Onada de desnonaments, demag¨°gia i legislaci¨®

El 23 de setembre, els activistes antidesnonaments tenien on elegir. Nom¨¦s a la zona nord de Barcelona podien escollir: a les 8.30 hores era el torn d¡¯una fam¨ªlia amb menors del carrer de la Neop¨¤tria 107, de Sant Andreu. Mitja hora m¨¦s tard, estava previst que li toqu¨¦s a la Lissy i fam¨ªlia, al carrer dels Rasos de Peguera 13, de Ciutat Meridiana. A les 11.15 hores havien de ser desnonats del seu domicili la Mounnia i fam¨ªlia, de Torrent de Perera, 30, a Trinitat Vella. La jornada la tancava a les 11.45, amb l¡¯Alejandro, del carrer del Trobador, 42, al Guinard¨®. Del 14 al 17 de setembre es van produir 123 llan?aments a la capital catalana, segons l¡¯Ajuntament de Barcelona. I els mesos que s¡¯acosten amenacen de mantenir aquest nivell de desastre.

El passat 1 d¡¯abril el BOE va publicar un decret vetant els desnonaments de persones vulnerables a causa de la pand¨¨mia de la Covid-19. Per¨° ara, a fi de l¡¯estat d¡¯alarma, s¡¯ha obert la veda. El pitjor de tot aix¨°, a m¨¦s del drama hum¨¤, ¨¦s que no hi ha a penes debat sobre com augmentar el parc p¨²blic d¡¯habitatges. Al seu lloc els mitjans de comunicaci¨® i les xarxes socials vessen de preocupaci¨® per les ocupacions d¡¯habitatges, un temor que les ag¨¨ncies privades de seguretat han convertit en un pr¨°sper negoci a c¨¤rrec de la por dels petits tenidors. L¡¯assumpte no se sustenta en dades objectives i associacions judicials com la gens sospitosa Francisco de Vit¨°ria ho han desmentit. En contra del que afirmen els partits conservadors, el que creix s¨®n les ocupacions de pisos pertanyents a fons voltor o bancs. I les seves protagonistes s¨®n persones com Mar¨ªa Iglesias, empleada en una botiga de roba, que explicava recentment al programa Planta baixa de TV3: ¡°Mai no vaig pensar que em convertiria en una okupa; jo creia que aix¨° estava destinat a joves amb rastes i gossos que deixen destrossat el pis en el qual viuen quan la policia els desallotja¡±. La Mar¨ªa viu amb el seu fill en un pis de Badalona.

Aquest perfil ¨¦s el que molts prefereixen ignorar. Es relaciona ocupaci¨® amb delinq¨¹¨¨ncia ¨Cel que en ocasions succeeix¨C i s¡¯oculta la falta d¡¯inversi¨® p¨²blica en habitatge. El l¨ªder del PP, Pablo Casado, va acudir el passat 17 de setembre amb l¡¯alcalde de Badalona Xavier Garc¨ªa Albiol al carrer de Pau Piferrer per reivindicar la pol¨ªtica de la por i es va fotografiar davant d¡¯un edifici en el qual no hi ha ni un sol okupa. El desplegament dels Mossos per garantir la seguretat del l¨ªder popular davant dels manifestants contraris brindava una escenografia ideal per als interessos d¡¯una formaci¨® que a Badalona ha fet de la immigraci¨® i les ocupacions la seva bandera. Mentrestant, 10 fam¨ªlies del barri de la Salut de Badalona ¨Calgunes desallotjades fa un any perqu¨¨ un enorme esvoranc al bloc amena?ava els seus habitatges¨C hauran de deixar el 30 de setembre l¡¯hostal en qu¨¨ es troben sense soluci¨® habitacional. L¡¯ajuntament de Garc¨ªa Albiol ¨Cque no ha reunit ni una sola vegada el Consell de l¡¯Habitatge de Badalona¨C els reclama 30.000 euros per pis per despeses de desenrunament despr¨¦s de la demolici¨® de l¡¯edifici.

Segons dades del poder judicial, a Espanya el nombre de condemnes per aplanament d¡¯habitatge particular ¨Cen contra del mite ¡°surts de casa i quan tornes et l¡¯han ocupat¡±¨C ha descendit respecte a quan governava el Partit Popular: han passat de 357, el 2016, a 285, el 2018. A m¨¦s, contr¨¤riament a la llegenda urbana, l¡¯expulsi¨® ¨¦s instant¨¤nia, d¡¯acord amb els jutges. El que s¨ª que ha crescut ¨¦s l¡¯ocupaci¨® de pisos buits de bancs i fons voltor. Les sent¨¨ncies referent a aix¨° van ascendir a 6.757 el 2018 i venien de ser el 1.669 el 2013, una cosa que hauria de fer reflexionar els pol¨ªtics. Espanya compta amb un 4% d¡¯habitatge social, davant el 35% d¡¯Holanda, el 20% d¡¯?ustria o m¨¦s del 15% de Fran?a i el Regne Unit, recordava recentment Andreu Miss¨¦ en aquest diari. La despesa p¨²blica espanyola destinada a pal¡¤liar aquesta situaci¨® ¨¦s el 0,2% del PIB, davant l¡¯1,4% del Regne Unit.

La tardor que ha comen?at promet un dur hivern de desnonaments. Per molt que el Govern i el Parlament legislin per regular l¡¯acc¨¦s a l¡¯habitatge (decret 17/2019), protegeixin els m¨¦s socialment m¨¦s vulnerables (llei 14/2015) o provin de limitar els lloguers, els jutges s¡¯inclinen majorit¨¤riament per aplicar una llei d¡¯Enjudiciament Civil que necessita sens dubte una urgent reforma. La crisi ho fa inajornable. D¡¯una altra manera, els fons voltor seguiran imposant la llei del m¨¦s fort als barris de la gran Barcelona.