament de la publicaci¨® i la seva partida a Buenos Aires.

El dia 25, Santos Torroella anota les seves intencions: ¡°Necesidad de encontrarme a m¨ª mismo, de fijar mis propios l¨ªmites frente a un medio que me urge dominar. Advierto ante todo un sentimiento de insatisfacci¨®n. Estoy impaciente por hallar una causa favorable a mis deseos, y no son otros que los de consagrarme por entero a la literatura¡±, escriu, sempre en castell¨¤.

Al caf¨¨ Gij¨®n, de bicarbonat i caf¨¨ a 1,50 pessetes, confraternitza amb els escriptors garcilasistes de Juventud Creadora, enfrontats als realistes d¡¯Espada?a, i freq¨¹enta una nebulosa d¡¯exrepublicans reconvertits, camises velles i camises noves sempre en disputa, carlinots, fanfarrons, lligamosques, bohemis, oportunistes, vividors, falangistes pendents d¡¯una revoluci¨® que mai arribar¨¤, antifeixistes en embri¨®, lectors febrils cercant padrins per fugir de les xinxes i de fer de negres d¡¯autors tan ocupats que no tenen temps per escriure.

¡°Ayer en el Gij¨®n. Se habla de las generaciones literarias. ¡ªA m¨ª esto de las generaciones me parece una idea de caja de reclutas ¡ªdice Ledesma Miranda¡±.

El 10 de setembre, Tovar li presenta l¡¯escriptor Juan Antonio Zunzunegui, seguidor de P¨ªo Baroja, que elogia Nada, de Carmen Laforet: ¡°He vuelto a estar con Zunzunegui en el Gij¨®n. Como ¨¦ste es el caf¨¦ de Camilo Jos¨¦ Cela, su gran rival, Zunzunegui acostumbra a sentarse en la terraza, solo y apartado del grupo la Juventud Creadora; as¨ª que me ha sido dif¨ªcil satisfacer mis deseos de charlar prolongadamente con ¨¦l.

¡ªLo que hace al novelista ¡ªme dice¡ª es su fuerza creadora.

¡ªEs preciso haber vivido mucho, intensamente, ¡ªdigo yo¡ª para lograr infundir vida a un argumento y a los personajes que en ¨¦l intervienen.

¡ªNo, no es eso ¡ªme contesta. Vivir, todos vivimos lo suficiente. Lo decisivo es ese salto de la realidad a la creaci¨®n¡±.

A final de 1946, Santos Torroella decideix tornar a Barcelona, on es retroba amb Maite Bermejo. L¡¯ambient falangista del caf¨¨ Las Ramblas, amb intel¡¤lectuals como Luys Santa Marina, Juan Ram¨®n Masoliver, Jos¨¦ Milicua, Joan Teixidor¡­ no ¨¦s gaire diferent del madrileny, tret que all¨¤ dominen els escriptors i a Catalunya els pintors.

Les reflexions de Santos Torroella sobre la mort del torero Manolete i els seus ir¨°nics arguments a favor dels toros mostren l¡¯aire que respirava: ¡°Los espa?oles somos unos b¨¢rbaros que no hemos alcanzado a¨²n el alto grado de civilizaci¨®n de los pa¨ªses que han creado la ONU, la bomba at¨®mica y las pr¨¢cticas anticonceptivas¡±. L¡¯amistat amb el polifac¨¨tic artista Josep Maria Junoy i el pintor Josep Porta li donen entrada a la revista d¡¯art Cobalto, fundada el 12 de juny de 1947, adre?ada a la burgesia catalana en un moment en qu¨¨ el r¨¨gim donava protagonisme als homes de la Lliga.

L¡¯1 de setembre de 1947, visita el Mas Miss¨¦, la propietat de Porta, on troba Junoy: ¡°Yo estuve un tanto severo con ¨¦l por su inactividad respecto a la revista. Figura ¨¦l en ella como director y todo el trabajo, tanto de redacci¨®n como de direcci¨®n, he de ser yo quien lo haga; y no s¨®lo esto, sino que parece desentenderse de manera deliberada de cuanto de la revista se espera, no preocup¨¢ndose m¨¢s que de obtener de ella unos emolumentos excesivos que no corresponden en modo alguno a su labor y que ser¨¢n la causa de que nuestra empresa se arruine (¡­)¡±.

Canvi de rumb

¡°(...) Junoy ha vivido siempre como un se?or, porque ha vivido a su capricho; pero como un pordiosero tambi¨¦n, porque ha tenido que mendigar con frecuencia para subvenir a sus necesidades. Ha fundado peri¨®dicos y revistas, cans¨¢ndose de ellas y abandon¨¢ndolas a poco de salir. Se le han ofrecido cargos excelentes y bien remunerados que le hubieran puesto a cubierto de sus necesidades; pero renunci¨® a ellos porque s¨ª, o los soport¨® por tan breve tiempo como las revistas que fundara un d¨ªa. Casado en primeras y segundas nupcias, reiteraci¨®n que hace pensar en cierta vocaci¨®n para la vida de familia, vive constantemente en la calle o en casa de los dem¨¢s, un tanto desde?oso y reservado desde luego en lo que se refiere a su vida hogare?a.

