Els sis moments que han marcat el pas de Quim Torra per la presid¨¨ncia de la Generalitat

Un president vicari

Quim Torra va prendre possessi¨® del c¨¤rrec el 17 de maig del 2018, cinc mesos despr¨¦s que es fessin les eleccions catalanes convocades en virtut de l'article 155 de la Constituci¨®. Enmig de la teranyina sentimental generada pel refer¨¨ndum il¡¤legal de l'1-O, la suposada declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia, l'empresonament d'alguns l¨ªders independentistes i la fugida d'altres a l'estranger, Carles Puigdemont assenyala com a futur president l'exdirector del Centre Cultural del Born i ac¨¨rrim independentista, n¨²mero 11 de la llista de Junts per Catalunya per Barcelona.

L'elecci¨® de Torra, que llavors tenia 56 anys, va posar fi a tres intents fallits de Junts d'investidura: el de Puigdemont, el de Jordi S¨¤nchez (que estava en pres¨® preventiva) i el de Jordi Turull. Aquest ¨²ltim, exconseller de Presid¨¨ncia, va haver de tornar a ingressar a la pres¨® per decisi¨® del jutge instructor despr¨¦s de la primera votaci¨® de la investidura a la qual es va sotmetre i a la qual la CUP no va donar suport. Torra va assumir el c¨¤rrec assegurant que seria un ¡°vicari¡±, a l'espera del retorn de Puigdemont.

Pancarta i desobedi¨¨ncia

Una de les primeres promeses que Torra va complir en arribar al Palau de la Generalitat va ser la de penjar al balc¨® una pancarta a favor dels ¡°presos pol¨ªtics i exiliats¡±. A la lona tamb¨¦ es podia veure el lla? groc, s¨ªmbol que l'ANC havia suggerit per donar suport als l¨ªders que posteriorment serien jutjats i condemnats per l'organitzaci¨® de l'1-O. Ciutadans, per exemple, es va negar a participar en la seva primera reuni¨® protocol¡¤l¨¤ria amb Torra per l'exhibici¨® de la pancarta.

Torra sempre va assegurar que aix¨ª defensava ¡°l'inter¨¨s general del poble de Catalunya¡± i que es tractava d'un exercici de llibertat d'expressi¨®. El ja expresident ha estat condemnat a deixar el c¨¤rrec per negar-se a retirar la pancarta durant el per¨ªode electoral de les generals del 2019 (i l'intent de canviar-la per una altra que recordava la declaraci¨® universal dels drets humans), tal com li va demanar la Junta Electoral Central, en considerar que era un s¨ªmbol partidista. El cap del Govern, despr¨¦s d'una querella de la Fiscalia, va ser condemnat a un any i mig d'inhabilitaci¨® pel Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya, una decisi¨® que ha confirmat el Tribunal Suprem. El llavors president va dir que havia desobe?t una ¡°ordre injusta¡±.

Abans del judici, una broma escatol¨®gica de Torra va aixecar una gran polseguera. ¡°He menjat un plat de butifarra amb mongetes bastant contundent i, segons les preguntes que em facin en el judici, la cosa pot sortir d'una banda o per un altre¡±, va dir en un acte en Bescan¨® (Girona).

¡°Apreteu¡¯, feu b¨¦ d¡¯¡®apretar¡±

En el primer aniversari de l'1-O, l'octubre del 2018, Torra es va despla?ar fins a Sant Juli¨¤ de Ramis, el lloc on te¨°ricament havia de votar Puigdemont i en el qual, com en altres punts catalans, la policia va fer fortes c¨¤rregues per evitar la votaci¨® declarada il¡¤legal pel Tribunal Constitucional. Despr¨¦s de celebrar una reuni¨® extraordin¨¤ria del Govern, el llavors president va intentar en el seu discurs fer l'ullet als anomenats Comit¨¨s de Defensa de la Rep¨²blica (CDR): ¡°Apreteu, i feu b¨¦ d'apretar¡±, els va dir. Un any despr¨¦s es va con¨¨ixer la sent¨¨ncia contra els l¨ªders del proc¨¦s, amb penes d'entre 13 i 9 anys de pres¨® per delictes de malversaci¨® i sedici¨®, i els CDR van respondre amb diverses nits de destrosses al centre de Barcelona i altres ciutats catalanes. Torra va trigar dies a condemnar els fets que van aombrar una multitudin¨¤ria marxa pac¨ªfica a favor dels condemnats. El president va participar en una d'elles, que va tallar l'AP-7 durant hores.

