Una alian?a entre escoles i experts exigeix una modernitzaci¨® del sistema educatiu a Catalunya

La renovaci¨® pedag¨°gica ha arribat per quedar-se. La Fundaci¨® Jaume Bofill, especialitzada en pol¨ªtiques educatives, i Unesco Catalunya han elaborat un pla a 10 anys perqu¨¨ la modernitzaci¨® del sistema educatiu no es limiti a un reducte d'escoles, sin¨® que s'estengui per tota la comunitat. La iniciativa compta amb el suport de 30 centres educatius i 30 experts del sector. ¡°La innovaci¨® no pot ser cosa de nom¨¦s uns pocs pioners, ha de ser generalitzada. ?s una necessitat sist¨¨mica, per¨° aix¨° no ha d'estar basat en el sobreesfor? dels docents, sin¨® que requereix el suport de l'Administraci¨®¡±, van coincidir a destacar els organitzadors aquest dilluns.

El pla busca recollir el guant de l'experi¨¨ncia del programa Escola Nova 21, que durant tres anys va buscar generar una onada de renovaci¨® pedag¨°gica. La iniciativa, que va finalitzar fa un any, va partir de 25 centres impulsors i es va acabar estenent a 500 m¨¦s. Totes dues entitats temen que el cam¨ª recorregut durant aquest temps s'esvaeixi. ¡°Quan no es dona suport a l'esfor? d'uns pioners, els projectes duren fins que la gent es cansa. I aix¨° no ens ho podem permetre¡±, ha assenyalat Ismael Palac¨ªn, director de la Fundaci¨® Bofill. El programa va aconseguir un ampli consens entre la comunitat educativa ¨Cel 80% de docents i el 60% de fam¨ªlies defensaven la necessitat d'innovaci¨®, segons un sondeig de la fundaci¨®¨C, i fins i tot la Generalitat ho veia amb bons ulls. ¡°Per¨° ara no ¨¦s el moment de declaracions pol¨ªtiques, de dir que estaria b¨¦ fer un canvi. Ara ¨¦s el moment de dur a terme accions perqu¨¨ d'aqu¨ª a 10 anys es vegin els resultats¡±, ha reclamat Eduard Vallory, president d'Unescocat.

El pla est¨¤ format per 15 compromisos, agrupats en tres blocs. El primer s¨®n els objectius a aconseguir en una d¨¨cada, que inclou cinc propostes: que el 80% de centres disposin d'un instrument per marcar els objectius de millora educativa i avaluar els canvis assolits; que el 80% de centres hagi adoptat pr¨¤ctiques d'aprenentatge personalitzades i col¡¤laboratives; que el 40% hagi participat en formacions per acompanyar els docents en aquesta transformaci¨®; que el 80% tingui algun docent que hagi participat en aquests programes formatius; i que el 100% participi en xarxes on es comparteixen experi¨¨ncies sobre innovaci¨®.

El segon bloc recull cinc mesures concretes: fixar uns criteris clars que defineixin una educaci¨® de qualitat d'avui i marquin el cam¨ª del proc¨¦s de canvi; establir uns centres de refer¨¨ncia educativa ¨Cun m¨ªnim de 500¨C segons els principis d'innovaci¨®; que les administracions locals i auton¨°miques afavoreixin la creaci¨® de xarxes on els centres es relacionin i comparteixin inquietuds i experi¨¨ncies, superant aix¨ª el tradicional a?llament de les escoles; que m¨¦s de 2.500 centres (la meitat del total) hagin passat per un programa de canvi intensiu; i que el 80% de centres que concentren un alt nombre d'alumnes vulnerables (qualificats com d'alta complexitat) hagin rebut recursos per afrontar aquesta transformaci¨®.

En el tercer bloc s'agrupen cinc mesures m¨¦s, per¨° enfocades a un canvi estructural i generalitzat del sistema: que la formaci¨® del professorat a les universitats tamb¨¦ segueixi els criteris competencials i que s'afavoreixi les pr¨¤ctiques en aquests centres de refer¨¨ncia educativa; desplegar un nou pla de formaci¨® cont¨ªnua del professorat, amb un contingut adaptat a la innovaci¨® pedag¨°gica; donar m¨¦s autonomia als centres perqu¨¨ puguin seleccionar el professorat i modificar horaris, espais i mobiliari per aplicar aquesta transformaci¨®; actualitzar les funcions de la inspecci¨® educativa perqu¨¨ donin suport i acompanyin els centres en el seu canvi; i modificar el batxillerat, la FP i la selectivitat per adaptar-los a un model competencial.

Les dues entitats han destacat que el model educatiu que defensen es basa en quatre pilars, seguint les recomanacions de Nacions Unides: un aprenentatge continu per a tots, prioritzar l'educaci¨® als pressupostos p¨²blics, centrar els esfor?os en els alumnes m¨¦s desfavorits i aplicar les recomanacions de la Declaraci¨® d'Incheon, que defensa l'ensenyament per compet¨¨ncies, afavorint la creativitat, la capacitat de resoluci¨® de problemes o la interacci¨® social, entre altres aspectes. ¡°No necessitem uns professors que siguin especialistes en unes mat¨¨ries, sin¨® que s¨¤piguen guiar els alumnes en el seu aprenentatge i que s¨¤piguen treure el m¨¤xim dels seus alumnes, sigui quin sigui el seu origen socioecon¨°mic¡±, ha incidit Coral Regi, membre del Consell Escolar de Catalunya.

Els impulsors del pla han alertat que actualment es corre el risc que l'emerg¨¨ncia sanit¨¤ria monopolitzi el dia a dia. ¡°El debat educatiu ha d'anar m¨¦s enll¨¤ de les dist¨¤ncies i les mascaretes. La pand¨¨mia no pot suposar una involuci¨® educativa ni de les desigualtats¡±, ha assenyalat Palac¨ªn. ¡°Actualment existeix el risc que el que ¨¦s urgent ocupi el lloc del que ¨¦s important. Per¨° necessitem un espai planificat, amb instruments¡±, ha afegit Dolors Oliver, directora de l'institut escola Teresa Altet, de Rub¨ª (Vall¨¨s Occidental).

Les dues entitats han anunciat que aquest dilluns han enviat una carta a tots els partits i a les dues associacions de municipis per presentar-los el pla. L'actual conseller d'Educaci¨®, Josep Bargall¨®, no ha mostrat mai un suport incondicional al projecte i ja fa un any ¨Cquan el programa Escola Nova 21 va finalitzar demanant m¨¦s implicaci¨® del Govern¨C va admetre que veia ¡°dif¨ªcil¡± el proc¨¦s de transformaci¨® educativa, a causa de l'exist¨¨ncia de m¨¦s de 5.000 centres.