Viggo Mortensen tamb¨¦ ¨¦s un director atractiu

Miro amb freq¨¹¨¨ncia la tensa i rom¨¤ntica ?nico testigo, una pel¡¤l¨ªcula que adoro i no nom¨¦s pel seu celeb¨¨rrim i preci¨®s ball al graner. ?s la primera vegada que vaig observar en una pantalla la cara d¡¯un joven¨ªssim Viggo Mortensen. No tenia frase, per¨° s¨ª bon rotllo, encant, pres¨¨ncia. I aix¨ª com pagaria diners per no trobar-me a les pel¡¤l¨ªcules amb determinats actors i actrius especialitzats en psicologisme tortu¨®s (no discuteixo el seu talent, per¨° em crispen gaireb¨¦ sempre), n¡¯hi ha d¡¯altres que posseeixen imant per als meus gustos, que me¡¯ls crec, amb els quals em sento c¨°mode. Mortensen pertany a aquest grup. Hi ha una cosa molt neta, lluminosa i atractiva en ell, es presta a l¡¯epopeia, encara que tamb¨¦ pot fer por, ser violent fins a l¨ªmits volc¨¤nics. Poden comprovar-ho en les seves excel¡¤lents i pertorbadores actuacions en Promeses de l¡¯est i Una hist¨°ria de viol¨¨ncia. O amb el valent, dur i recalcat Alatriste.

La seva molt merescuda fama no li ha impedit a aquest senyor interpretar projectes molt petits de producci¨® en qu¨¨ creia. O col¡¤locar-se darrere de la c¨¤mera (i tamb¨¦ davant, per vendre la pel¡¤l¨ªcula) a Falling, narrant una hist¨°ria familiar dominada per la penombra, els sentiments trobats, l¡¯agressiu infern mental a causa de l¡¯alzheimer (encara que abans de la malaltia aquest tal autoritari, cruel i desdeny¨®s tamb¨¦ devia ser una mala b¨¨stia) d¡¯un home a qui el seu sofert fill, el xicot d¡¯aquest i la seva filla intenten en va oferir-li un refugi f¨ªsic i sentimental. ?s una pel¡¤l¨ªcula intensa, ben explicada, pensada i sentida, que furga en sensacions doloroses, en el pes dels records i en la complexitat dels sentiments. La interpretaci¨® de Mortensen, com sempre, resulta cre?ble. I l¡¯anci¨¤ trastornat i brutal que encarna Lance Henriksen fa por i inspira compassi¨®. I sempre ¨¦s un plaer veure aquesta formidable actriu que ¨¦s Laura Linney, encara que sigui en una aparici¨® breu.

Tamb¨¦ pateix aquesta devastadora i progressiva malaltia mental i f¨ªsica ¡ªque aconsegueix que t¡¯oblidis de tu mateix i dels que t¡¯envolten, de la teva mem¨°ria i dels teus sentiments, que acaba transformant-te en un vegetal¡ª un dels dos protagonistes de Supernova. Encara pot sentir amor per l¡¯entregat xicot amb qui porta 30 anys i embadalir-se mirant les estrelles. Per¨° sap que est¨¤ perdut, que tot anir¨¤ a pitjor, que el t¨²nel ser¨¤ interminable. I emprendr¨¤ amb la seva parella un ¨²ltim viatge en una autocaravana per llocs on abans van viure l¡¯esplendor en l¡¯herba, visitessin ¨¦ssers estimats, es comptaran la seva angoixa i la seva por, tindran p¨¤nic de l¡¯aclaparadora solitud que els espera. I el malalt prendr¨¤ una decisi¨® tan l¨°gica com punyent.

La dirigeix amb impecable pulcritud Harry Macqueen. I la interpreten dos actors tan bons com el nord-americ¨¤ Stanley Tucci i l¡¯angl¨¨s Colin Firth. Els personatges no paren de parlar i el que diuen est¨¤ molt cuidat. Un ¨¦s escriptor i l¡¯altre pianista, s¨®n molt guais, que diria la ministra d¡¯Igualtat. Se suposa que la tem¨¤tica ¨¦s estremidora i po¨¨tica, amb capacitat per remoure les teves fibres sensibles i fer-te plorar. Reconec la pot¨¨ncia emocional del que narren. Per¨° no aconsegueixo ficar-me dins dels personatges. No m¡¯enamoren, ho veig des de fora, amb certa fredor, encara que el que observo i escolto m¡¯hauria de commoure. El problema potser ¨¦s meu i no de la pel¡¤l¨ªcula. I, si us plau, que d¡¯una punyetera vegada ajudin a morir-se de forma pl¨¤cida als desgraciats amb el cos o l¡¯¨¤nima en estat ru?n¨®s que ja no volen ni poden seguir aqu¨ª.