Torra al tel¨¨fon

Dues an¨¨cdotes de Torra nom¨¦s estan connectades perqu¨¨ hi ha un tel¨¨fon pel mig, per¨° revelen el seu tarann¨¤. El juny de 2018, al poble de la seva fam¨ªlia (Santa Coloma de Farners), Junts per Catalunya i els socialistes perfilaven un pacte per governar el municipi. El president va trucar a les parts i va intervenir per evitar un acord amb ¡°els del 155¡±. La trucada va transcendir durant el ple i, en protesta, la germana i la cunyada de Torra es van aixecar irades i van retirar el seu retrat de la paret. Finalment, ERC va pactar amb els neoconvergents. Junts i el PSC governen a la Diputaci¨® de Barcelona.

L'octubre seg¨¹ent, el programa de documentals de TV3 30 minuts va tenir acc¨¦s directe al despatx del president despr¨¦s de con¨¨ixer-se la sent¨¨ncia del judici al proc¨¦s, amb l'ambient molt candent i en plena tensi¨® amb el Govern central. Torra i el president en funcions, Pedro S¨¢nchez, s'acusaven m¨²tuament de no voler parlar amb l'altre, amb diferents arguments. En una de les imatges, es pot veure com un assessor li diu a Torra: ¡°No s'hi posen, de moment. Si al llarg del dia poden parlar, ja ens ho diran¡±. ¡°No s'hi posen? ?s incre?ble. Quins collons!¡±, respon el president.

La ruptura amb ERC que no va arribar mai

Si alguna cosa ha marcat la legislatura de Torra ha estat la relaci¨® t¨°xica entre els dos partits que donen suport a l'Executiu, Junts per Catalunya i ERC. La unitat que havia fet possible l'1-O mai es va recompondre i la desconfian?a continua fins avui. El primer detonant de la legislatura va ser la decisi¨® d'ERC de no donar suport a la investidura de Puigdemont i exigir un ¡°candidat efectiu¡±. La conviv¨¨ncia a l'Executiu ha estat igual de complicada. El tema va esdevenir personal quan el Tribunal Suprem, al gener, va donar la ra¨® a la inhabilitaci¨® de Torra com a diputat per haver desobe?t la Junta Electoral Central i no retirar la pancarta a favor dels presos. A Junts van explotar pel fet que el president del Parlament, el republic¨¤ Roger Torrent, acat¨¦s la sent¨¨ncia.

¡°Aquesta legislatura ja no t¨¦ m¨¦s recorregut pol¨ªtic i arriba al seu final. Hem constatat que els dos socis del Govern encarem el cam¨ª a la independ¨¨ncia de maneres diferents¡±, va assegurar Torra davant la premsa. No obstant aix¨°, va evitar tallar al moment i va dir que convocaria les eleccions despr¨¦s de l'aprovaci¨® dels Pressupostos de la Generalitat. El coronavirus va canviar el pla i el president se n'ha anat sense dissoldre el Parlament com va prometre.

Machado i Guiomar valen una visita a Madrid

La relaci¨® amb el Govern central durant el mandat de Torra ha tingut alts i baixos. El president vicari ha estat un alumne aplicat de Puigdemont i ha mantingut tensa la corda del conflicte pol¨ªtic sempre que ha pogut. Fins i tot va pressionar m¨¦s durant la primera etapa de la pand¨¨mia. Pedro S¨¢nchez, despr¨¦s de guanyar les eleccions, va acordar amb ERC tirar endavant la taula de di¨¤leg, per¨° Torra es va oposar a aquest f¨°rum. Lentament el va anar acceptant i va intentar influir en el seu desenvolupament. Per¨° nom¨¦s s'ha reunit una vegada. Torra es va veure amb S¨¢nchez tant a Madrid com a Barcelona, i queden imatges com la del president mostrant-li al president la font situada als jardins del Palau de la Moncloa i que era el lloc de les cites secretes entre Antonio Machado i Guiomar.

La relaci¨® amb el Rei, d'altra banda, ha estat completament conflictiva. L'independentisme considera que Felip VI va prendre partit ¡°per la repressi¨®¡± amb el seu discurs del 3-O del 2017 i Torra ha evitat coincidir amb el Monarca tot el que va poder. Per exemple, va evitar anar a la reuni¨® de presidents auton¨°mics de La Rioja, l'estiu passat, perqu¨¨ segons ell es volia blanquejar la figura del cap de l'Estat.