L¡¯el¨¤stica seda d¡¯aranya

A P¨¨ls i senyals, la seva primera novel¡¤la, Sebasti¨¤ Perell¨® (Costitx, 1963) convertia el soliloqui obstinat d¡¯un falconer de l¡¯aeroport de Son Sant Joan en una gran met¨¤fora sobre els canvis socials i econ¨°mics ¡ªla deserci¨® de l¡¯horta, el triomf de la ciutat¡ª esdevinguts a Mallorca durant les ¨²ltimes d¨¨cades. A la seg¨¹ent, Veus al ras, la dona que mirava des de la finestra i escoltava sense desxifrar el que li arribava des de l¡¯exterior era la cara amagada de la soledat irreprimible de la gent que escriu sobre el que no s¡¯ent¨¦n i es vol entendre. Ara, a La mar rodona, una novel¡¤la que ¨¦s i no ¨¦s una novel¡¤la, i que est¨¤ concebuda com un tr¨ªptic sobre la hist¨°ria de la Mallorca contempor¨¤nia i sobre com la vida quotidiana del passat ha anat desapareixent a mesura que es transformava i es posava al servei del turisme, Perell¨® fa un tour de force i uneix hist¨°ria i pensament, amb un resultat colossal: la intrahist¨°ria de l¡¯illa, les tra?cions de la mem¨°ria i els efectes pertorbadors del pas del temps es descabdellen a trav¨¦s d¡¯uns fragments que s¡¯encadenen amb una admirable alegria harm¨°nica.

Les veus narradores i els personatges secundaris esdevenen unes pres¨¨ncies tan reals com el ritme narratiu amb qu¨¨ es dissenyen les escenes de cada episodi, com si no hi falt¨¦s ni hi sobr¨¦s ni un sol detall; i la veritat de les mentides, de les tergiversacions dels fets i dels silencis eloq¨¹ents que es desgranen al llarg del text dota de significaci¨® les meditacions morals que s¡¯escampen al voltant de la Hist¨°ria, de la societat i de la mateixa escriptura.

Com si Joseph Roth ¡ªque tamb¨¦ coneixia mil¡¤lim¨¨tricament la vida als hotels¡ª tingu¨¦s una ra¨® indiscutible i fos cert que els grans esdeveniments sempre solen comen?ar a les barberies, la primera part de La mar rodona ¡ªuna trag¨¨dia civil plena de viol¨¨ncies rutilants¡ª se situa en una barberia de poble l¡¯any 1936. La segona part ¡ªuna farsa costumista i coral¡ª, ambientada a la d¨¨cada dels setanta, immediatament despr¨¦s de la mort de Franco, t¨¦ com a escenari el tros de carrer que hi ha davant d¡¯una botiga d¡¯espardenyes. I, en fi, la tercera i m¨¦s extensa ¡ªuna fantasmagoria de l¡¯intel¡¤lecte¡ª es desenrotlla ara mateix dins d¡¯un no lloc tan propici als fantasmes de la ficci¨® com ¨¦s l¡¯interior d¡¯un hotel ¡ªo antihotel, de fet¡ª on uns amics duen a la pr¨¤ctica ¡ªassagen¡ª les seves teories sobre el turisme com a met¨¤fora de tota condici¨® humana.

Amb aquests tres escenaris, Perell¨® orquestra una minuciosa descripci¨® ¡ªextremament sensorial al principi, esperp¨¨ntica despr¨¦s i potser dist¨°pica a la fi¡ª d¡¯una societat que entra en crisi a partir de la Guerra Civil i que va perdent les seves senyes d¡¯identitat fins al punt de convertir-se ¡ªl¡¯illa sencera¡ª en un fals hotel d¡¯hospitalitat tan falsa com si es tract¨¦s d¡¯un parc tem¨¤tic: amb aquests tres arguments, que s¨®n i no s¨®n la descripci¨® de tres moments de tres generacions d¡¯una possible fam¨ªlia, Perell¨® arma un subtil entramat de temes i subtemes narratius que es van combinant i enriquint els uns als altres amb una elaborada matem¨¤tica regint l¡¯¨²s de l¡¯espai i el temps novel¡¤lesc, com si les accions avancessin al ralent¨ª i es deman¨¦s al lector paci¨¨ncia i perspic¨¤cia, l¡¯obligaci¨® de participar en una recerca en la qual l¡¯autor juga a confondre i a orientar alhora: la veritat m¨¦s fonda no s¡¯exposa mai imp¨²dicament a la vista de tothom.

¡°S¨®n temps de brodaries, quimeres i apeda?ats. Escriure ¨¦s reescriure, cosir fragments a lloure agafats amb quatre puntades, que tenen la consist¨¨ncia i l¡¯elasticitat de la seda d¡¯aranya, o presentar-se com una fantasia arquitect¨°nica que t¨¦ la fermesa d¡¯un caprici, sempre a la deriva, digressiu, entre fils perduts i jocs d¡¯improvisaci¨® d¡¯un virtu¨®s¡±, va escriure Perell¨® sobre la prosa de Biel Mesquida ¡ªuna de les veus que ressonen durant la lectura de La mar rodona¡ª, talment com si descriv¨ªs la seva pr¨°pia. I, com passa en l¡¯obra sencera de Mesquida, a La mar rodona Perell¨® tamb¨¦ ¡°ha furgat en els seus excessos i n¡¯ha tret una filigrana, uns filats que secreta aquesta ficci¨® on ha d¡¯enllepolir els lectors amb una r¨ºverie que sura entre l¡¯onirisme i la curiositat¡±, una novel¡¤la que potser no ¨¦s ben b¨¦ una novel¡¤la, escrita per llegir, rellegir i disfrutar sempre.