Pere Aragon¨¨s, un pragm¨¤tic al polvor¨ª de la Generalitat

El nou president en funcions de la Generalitat, Pere Aragon¨¨s (Pineda de Mar, 1982) ¨¦s un pol¨ªtic diferent entre els referents del nacionalisme catal¨¤. No nom¨¦s evita la crid¨°ria de les xarxes socials, tamb¨¦ es caracteritza per una discreci¨® que el distancia del populisme que conreen referents del seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), i sobretot els dirigents del seu soci de govern, Junts per Catalunya. En una formaci¨® com ERC, que s'ha distingit en molts moments de la seva hist¨°ria per abanderar un independentisme intransigent, Aragon¨¨s representa la nova cara moderada dels republicans, all¨° que l'expresident de la Generalitat Artur Mas va dir aquest setembre que li recordava els valors pragm¨¤tics de l'extinta Converg¨¨ncia i Uni¨® (CiU). Encara m¨¦s inusual ¨¦s que un pol¨ªtic independentista es defineixi avui com ¡°una persona d'ordre¡±, tal com assegura el mateix vicepresident de la Generalitat al llibre Pere Aragon¨¨s, l¡¯independentisme pragm¨¤tic (P¨°rtic), publicat aquest 2020.

Aragon¨¨s tindr¨¤ l'enc¨¤rrec d'encap?alar el Govern fins a les noves eleccions, previstes per a d'aqu¨ª a uns quatre mesos. Ho far¨¤ condicionat pels seus socis de Junts per Catalunya i per unes bases d'ERC que no sempre han acompanyat l'estrat¨¨gia de certa moderaci¨® que ara defensa la c¨²pula del partit. El marge d'Aragon¨¨s per canviar l'estat de les coses a la Generalitat ¨¦s, doncs, limitat. El fins ara vicepresident i m¨¤xim responsable econ¨°mic del Govern procedeix d'una fam¨ªlia d'empresaris que van destacar en el sector t¨¨xtil i hoteler. El seu pare va ser regidor independent en les llistes municipals de CiU i el seu avi va ser alcalde de Pineda durant el franquisme. Aragon¨¨s explica al llibre, realitzat amb la periodista Magda Gregori, que es considera una persona ¡°amb capacitat d'interlocuci¨® entre sectors molt amplis de la societat¡±. Tamb¨¦ subratlla que per a ell ¨¦s fonamental ¡°treballar per mantenir el prestigi de les institucions catalanes¡±, una idea que coincideix amb el discurs d'ERC en els ¨²ltims mesos a favor que el president de la Generalitat, Quim Torra, convoqu¨¦s eleccions per evitar la seva destituci¨® per part del Tribunal Suprem. Aragon¨¨s va qualificar aquest dilluns la sent¨¨ncia que inhabilita Torra de ¡°cop antidemocr¨¤tic a les nostres institucions¡±, la qual cosa dona idea que poc canvi es pot esperar en aquest sentit al si del Govern.

Oriol Junqueras va ungir Aragon¨¨s com a home fort del partit en una reuni¨® del 2018 a la pres¨® d'Estremera, on el president d'ERC esperava ser jutjat pel refer¨¨ndum inconstitucional de l'1 d'octubre del 2017 i la posterior declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia. Aragon¨¨s t¨¦ maneres d'actuar diferents de les de Junqueras: ni t¨¦ el seu carisma ni tampoc un perfil messi¨¤nic. La m¨¤ dreta de Junqueras ¨¦s un home que actua amb cautela i que evita cridar l'atenci¨®. La seva elecci¨® va marcar la nova l¨ªnia a seguir d'ERC, partid¨¤ria de no dinamitar els ponts amb el PSOE i Podem, i, sobretot, obstinada a aglutinar una majoria electoral nodrida amb nous independentistes m¨¦s pragm¨¤tics.

Aragon¨¨s ha desenvolupat la seva traject¨°ria professional en l'estructura del partit. Sembla que queden lluny els anys m¨¦s radicals, quan liderava les Joventuts d'Esquerra Republicana (JERC). La seva imatge m¨¦s famosa d'aquella ¨¨poca va ser la presentaci¨® el 2005 d'una campanya esgrimint cartells amb el lema ¡°Cada segon Espanya ens roba 450 euros¡±. El 2006, el proper president en funcions defensava de forma vehement el vot contrari de les joventuts republicanes en el refer¨¨ndum del nou Estatut d'Autonomia, per considerar-lo insuficient en drets socials i sobretot en els aspectes sobre l'autogovern de Catalunya.

Entre el 2012 i el 2017, quan el nacionalisme catal¨¤ va emprendre la cursa unilateral per la independ¨¨ncia, Aragon¨¨s es va mantenir en un segon pla, com a suport a les primeres espases del partit, Junqueras i Marta Rovira. Despr¨¦s de la sent¨¨ncia del judici de l'1-O, l'octubre del 2019, Aragon¨¨s va ovacionar la desobedi¨¨ncia en diverses ocasions, fins i tot, i malgrat la seva responsabilitat institucional, l'ocupaci¨® de l'aeroport del Prat.

En el llibre L'independentisme pragm¨¤tic, el possible candidat d'ERC en les properes eleccions auton¨°miques defensa que ser¨¤ necess¨¤ria en el futur la confrontaci¨® i les ¡°microdesobedi¨¨ncies¡± per aconseguir l'autodeterminaci¨®: ¡°Convindr¨¤ una estrat¨¨gia d'enfrontament, de confrontaci¨®, de tensi¨®¡±. ¡°Es produiran altres situacions que ens permetran desacreditar l'Estat amb microdesobedi¨¨ncies¡±. Preguntat al febrer, en la roda de premsa de presentaci¨® del seu llibre, qu¨¨ eren per a ell aquests plantejaments de desobedi¨¨ncia i de confrontaci¨®, Aragon¨¨s va respondre que el di¨¤leg amb el Govern del PSOE s'havia de regir per la mateixa l¨°gica que una negociaci¨® sindical, en la qual ¡°hi ha accions per la part sindical i per la part patronal que intenten condicionar el resultat¡±. Aquestes paraules les va pronunciar Aragon¨¨s poques setmanes abans que esclat¨¦s la pand¨¨mia de la covid-19 i una crisi global que ha relegat el conflicte a Catalunya a un segon terme.