Artemisia i Lee Krasner, dues pintores que per fi ressorgeixen

M¨¦s de tres segles les separen per¨°, a la pr¨¤ctica, per a la immensa majoria dels aficionats i seguidors de l¡¯art i de les exposicions, ¨¦s com si el temps no hagu¨¦s existit ni passat entre elles i el coneixement i l¡¯apreciaci¨® que mereixen aquestes dues pintores. Com si les dues fossin contempor¨¤nies d¡¯un ¨²nic temps, aquest que (encara) es nega a recon¨¨ixer, avaluar i destacar la v¨¤lua de l¡¯art fet per dones i, en conseq¨¹¨¨ncia, les artistes que el signen.

Fins ara no s¡¯havien organitzat les antol¨°giques que les dues mereixen: la italiana Artemisia Gentileschi (1593-1653) i la nord-americana Lee Krasner (1908-1984). Fins i tot les ha unit la pand¨¨mia, comparteixen la mala sort d¡¯haver de lluitar amb un virus planetari ara, despr¨¦s d¡¯un silenci de segles en un cas i de d¨¨cades en l¡¯altre. Per¨° b¨¦, aqu¨ª les tenim. De la sovint anomenada simplement Artemisia s¡¯ha obert per fi la gran retrospectiva que l¡¯ha de col¡¤locar al seu lloc, a la National Gallery de Londres. Mentre que la Krasner reviu al Guggenheim de Bilbao. No he pogut veure ni l¡¯una ni l¡¯altra, no s¨¦ si podr¨¦, la pand¨¨mia continua establint prioritats. Per¨° mereixen que se¡¯n parli i que es conegui el seu art, per qualsevol mitj¨¤.

Els temps no faciliten estar tancat gaire estona: la mascareta imposa condicions, temps i ritme. Ho tinc comprovat, aquestes setmanes he anat de museus i galeries perqu¨¨ veure art reconforta i, sobretot, estimula la mirada i l¡¯aguditza: no sempre em complau tot, per¨° s¨ª que tot el que veig em fa sentir i establir arguments i criteris. ?s una cosa que no t¨¦ preu. Per¨° ¨¦s cert, la mascareta ¨¦s una llauna. Per aix¨° haur¨ªem de reprendre una antiga pr¨¤ctica del museu i de la galeria d¡¯art: anar a veure un o dos quadres, a fons, amb ganes, i tornar al carrer. Tornar a entrar, si el temps ens ho permet, i mirar una altra obra o dues m¨¦s. Tornar-hi un altre dia. I un altre.

D¡¯Artemisia i Krasner es pot veure durant una llarga estona qualsevol de les seves teles. La italiana ¨¦s mestra del clarobscur i de la pintura barroca. Partint de l¡¯obligat c¨¤non religi¨®s de l¡¯¨¨poca i de la tradici¨® oral de la hist¨°ria sagrada, la seva obra relata gaireb¨¦ al detall les batalles que li va costar i els ¨¨xits que va obtenir. Filla de pintor, Artemisia conjuga en la seva vida i obra els clarobscurs que la van poblar: la viol¨¨ncia contra el seu cos, per part d¡¯un altre pintor, avui nom¨¦s recordat per aix¨°, un tal Agostino Tassi; i les llums i ombres d¡¯un final de segle, el XV, tan ben captades per un pintor de vida violenta, Caravaggio, mestre d¡¯Artemisia al taller del seu pare, Orazio Gentileschi. Un canvi de segle dominat pel papa Innocenci X, que Vel¨¢zquez va pintar amb un realisme que va portar lluny la valentia visual davant de l¡¯autoritat. La c¨²ria d¡¯aquest papa implacable en el seu sentit del poder va subjugar encara m¨¦s Artemisia en el judici de la seva violaci¨®, el 1612. Per¨° la pintora, m¨¦s valenta en pintura que ning¨², va clavar despr¨¦s la seva hist¨°ria en diversos quadres: Judit decapitant Holofernes, Susanna i els vells (una s¨¨rie de tres). I la seva pr¨°pia fortalesa, en obres com Maria Magdalena en ¨¨xtasi i Cle¨°patra.

Davant de cadascun d¡¯aquests quadres, insisteixo, hi pots estar llargs minuts i absorbir-los tant com es vulgui, una cosa que sovint en les exposicions no hem fet, sempre anem de pressa i corrents per veure-ho tot en un sol cop. Ara potser les veiem a trav¨¦s de les pantalles, i tot i que no ¨¦s el mateix, de cap manera, tamb¨¦ aix¨ª l¡¯art ens arriba, de vegades de manera sorprenent gr¨¤cies a l¡¯esc¨¤ner digital que capta tants detalls de textura i color.

A Bilbao, la Krasner. Tamb¨¦ t¨¦, com Artemisia, una hist¨°ria personal que l¡¯envolta, per haver estat la parella i marmessora del seu molt fam¨®s marit, Jackson Pollock. No es tracta de deixar de banda el terreny personal, en absolut. Per¨° s¨ª de situar-lo al lloc que li correspon: un cop saps per tot el que van passar Artemisia i la Krasner, les sobrevola el seu art. Un gust de mirar i xalar. Krasner ¨¦s una colorista enlluernadora, una artista capdavantera de l¡¯expressionisme abstracte, una dels pioners, de fet. Pintures dansades, ballades, tra?ades. Es va negar a crear una firma inconfusible, com tants dels seus coetanis i com va fer el seu marit el primer. Va continuar treballant al seu aire, alhora que tenia cura del futur de l¡¯obra d¡¯ell. ?s una alegria tenir a la sala i fins i tot a la pantalla l¡¯obra d¡¯aquesta artista que va reflexionar aix¨ª sobre si mateixa i la seva obra: ¡°Era una dona, jueva, v¨ªdua, una pintora fora de s¨¨rie, gr¨¤cies, i una mica massa independent¡±.

Salut, senyores.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural.