Gresca i festa per a un absent

Ja de nit, la segona jornada de festes va recordar aquella Barcelona de mitjans dels noranta en qu¨¨ regnaven les m¨²siques d'elements heterogenis, tamb¨¦ anomenades mestisses, planificades pel ball, el desvergonyiment i l'omissi¨® de purismes. Sota l'advocaci¨® de l'esperit de Xavier Turull, que va ser percussionista i motor d'Ojos de Brujo, una infinitat d'amics, coneguts i hereus van desplegar una festa al Park G¨¹ell entorn de la seva mem¨°ria, en un espai obert als quatre vents que hagu¨¦s encantat un homenatjat que no va con¨¨ixer fronteres. Va ser un acte musicalment festiu, rumber i carregat d'emotivitat en qu¨¨ la m¨²sica va ser corrompuda per artistes que, com el Xavier, redueixen les dist¨¤ncies entre els estils; una festa que va comen?ar amb un v¨ªdeo amb imatges seves i Debajo una piedra, seguida d'11 temes m¨¦s, i va recordar l'alegria amb qu¨¨ els mexicans conviuen amb l'abs¨¨ncia dels finats.

En l'arrencada del dia, gaireb¨¦ a l'hora del vermut, comen?ava la jornada musical, en aquest cas del BAM. L'actuaci¨® tenia lloc a l'edifici de la Model, que dit aix¨ª no sona tan l¨²gubre com la Model, que a la fi era on l'actuaci¨® tenia lloc. Tocava entrar a l'antiga pres¨®, cosa que sense res costa for?a. La reacci¨® de l'assist¨¨ncia era dispar. N'hi havia que entraven sense mirar, com evitant l'impacte emocional. A la banda oposada hi havia qui fotografiava els passadissos, les portes i les reixes amb actitud del turista que enfoca la Fontana de Trevi, desposse?t l'objecte mirat de qualsevol significaci¨®, redu?t al col¡¤leccionable. I n'hi havia que fotografiaven, per¨° amb l'actitud compungida de qui mira espais on el dolor ha estat cr¨°nic i encara flota en l'ambient. Cuina, infermeria, locutoris i el maligne pan¨°ptic que articula l'arquitectura del recinte s'anaven succeint cam¨ª de l'escenari, en un passeig per a la commoci¨®.

Al pati m¨¦s reixes, les de les cel¡¤les que hi donen, ara ja buides. Tot sota un cel de tardor blava, m¨¦s net que la mirada d'un nad¨® i que en una vida reclosa havia de recordar l'amplitud de la llibertat absent, sobretot quan el cel era travessat per algun avi¨® amb destinaci¨® a ves a saber on. Volar lluny, quina tortura, all¨¤. Realment hi ha espais dif¨ªcils de resignificar, per¨° la m¨²sica ¨¦s una poderosa eina que ajuda, i molt. I aix¨ª, en un d'aquests patis, vigilat el p¨²blic que omplia tres quartes parts de les 160 cadires disposades, hi ha coses que gr¨¤cies a la pand¨¨mia a la Model no canvien, dos xicots d'uns vint anys van comptar a l'assist¨¨ncia, majorment femenina, que canviem m¨¦s en aparen?a que en subst¨¤ncia.

Laura Lamontagne, nativa de Lugo, i PicoAmperio, de Santiago, cantant i poetessa i discj¨°quei i productor respectivament, agafen cantigues d'Alfons X el Savi, trobes de Mart¨ªn Codax, poemes de Rosal¨ªa de Castro com A Xustiza pola man o de Fernando Pessoa, per embolcallar-les en ambients electr¨°nics amb accents r¨ªtmics de hip-hop donant-los un nou significat nom¨¦s formal, ja que les hist¨°ries que s¡¯explicaven al segle XIII avui tamb¨¦ resulten vigents. Una d'aquestes parlava d'un pelegr¨ª que va anar a Santiago a buscar la veritat i descobrir una vegada arribat que all¨¤ tampoc no n¡¯hi havia, mostrant aix¨ª un sentit cr¨ªtic que avui sembla absent. I ¨¦s que en el fons els sentiments i anhels humans s¨®n finits, ja que amor, desamor, odi i esperan?a sempre han viscut entre nosaltres. Nom¨¦s canvien les maneres d'explicar-los. La parella gallega va afegir l¡¯scratch a l'Edat Mitjana. En una antiga pres¨®.

En nom¨¦s una hora, utilitzant la veu b¨¦ cantant b¨¦ apropant-se al spoken word, la paraula dita, Lamontagne i Picoamperio van aconseguir que els barrots i els focus gaireb¨¦ s'oblidessin. M¨¦s tard, amb el sol decaient, un altre espai amb nou sentit, encara que fer concerts ¨¦s una antiga f¨¤brica de cervesa sembla af¨ª. All¨¤, a la Damm, sota la seva xemeneia de ma¨®, amb les cadires separades per la dist¨¤ncia existent entre Burgos i Las Huelgas, el grup Renaldo & Clara van oferir un delici¨®s concert no apte per a c¨ªnics. Pop coton¨®s i na?f, precioses melodies senzilles i una veu femenina t¨¨nue van omplir l'espai en una actuaci¨® per voler creure que el m¨®n no hi ha maldat.