Dotado de fina intuici¨®n para las cuestiones art¨ªsticas, habiendo conocido en Barcelona y en Par¨ªs a los m¨¢s famosos artistas contempor¨¢neos, habiendo hecho ¨¦l mismo ciertas incursiones por los dominios de la pintura ¡ªen el Museo de Arte Moderno barcelon¨¦s se conservan algunos de sus dibujos y garabatos juveniles¡ª pocas personas conozco que sientan m¨¢s profundo desd¨¦n por el arte, una especie de hast¨ªo e insatisfacci¨®n ante sus productos, como de hombre que pone m¨¢s alto sus esperanzas.

Cat¨®lico ferviente, tan alejado del pietismo como de la pedantesca intelectualidad ortodoxa, se abandona sin poderlo remediar a los pecados capitales m¨¢s temidos por los ascetas. Es un profundo gozador de la vida, taimado y muy h¨¢bil para satisfacer sus caprichos. Es, en suma, un gran pecador, lleno de sutileza y exquisitez. Sabe mucho de la vida, como no pod¨ªa ser por menos¡­¡±.

El trencament amb Junoy coincideix amb el seu apropament als exmembres del grup Adlan (Joan Prats, Joaquim Gomis, Sebasti¨¤ Gasch, Carles Sindreu¡­) i al poeta marxista Cabral de Melo, de qui heretar¨¤ el pis del carrer Muntaner i una renovada consci¨¨ncia social.

Cobalto, ja dirigit per Santos Torroella, dedica un monogr¨¤fic al surrealisme i edita llibres de Joan Brossa, un de Cirlot sobre Mir¨® i un altre d¡¯ofensiu (de l¡¯historiador Oriol Anguera) contra Dal¨ª. El cr¨ªtic s¡¯acosta al grup Dau al Set, publica l¡¯¨²nic n¨²mero de Joc Net amb portada d¡¯Antoni T¨¤pies, i organitza, el 1949, a les Galer¨ªas Layetanas, una mostra de les pintures antigues de Mir¨® que ell recull ajudat per Gomis, una a una, de casa dels amics del pintor, el qual s¡¯havia negat a exhibir obra nova: no va incloure mai la mostra al seu historial. Bona part de les pintures les va comprar a baix preu el marxant Pierre Matisse i ara pengen als museus dels EUA. El 1950, per¨°, es produiria la topada amb l¡¯altre pope de la cr¨ªtica, Alexandre Cirici Pellicer, i les posicions m¨¦s arriscadament catalanistes de Prats (Santos Torroella era el responsable legal del que s¡¯imprimia), que van crear el Club 49.

La diplom¨¤cia nord-americana ja havia advertit l¡¯espanyola que Washington considerava Franco un futur aliat enfront de l¡¯URSS, per¨° que no ho faria evident. La pressi¨® internacional donava al¨¨ que els sectors cat¨°lics aperturistes provessin la toler¨¤ncia cultural i de t¨ªmida aposta per la pintura abstracta, ja assajada al Sal¨®n de los Once d¡¯Ors i als salons d¡¯octubre de Barcelona, tal com els americans comen?aven a fer amb l¡¯expressionisme abstracte.

Santos Torroella va aprofitar l¡¯escletxa per col¡¤laborar amb l¡¯escultor i poeta Mathias Goeritz, els antics membres d¡¯Adlan (Artigas, Gasch, Ferrant, Eduardo Westerdhal) i falangistes com Luis Felipe Vivanco i Pancho Coss¨ªo, exmussolinians com l¡¯arquitecte Alberto Satori i la seva dona Carla Prina, i el mon¨¤rquic antifranquista Beltr¨¢n de Heredia, per convocar les jornades de la Escuela de Altamira, sufragades pel governador de Santander.

Mir¨®, pendent de Par¨ªs, s¡¯hi adhereix a mitges. En una carta a Santos Torroella li diu que no pot anar a les trobades. Goeritz (25 de maig de 1948) li havia demanat que convenc¨¦s Mir¨® per implicar la galeria Maeght Braque. No ho va fer i Goeritz, despr¨¦s de criticar l¡¯acad¨¨mia de cr¨ªtics d¡¯Ors, va marxar a M¨¨xic.

Les jornades (1949 i 1950) tenien l¡¯objectiu de promoure l¡¯art m¨¦s innovador de totes les tend¨¨ncies englobades sota la vaporosa etiqueta de l¡¯abstracci¨®, per¨° la idea que va expressar el cr¨ªtic Ricardo Gull¨®n en el seu discurs era la de reivindicar l¡¯art abstracte com una constant hist¨°rica a Espanya des d¡¯Altamira. Per al cr¨ªtic, a Mir¨® l¡¯havia salvat del surrealisme el seu arrelament a la terra, la seva austeritat hisp¨¤nica.

