Ceret, a prop del centre del m¨®n

A la fi de juliol, la premsa internacional, des del Corriere a The New York Times, i infinitat d¡¯emissores de r¨¤dio i televisi¨® explicaven que s'havia localitzat el paisatge que va inspirar el darrer quadre de Vincent van Gogh, Arrels d¡¯arbre. Es troba molt a prop de l¡¯alberg d¡¯Auvers-sur-Oise, on vivia l¡¯artista. Va morir d'una ferida de bala dos dies despr¨¦s d¡¯haver treballat en l¡¯obra.

La documentaci¨® sobre els territoris, racons o paisatges que han inspirat artistes no ¨¦s una cosa excepcional. La geografia de l¡¯art porta a un mapatge d¡¯aquests llocs i permet comparatives sobre el grau de realisme, concepte sempre en disputa, la fidelitat o el desviament de l¡¯artista a l¡¯hora d¡¯apostar per unes formes o per uns colors. Tamb¨¦ la literatura de viatges ¨¦s plena de dobles imatges on es mostra el quadre i el panorama que reflecteix. Klimt, Dal¨ª, Gauguin, Hokusai, Monet, Renoir... han servit a la cartelleria tur¨ªstica.

En molts casos, el paisatge assenyala l¡¯abs¨¨ncia del quadre que el representa i que ¨¦s en un museu lluny¨¤. No ¨¦s el cas de Ceret, l¡¯acollidora poblaci¨® del Vallespir, d¡¯uns 8.000 habitants, al costat franc¨¨s de la frontera catalana. Quan Dal¨ª proclam¨¤ l¡¯estaci¨® de Perpiny¨¤ ¡°el centre del m¨®n¡±, l¡¯any 1965, venia precisament d¡¯un simb¨°lic viatge des de Cadaqu¨¦s passant per Ceret, a 30 quil¨°metres de la capital del Rossell¨®.

Ceret t¨¦ molts encants, per¨° un dels m¨¦s grans ¨¦s l¡¯espl¨¨ndid i din¨¤mic museu d¡¯art modern. Cada estiu acull una exposici¨® temporal. Jaume Plensa, per exemple, va acomodar tres de les seves grans figures en una catifa de 120.000 cireres, un discret homenatge al lloc que va celebrar la seva obra abans de l¡¯antol¨°gica del Macba. Aquest any, per¨°, el museu est¨¤ tancat. Les obres d¡¯ampliaci¨® per acollir amb m¨¦s folgan?a la seva col¡¤lecci¨® i les exposicions temporals, no acabaran fins a mitjans de l¡¯any que ve.

Qu¨¨ es pot fer? Oblidar-se dels tresors que guarden les seves parets? De cap de les maneres. El centre ha organitzat uns passejos pels llocs que van pintar els seus il¡¤lustres ve?ns. De la m¨¤ d¡¯Alexandra Bravo, una guia del museu a qui li agrada el seu ofici ¨Ces veu de seguida per la passi¨® i claredat amb qu¨¨ s¡¯explica¨C, visites els mateixos racons que van trepitjar una n¨°mina excelsa d¡¯artistes. Davant d¡¯una reproducci¨® del quadre t¡¯adones de com de lluny estaven els pintors de la c¨°pia, de la redund¨¤ncia. Els pl¨¤tans que ombregen la vila s¨®n emprats per Vicent Bioul¨¦s per jugar amb la llum mentre que un turmentat Soutine els retor?a, s¨®n una manifestaci¨® de la c¨°lera de la vida, segons Bravo.

La primera onada de notables visitants ¨¦s del 1911. Manolo Hugu¨¦ va convidar-hi el seu amic Picasso, que va visitar Ceret tres anys seguits. George Braque i Juan Gris van arribar poc despr¨¦s. No ¨¦s estrany, doncs, que es consideri Ceret com el bressol del cubisme o, si m¨¦s no, com va escriure Rosario Fontova, on el cubisme passava les vacances. Amb Cotlliure (Matisse i el fauvisme) i l¡¯Empord¨¤ (Dal¨ª i el surrealisme) van conformar un triangle avantguardista lluny de les grans capitals.

Braque i Picasso van residir a l¡¯enorme Maison Derclos ¨Cla seva proximitat onom¨¤stica amb el meu cognom, lamentablement, no em suposa cap dret patrimonial. A la porta, un record bromista: dos timbres llueixen els noms de Braque i Picasso com si fos possible que baixessin a obrir-te. Encara l¡¯any 1953, Picasso visitaria Ceret, per presidir una cursa de braus, i els seus camarades del partit comunista local li van demanar un record de la visita. Picasso va dibuixar La sardana de la pau. Una c¨°pia de la pe?a es pot veure ara a la font de la pla?a Picasso. L¡¯original va acabar al museu, donat pel PCF. La fa?ana de l¡¯antiga gendarmeria, que despr¨¦s va ser la primera seu del museu, va ser un dels llocs escollits per Picasso per tra?ar la geometria de la realitat que definia el cubisme.

L¡¯any 1919, despr¨¦s de la Primera Guerra Mundial, van aterrar a Ceret el poeta Jean Cocteau i pintors com Raoul Dufy o Cha?m Soutine. Marc Chagall va residir dos anys a la poblaci¨® (1927-29) dedicat a un enc¨¤rrec d¡¯il¡¤lustraci¨®. No va pintar Ceret, encara que amb motiu de la inauguraci¨® del museu l¡¯any 1950 don¨¤ peces seves en record de l¡¯estada. Uns altres van arribar m¨¦s tard, per exemple, fugint del nazisme. Un ins¨°lit passat art¨ªstic que ennobleix la vila. I el museu, quan obri, vol tenir molt present l¡¯art contemporani, no viure ¨²nicament del caliu que hi han deixat aquells anys.