L¡¯experi¨¨ncia de l¡¯observaci¨®

Les cuques ¨¦s un llibre estrany: hi surten molts insectes, amb el seu nom cient¨ªfic, i fins i tot hi ha unes l¨¤mines on apareixen dibuixats tots, a la manera d¡¯una guia de camp o d¡¯un llibre d¡¯hist¨°ria natural, per¨° Les cuques (en catal¨¤ a Anagrama, i tot just ara en castell¨¤ a C¨ªrculo de Tiza) no ¨¦s un assaig cient¨ªfic ni tampoc un bestiari. Tamb¨¦ s¡¯hi desgranen molts records personals o inventats ¡ªtant li fa¡ª de l¡¯autor, Juli¨¤ Guillamon (Barcelona, 1962), per¨° considerar-lo unes mem¨°ries seria tan imprudent com etiquetar-lo sota el segell del nature writting, a pesar que al llarg de la seixantena de textos que s¡¯hi apleguen els colors, les olors i els sorolls dels boscos i els avatars dels seus habitants hi ocupen un lloc primordial.

Alg¨² podria llegir-lo com la hist¨°ria de tres personatges ¡ªun pare, una mare i un fill¡ª al llarg dels anys en tres escenaris ben diferents ¡ªArb¨²cies, Llan?¨¤ i Barcelona¡ª, com si fos una novel¡¤la on la trama narrativa s¡¯ocult¨¦s, per¨° segurament el lector que l¡¯encertaria m¨¦s seria el que vei¨¦s Les cuques a la manera d¡¯una resposta al que deia el poeta peru¨¤ C¨¦sar Vallejo en els versos inicials de Los heraldos negros: ¡°Hay golpes en la vida, tan fuertes... ?Yo no s¨¦! / Golpes como del odio de Dios; como si ante ellos, / la resaca de todo lo sufrido / se empozara en el alma¡­ ?Yo no s¨¦!¡±.

Al cap i a la fi, Les cuques es pot llegir com la cr¨°nica de la transformaci¨® que experimenta una fam¨ªlia a partir de les alteracions profundes que provoca en la rutina establerta la malaltia de la mare i l¡¯aventura prodigiosa ¡ª¡°la batalla campal¡±¡ª de sortir triomfant d¡¯un coma.

¡°Els escriptors hem d¡¯abandonar el l¨ªquid amni¨°tic, ser valents, sortir al m¨®n a trencar-nos la cara¡±, polemitza el mateix Guillamon amb un escriptor catal¨¤ ¡ª¡°de poc talent¡±¡ª satisfet d¡¯habitar en el seu suc de pr¨¦ssec en alm¨ªvar, i el lector no triga gaire a constatar que aix¨ª ho fa. A Les cuques hi ha, efectivament, molt de dolor, per¨° el que s¡¯acaba imposant ¨¦s la vict¨°ria de la vitalitat, l¡¯exploraci¨® de l¡¯alegria a pesar de les adversitats, la tranquil¡¤litat que ofereixen la bellesa, l¡¯amor i l¡¯esperan?a del futur: l¡¯escriptura, sembla dir l¡¯autor d¡¯El barri de la plata, ¨¦s un dels pocs instruments de qu¨¨ disposa l¡¯home per abandonar provisionalment el vici existencial de la por.

El rerefons de Les cuques ¨¦s, clarament, l¡¯ombra de la mort que amena?a a fer-se present, o la mateixa mort a punt de materialitzar-se (¡°Ara per qu¨¨ fumes? No fumis!¡±, deia el narrador a la seva mare, ¡°i ella em deia, desafiant i com si jo en tingu¨¦s la culpa: qu¨¨ pot passar, que tingui c¨¤ncer? Ja en tinc¡±), o els combats a mort que es desencadenen entre les diverses esp¨¨cies.

Per¨° davant d¡¯aquesta realitat inevitable, el que fa Guillamon ¨¦s recuperar i representar de nou ¡°el passat feli?¡±, retrobar els llocs i les sensacions que han desaparegut amb el pas del temps, les gr¨¤cies de l¡¯art d¡¯estimar-se, la proesa de salvar el viscut a trav¨¦s de la for?a de la paraula: la prosa de Les cuques tendeix al poema, perd el valor narratiu que la convertiria en subsidi¨¤ria de l¡¯acci¨®, i llavors l¡¯autor es fixa i es centra sobretot en els aspectes formals del fragment ¡ªcada cap¨ªtol ¨¦s un text divers, entretallat, sint¨¨tic¡ª, i aconsegueix que l¡¯obra s¡¯articuli en la seva discontinu?tat i que l¡¯experi¨¨ncia de l¡¯observaci¨® s¡¯escampi arreu del llibre.

El resultat de tot plegat ¨¦s una declaraci¨® d¡¯amor a la vida, gens ensucrada ¡ªel talent de Guillamon actua de tallafocs¡ª, al seu fill i a la seva dona, a la naturalesa, a una manera d¡¯estar en el m¨®n i a una manera d¡¯entendre i fer literatura.