Badia del Vall¨¨s, Salt, Torres de Segre i Batea, a la cua de renda per c¨¤pita

Els quatre municipis que tanquen el r¨¤nquing de la renda per c¨¤pita del 2018, segons les estad¨ªstiques de l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria, repeteixen a les quatre prov¨ªncies de Catalunya en la seva gran majoria els llocs de cua d'anys anteriors. A la prov¨ªncia de Barcelona, les localitats amb menys ingressos s¨®n Badia del Vall¨¨s (19.213 euros) i Santa Margarida de Montbui (19.060 euros); Salt (18.816 euros) ho ¨¦s a Girona; Torres de Segre (16.459 euros), a Lleida; i Batea (14.260 euros), a Tarragona, amb la renda m¨¦s baixa d'aquesta prov¨ªncia i tamb¨¦ del conjunt de Catalunya. Aquestes poblacions estan, pel que fa a renda, als ant¨ªpodes de Matadepera, el municipi valles¨¤ que encap?ala les rendes m¨¦s altes d'Espanya.

Per a Badia del Vall¨¨s no ¨¦s cap novetat ser als ¨²ltims llocs de la llista. ¡°Per¨° hem millorat els ¨²ltims anys i hem arribat a la meitat de la taula de tots els municipis d'Espanya. La clau ¨¦s que hi ha desigualtats estructurals del municipi i per revertir-ho calen accions conjuntes amb les altres administracions. I haig de dir que ens sentim abandonats per la Generalitat¡±, sost¨¦ Eva Menor, alcaldessa d'aquesta ciutat que el 1994 va aconseguir ser municipi independent. T¨¦ 13.500 habitants i des de fa anys pateix una regressi¨® en la seva poblaci¨® perqu¨¨ els joves ¨Cla segona generaci¨® dels fundadors d'una ciutat dibuixada amb tiral¨ªnies el 1973¨C se'n van: ¡°El 100% dels habitatges s¨®n de protecci¨® oficial en r¨¨gim de propietat ¨Cmolts amb problemes d'amiant en els elements estructurals¨C, amb prou feines hi ha pisos de lloguer i per aix¨° els joves se'n van a Barber¨¤, on s¨ª que n'hi ha¡±, apunta.

M¨¦s de 3.000 dels ve?ns tenen m¨¦s de 65 anys. Com que no hi ha pisos de lloguer, amb prou feines hi ha immigraci¨®. Afegeix que s'ha treballat molt per millorar la formaci¨® dels joves i que sobre la taula tenen un projecte per construir pisos de lloguer en espais p¨²blics del municipi: ¡°La q¨¹esti¨® ¨¦s que per construir els pisos necessitem l'ajuda de la Generalitat perqu¨¨ com a administraci¨® no tenim prou fons per afrontar-ho¡±. El r¨¨gim de protecci¨® del parc d'habitatges, 100% p¨²blics, no salta fins al 2025.

Salt, amb 32.000 habitants i un 40% d'immigraci¨®, ¨¦s una altra de les ciutats que acostuma a estar a la cua en la renda per c¨¤pita. Un dels seus problemes ¨¦s l'alta incid¨¨ncia de l'atur en una poblaci¨® que roman estancada des de fa anys. ¡°La realitat sociodemogr¨¤fica t¨¦ un impacte en la renda per c¨¤pita i des de fa anys l'Ajuntament est¨¤ apostant per pol¨ªtiques coordinades d'inserci¨® i formaci¨®. A poc a poc van donant fruits i en els ¨²ltims anys la renda est¨¤ pujant. A m¨¦s, altres municipis de la zona amb una realitat social molt diferent tenen una renda semblant a la de Salt¡±, comenta Toni Vidal, regidor de Promoci¨® Econ¨°mica del Consistori.

Torres de Segre ¨¦s una de les localitats en les quals la renda per c¨¤pita ha baixat els ¨²ltims anys. Amb una poblaci¨® de prop de 3.000 persones, i estable en els ¨²ltims anys, m¨¦s del 30% dels ve?ns no s¨®n espanyols i l'atur s'apropa al 14% segons les estad¨ªstiques de l'Institut d'Estad¨ªstica de Catalunya (Idescat). L'Ajuntament d'aquesta localitat ha declinat contestar a EL PA?S. Com tampoc ho ha volgut fer l'Ajuntament de Batea, la localitat de Tarragona que t¨¦ la renda per c¨¤pita menor (14.260 euros) d'aquesta prov¨ªncia i, alhora, de tot Catalunya.

A Batea hi viuen 1.890 persones i, segons l'Idescat, la corba de residents al municipi ¨¦s decreixent des del 2010. Es tracta, a m¨¦s, d'una poblaci¨® envellida amb un 30% dels habitants per sobre dels 65 anys. Un 10% dels ve?ns s¨®n estrangers. El 70% de la seva economia est¨¤ lligada al sector agr¨ªcola, especialment la vinya. T¨¦ una vintena de cellers al seu territori, situat a la Franja amb Arag¨®, comunitat a la qual es volia annexionar fa uns anys.