Hilari Raguer, el monjo que anava en direcci¨® contr¨¤ria

Vaig per una autopista, sense carnet de conduir i en direcci¨® contr¨¤ria. Per aix¨° he tingut algunes topades frontals¡±. El pare Hilari em va comentar aix¨ª, fent broma, el fet que no tingu¨¦s el t¨ªtol d¡¯historiador, tot i haver publicat una quantitat enorme de llibres i articles sobre l¡¯Esgl¨¦sia durant la Guerra Civil. La refer¨¨ncia a les topades frontals es referia al fet que la seva visi¨® cr¨ªtica de nombroses actuacions de la instituci¨® eclesial li ha costat retrets dur¨ªssims d¡¯alguns sectors de la instituci¨®.

Buscant la veritat sobre Irurita

Una de les q¨¹estions principals que va provocar aquesta animadversi¨® va ser el fet que hagu¨¦s defensat a capa i espasa que el bisbe Irurita no va ser afusellat el 1936 a la t¨¤pia del cementiri de Montcada. Hilari n¡¯estava conven?ut des que un capell¨¤ i canonge de la catedral de Barcelona, moss¨¨n Josep Maria Aragon¨¨s, li va explicar que quan era petit, dos dies despr¨¦s que els nacionals entressin a Barcelona el 1939, va passar amb el seu pare per davant de la porta del bisbat, van trobar-se amb Irurita i van parlar breument amb ell.

Jo estava molt interessat per la misteriosa desaparici¨® del prelat, i les ganes d¡¯aclarir-ho em van fer decidir a investigar-ho i connectar amb l¡¯historiador Paul Preston per demanar-li orientaci¨®. Ell em va respondre que, sobre aquest tema, ¡°el que no sap el pare Raguer crec que no ho sap ning¨²¡±.

Des d¡¯aquell moment, la meva recerca sobre el bisbe va anar acompanyada per mitja dotzena de visites a Montserrat, per parlar amb el pare Hilari. Les trobades comen?aven a primera hora de la tarda i transcorrien pl¨¤cidament fins que, hores m¨¦s tard, les campanes que tocaven a vespres feien al?ar el monjo com un ressort.

Gran coneixedor de la Guerra Civil

La primera part de les xerrades girava al voltant del que jo havia trobat cercant les pistes d¡¯Irurita, i despr¨¦s venien les seves precisions, a vegades correccions i, sobretot, ampliacions.

De manera infal¡¤lible, la conversa s¡¯obria a la saviesa immensa que el monjo tenia no sols sobre l¡¯Esgl¨¦sia durant la Guerra Civil, sin¨® tamb¨¦ sobre cadascun dels generals dels ex¨¨rcits enfrontats: ¡°Moscard¨® no formava part del complot militar contra la Rep¨²blica. Per¨° va haver de mantenir l¡¯alc¨¤sser de Toledo al preu que fos, obligat pels gu¨¤rdies civils de les poblacions de la prov¨ªncia que s¡¯hi havien refugiat¡±. Era impressionant el seu coneixement sobre les autoritats dels dos b¨¤ndols i fins i tot dels enfrontaments principals: ¡°La batalla de Guadalajara la va boicotejar Franco¡±. ¡°Despr¨¦s de recuperar Terol, Franco podia llan?ar-se sobre Catalunya i acabar la guerra, per¨° no ho va voler fer perqu¨¨ creia que allargant-la consolidava la seva imatge de salvador providencial¡±.

Escoltant-lo em sentia en una tert¨²lia d¡¯ateneu enciclop¨¨dic. Tamb¨¦ hi entraven hist¨°ries personals, a vegades amb constatacions molt doloroses. ¡°Despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial vaig anar a Alemanya, fent autoestop, amb Joan Revent¨®s i Carles Barral, i vam visitar ciutats arrasades pels bombardejos. En una de les t¨ªpiques tavernes de Heidelberg, vam con¨¨ixer un membre d¡¯aquell grup de les joventuts hitlerianes que eren canalla i els van enviar amb bazuques a frenar els tancs aliats. Seguia conven?ut que Hitler era un gran home, que tenia clar el que havia de fer, que era imprescindible que alg¨² ho fes¡±.

I tamb¨¦ an¨¨cdotes divertides i espurnejants. ¡°Al bisbe Pla li van anar a demanar que interced¨ªs per un capell¨¤ que es volia secularitzar i les gestions anaven molt a poc a poc. Per¨° ell va explicar que no hi podia fer res. Llavors li van dir: ¡®Per¨° ¨¦s que est¨¤ esperant un fill!¡¯. I el bisbe va respondre: ¡®Si tots els capellans que esperen un fill s¡¯haguessin de secularitzar¡­¡¯¡±.

El Reis li porten una estanteria

Despr¨¦s d¡¯alguns problemes de salut importants, Hilari vivia en una cel¡¤la de la infermeria: ¡°A la resta de les cel¡¤les no, per¨° aqu¨ª es fa carta als Reis. Jo vaig demanar als Mags d¡¯Orient una estanteria, perqu¨¨ no tenia espai per posar els papers¡±.

Tot i estar a la zona dels malalts, mantenia la seva cel¡¤la anterior. La darrera vegada que ens vam veure, m¡¯hi va portar per buscar un llibre que em volia ensenyar. Les estanteries eren plenes de llibres. La taula, atape?da de volums. Al llit, el llen?ol de sobre no es podia veure de tants exemplars que s¡¯hi amuntegaven. Al terra prosseguia el mateix escampall de piles. Davant la cel¡¤la, a l¡¯altra banda del passad¨ªs, un vell armari encastat cont¨¦ la documentaci¨® de les obres que ha escrit, cadascuna agrupada per un foli amb el nom que les identifica. I es dolia de la documentaci¨® que se li havia extraviat en un lloc o altre.

Finalment, el meu llibre ja est¨¤ acabat, es diu La incre?ble hist¨°ria del bisbe Irurita. Seguint el seu consell, el vaig portar a l¡¯editorial Base, que dirigeix Santi Sobrequ¨¦s. L¡¯¨²ltim dia de setembre, a la tarda, vaig enviar un mail a l¡¯Hilari dient-li que el publicaran al febrer, i li deia que ja em podia fer el pr¨°leg que m¡¯havia prom¨¨s. El primer dia d¡¯octubre, em va sorprendre de no rebre la resposta del meu correu a Montserrat, que sempre m¡¯arribava l¡¯endem¨¤ d¡¯haver-lo escrit, de bon mat¨ª.

Poc despr¨¦s, un whatsapp de Jaume Aubareda, un altre bon amic de la casa editora, m¡¯explicava el perqu¨¨ del silenci que em retornava la muntanya.