En una altra carta, del 23 de mar? de 1951, Goeritz diu a Santos que ha intentat portar-l¡¯hi a M¨¨xic, ¡°pero la gente que m¨¢s est¨¢ boicoteando mis esfuerzos siguen siendo vuestros propios compatriotas. Muchos de ellos son amargados y en contra de todo que pueda estar hoy en Espa?a. Aunque son gente de gran valor intelectual (muchos de ellos) y en puestos altos, de mucha influencia, no tienen ning¨²n sentido de tolerancia. No os pod¨¦is imaginar qu¨¦ cr¨ªticas m¨¢s duras ha habido en los peri¨®dicos de mayor resonancia de la capital en contra de todo lo que se refiere a la Escuela de Altamira¡±.

L¡¯arxiu de Santos Torroella, per descomptat, cont¨¦ documentaci¨® sobre la I Bienal de Arte Hispanoamericano de 1951, inaugurada per Franco, que va donar visibilitat a T¨¤pies, Oteiza, Millares i Cuixart, amb el boicot sibil¡¤l¨ª de Mir¨®, ferm en la seva decisi¨® de no exposar, com Picasso, sota el pavell¨® d¡¯una dictadura. El r¨¨gim volia tancar l¡¯etapa d¡¯autarquia i demostrar a Europa i als EUA que Espanya fomentava un art que els nazis haurien titllat de degenerat i que els sovi¨¨tics haurien rebutjat.

Aix¨ª, en el fons giron¨ª es conserva el manuscrit del discurs que Dal¨ª va pronunciar al teatre Mar¨ªa Guerrero de Madrid, patrocinat pel ministre Fraga, una vegada fracassat l¡¯intent de conv¨¨ncer Picasso que torn¨¦s a Espanya. La negativa de Mir¨® a participar en la promoci¨® oficial de l¡¯art modern va ser m¨¦s f¨¤cil perqu¨¨ mesos abans havia accedit a penjar una obra al pavell¨® espanyol de la Triennal de Mil¨¤ a prec de Santos Torroella i de l¡¯arquitecte Jos¨¦ Antonio Coderch, i si el van conv¨¨ncer (el govern va facilitar el viatge de Maite Bermejo a Par¨ªs per persuadir Mir¨®) va ser perqu¨¨ la mostra divulgava l¡¯artesania popular catalana.

Despr¨¦s, la seva relaci¨® amb Mir¨® es va refredar, quan, foragitat de la comissi¨® de Cultura del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes, va criticar amb dures paraules la seva acci¨® de pintar i despintar les vidreres de l¡¯entitat el 1969. El r¨¨gim afalagava els intel¡¤lectuals a fora i els negligia a dintre, sense saber que a poc a poc anirien sortint del falangisme inicial o d¡¯una posici¨® col¡¤laboradora per organitzar-se en posicions col¡¤lectives antifranquistes i catalanistes.

Santos Torroella feia, doncs, d¡¯home de cultura fronterer, pont entre generacions i idearis, per¨° tamb¨¦ possibilista, intentant no perdre les bones relacions amb les dues bandes.

Defensa del catal¨¤

L¡¯obra m¨¦s important de Santos, a m¨¦s dels seus estudis sobre Dal¨ª i Lorca, van ser les trobades de poetes en llengua castellana i catalana als congressos de Segovia (1952), Salamanca (1953) i Santiago (1954), permeses pel director general d¡¯Educaci¨®, Joaqu¨ªn P¨¦rez Villanueva i esperonades per Dionisio Ridruejo, quan els comprensius de Joaqu¨ªn Ruiz Gim¨¦nez (Tovar, La¨ªn Entralgo...) es van imposar breument (1951-1956) als excloents.

Els congressos, davant les suspic¨¤cies de J. V. Foix (al qual havien denegat el perm¨ªs per publicar una revista en catal¨¤) i de Mari¨¤ Manent (que escriu a Santos Torroella per mostrar-li la r¨¤bia per la detenci¨® de dos poetes, obligats a menjar-se, nus, els seus poemes en catal¨¤), van ser una fita per soscavar la consigna de considerar el catal¨¤ com una llengua familiar o folkl¨°rica i van afavorir la traducci¨® de poesia catalana (ell mateix va traduir Carles Riba) i la transmisi¨® de les lleng¨¹es peninsular en revistes com la cordovesa C¨¢ntico.

A l¡¯arxiu tamb¨¦ hi ha nombr¨®s material de i sobre Dal¨ª i Lorca. El 2 de setembre de 1985, escriu: ¡°Dal¨ª, tras su primer viaje a Am¨¦rica, empezar¨ªa a ser un Dal¨ª s¨®lo aparatoso que viv¨ªa de los restos de s¨ª mismo, del personaje¡±. Hi queden in¨¨dites confid¨¨ncies de la seva germana Anna Maria relatives als processos judicials, amb comentaris sobre periodistes i persones vives, i no ¨¦s descartable que quan sigui accesible tota la documentaci¨® puguin brollar les sorpreses. Moltes m¨¦s.