Carregats de ra¨®

Max Weber criticava el ¡°mesqu¨ª vici de voler tenir sempre ra¨®¡±. Ho feia en una confer¨¨ncia famosa, que un cop publicada es va titular La pol¨ªtica com a vocaci¨®. Qui aix¨ª s¡¯ha aviciat tindr¨¤ enormes dificultats per entendre la realitat, especialment quant els fets es van imposant despietadament sobre els seus desitjos. Tamb¨¦ les tindr¨¤ per posar-se al lloc de l¡¯altre i recon¨¨ixer que les seves no s¨®n les ¨²niques raons leg¨ªtimes, exercici imprescindible per als que volen con¨¨ixer els errors comesos, diuen apostar pel di¨¤leg pol¨ªtic o es mostren preocupats per l¡¯eixamplament de la base de les seves propostes pol¨ªtiques .

Max Weber aplicava aquest ¡°mesqu¨ª vici¡± als vencedors d¡¯una guerra, que ¡°pretenen que han ven?ut perqu¨¨ tenien la ra¨® de la seva part¡±, com si una mena de veritat transcendent s¡¯express¨¦s en la sent¨¨ncia dictada per la destresa militar de cadascun . No ¨¦s mesquinesa sin¨® pura i simple estupidesa, i potser pitjor, el cas invers del ven?ut que profetitza amb tossuderia i aplom la seva pr¨°xima i segura vict¨°ria nom¨¦s perqu¨¨ t¨¦ la ra¨® de la seva part, en lloc d¡¯examinar a fons les causes que van conduir a la seva derrota.

Aquest ¨¦s el cas d¡¯Oriol Junqueras i Marta Rovira, expressat amb sorprenent claredat en un curt pamflet titulat Tornarem a v¨¨ncer. I com ho tornarem a fer. Res que pugui acostar-se a una an¨¤lisi racional de les circumst¨¤ncies que han condu?t a l¡¯actual bloqueig de la pol¨ªtica catalana s¡¯apunta a les seves p¨¤gines, m¨¦s pr¨°pies d¡¯un devocionari de la religi¨® de la independ¨¨ncia que d¡¯un assaig ideol¨°gic i pol¨ªtic.

Cap rectificaci¨® es dedueix dels seus arguments. La superficialitat de les seves consideracions ¨¦s la pr¨°pia dels conjurs i els encanteris, escrites sense cap relaci¨® amb el coneixement de la realitat sin¨® ¨²nicament de cara a reafirmar les seves creences i sentiments. La radicalitat republicana i rupturista que refulgeix en el t¨ªtol mateix i en tots els seus cap¨ªtols t¨¦, naturalment, una funci¨® molt terrenal, com ¨¦s donar seguretats als seus seguidors i tamb¨¦ als socis i, no obstant aix¨°, enemics de Junts per Catalunya, respecte a la fidelitat als llegats d¡¯aquells dies abusivament qualificats d¡¯hist¨°rics de la tardor estelada.

No hi ha en tot el llibret cap mena d¡¯aprofundiment de la idea de democr¨¤cia que superi la infantil simbolitzaci¨® imbatible que representen les urnes. Junqueras i Rovira reconeixen que no van tenir en consideraci¨® la meitat dels catalans que no s¡¯identifiquen amb la independ¨¨ncia, als quals per cert segueixen considerant poc menys com a criptofranquistes, dretans i poc dem¨°crates. Per¨° no tenen cap remordiment per l¡¯aprovaci¨® precipitada i amb nocturnitat, els dies 6 i 7 de setembre, de les lleis de desconnexi¨® que van permetre la destrossa. Tampoc els motiva el persistent incompliment per part de Junqueras de les garanties per a la celebraci¨® de refer¨¨ndums establertes per la Comissi¨® de Ven¨¨cia del Consell d¡¯Europa.

Quan s¡¯est¨¤ tan carregat de ra¨®, no hi ha lloc per recon¨¨ixer cap ra¨® als que dissenteixen, i aquest ¨¦s el cas de la parella d¡¯Esquerra. La realitat ¨¦s que el republicanisme de qu¨¨ fan gala t¨¦ poc de republic¨¤. Moltes de les imputacions que dirigeixen als seus adversaris descriuen les seves actituds decisionistes i populistes amb m¨¦s precisi¨® del que pensen. Cap autocr¨ªtica mereix la divisi¨® excloent imposada per l¡¯independentisme amb la seva invenci¨® d¡¯un unionisme els drets d¡¯autor del qual li pertanyen de ple dret. Cap lloc reserven en la seva idea de democr¨¤cia a la participaci¨® i a la deliberaci¨® p¨²blica i oberta a tots els ciutadans. Quan va comen?ar aquesta hist¨°ria, el 2012, ja estava tot el cam¨ª tra?at -pacte fiscal, primer, dret a decidir despr¨¦s, refer¨¨ndum i independ¨¨ncia-, anomenat el directori reconegut del proc¨¦s i nom¨¦s era q¨¹esti¨® d¡¯obtenir i for?ar l¡¯adhesi¨® dels disconformes fins a obtenir les majories necess¨¤ries en comptes de plantejar el gran debat catal¨¤ i catalanista que hauria exigit un horitz¨® que es pretenia constituent.

La democr¨¤cia junqueriana no ¨¦s republicana ni ¨¦s liberal. Lleis de desconnexi¨® en m¨¤, m¨¦s aviat t¨¦ perfums autoritaris. I la proposta que ara es formula ¨¦s una simple repetici¨® de l¡¯ideari derrotat, amb l¡¯afegit que ara cal prendre-s¡¯ho amb calma fins aconseguir ampliar el percentatge dels que estan a favor de la independ¨¨ncia i, el que ¨¦s m¨¦s important, treure mentrestant profit de l¡¯actual institucionalitat auton¨°mica. En cast¨ªs, Esquerra li diu a l¡¯antiga Converg¨¨ncia: marxa tu que mentrestant m?hi poso jo. ?s la gesti¨® d¡¯un mentrestant que pot durar m¨¦s anys que el llegat d¡¯octubre.

Finalment, l¡¯Esquerra junquerista cobreix amb els aparatosos oripells d¡¯una falsa estrat¨¨gia independentista les petites i materialistes ambicions de poder, a obtenir gr¨¤cies a la bona sintonia amb Podem i als acords amb el PSOE. Ho fa amb el mateix desvergonyiment que Puigdemont fa tot el contrari i extrema el seu tactisme radical, intractable, de permanent ¡°confrontaci¨® amb l¡¯Estat¡±, per no perdre la seva hegemonia encara pendent d¡¯un fil dins de l¡¯independentisme i intentar salvar els mobles traslladats a Waterloo amb l¡¯exili.