Una hist¨°ria d¡¯hist¨°ries de cine

A qualsevol li podria semblar que 13 sales de cinema amb m¨¦s de 100 anys d'antiguitat s¨®n poques. A Toni Vall, periodista especialitzat, li semblen moltes. S'ha passat els ¨²ltims mesos immers en llistats interminables de cinemes de Catalunya, parlant amb responsables de sales antigues, amb historiadors de la mat¨¨ria, amb venerables aficionats al set¨¨ art per elaborar el cat¨¤leg?Cinemes centenaris de Catalunya, que li va encarregar l'Acad¨¨mia del Cinema Catal¨¤ i que s'ha presentat aquest dimarts a la centen¨¤ria Sala Mozart de Calella de Mar (Maresme), coincidint amb el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual. ¡°Quan vaig comen?ar la feina vaig pensar que serien moltes menys sales, sis o set¡­ perqu¨¨ no es tracta d'espais que ofereixin una pel¡¤l¨ªcula de tant en tant, sin¨® de sales en actiu en el circuit comercial, que funcionin amb regularitat¡±, comenta Vall. ¡°I va ser una bona sorpresa, la veritat¡±. Les 13 sales han rebut una placa commemorativa per part de l'Acad¨¨mia catalana.

L'enc¨¤rrec de l'Acad¨¨mia ha estat un regal per a Toni Vall. ¡°Per a mi ¨¦s un acte de milit¨¤ncia, de consci¨¨ncia patrimonial i de civisme¡±, diu. El cat¨¤leg, en format digital, ¨¦s ple de fotografies captivadores de totes les ¨¨poques, en les quals veiem cinemes amb Gordinis aparcats a la vorera, o carruatges a la porta, cartells anunciant El que el vent s'endugu¨¦, patis de butaques de fusta, cinemat¨°grafs en petites sales de projecci¨®, pianos a peu d'escenari¡­ I, sobretot, ple d'an¨¨cdotes: ¡°?s una hist¨°ria d'hist¨°ries, d'avatars, de tancaments, de reobertures, de lluites ve?nals, de curiositats, de clandestinitat i de censura¡±, explica Toni Vall.

Entre les mil i una curiositats, ens sorprenem amb els altaveus que posaven al Centre Parroquial d'Argentona retransmetent la jornada de futbol per atreure el p¨²blic adult en els durs anys quaranta; o amb Jaume Reniu, projectista d'aquesta mateixa sala, que va fer un muntatge amb els talls que obligava a fer la censura: 12 minuts plens de petons, mirades i actituds indiscretes per a l'¨¨poca: ¡°No se sap si es va projectar en una emotiva sessi¨® com la de la pel¡¤l¨ªcula Cinema Paradiso¡±, escriu Vall. Passen tamb¨¦ per les p¨¤gines digitals del cat¨¤leg lluites ve?nals, com les que no van poder evitar la demolici¨® de l'Imperial de Sabadell per¨° s¨ª que van aconseguir que es reconstru¨ªs; la vinculaci¨® del metge, pol¨ªtic i despr¨¦s alcalde de Barcelona Doctor Robert, a finals del segle passat, amb el Casino Camprodonense, que despr¨¦s va ser (i encara ¨¦s) el Casal Comprodon¨ª; la relaci¨® obligada dels dos cinemes centenaris de Sitges amb el Festival de Cinema Fant¨¤stic de la localitat.

Arcadi Llu¨ªs Salom, net del primer propietari de l'actual Sala Mozart, a Calella, va fer d'amfitri¨® de l'homenatge i va explicar, entre d'altres, la graciosa an¨¨cdota segons la qual l'empresa propiet¨¤ria va batejar aquell espai (ara encara conegut al poble com a Can Salom) amb el retor?at, curi¨®s i qu¨ªmic nom d'Antipl¨¢stico cromol¨ªstico electro serpentigraf. Amb totes les lletres: ¡°Era una manera de cridar l'atenci¨®, per¨° despr¨¦s la gent, que s¨ª que recordava el supercalifragil¨ªsticoespialidoso de Mary Poppins, es va oblidar del nom de la Sala Mozart¡±, va dir Salom, fent broma.

Eren temps en els quals els cinemat¨°grafs eren itinerants, passaven de sala en sala. Res a veure ja amb la nostra ¨¨poca digital. ¡°El moment actual converteix aquest cat¨¤leg en un homenatge a la resist¨¨ncia¡±, considera Toni Vall. ¡°Ara que la cultura est¨¤ sent constantment torpedinada, ara que l'inter¨¨s pol¨ªtic per la cultura ¨¦s gaireb¨¦ zero, aquests cinemes demostren que s¨®n patrimoni de ciutats i de pobles sotmesos al caprici destructor del mercat i a l'especulaci¨®¡±, es queixa. I conclou: ¡°La gent que va al cinema ¨¦s part de la hist¨°ria i la cultura d'un pa¨ªs. Si no s'ent¨¦n aix¨°, tenim un problema¡±.

Sitges, amb dos, la ciutat amb m¨¦s sales centen¨¤ries

En llegir la llista de les 13 sales de cinema amb m¨¦s d'un segle a Catalunya, sorpr¨¨n que nom¨¦s n'hi hagi un a Barcelona, el cinema Bosque, i no tant que l'¨²nica poblaci¨® amb m¨¦s d'una sigui precisament Sitges, bressol del cinema fant¨¤stic. Els cinemes centenaris de Catalunya, als quals a poc a poc s'aniran afegint noves (velles) sales, s¨®n: el Centre Parroquial, a Argentona (1914); el Cine Bosque, a Barcelona (1906); la Sala Mozart, a Calella de Mar (1904); el Casal Camprodon¨ª, a Camprodon (1907); el Cinema La Cal¨¤ndria, al Masnou (1910); el Cinema Mundial, a la Bisbal d'Empord¨¤ (1914); el Foment Mataron¨ª, a Matar¨® (1910); el Teatre Cinema Comtal, a Ripoll (1917); els Cinemes Imperial, a Sabadell (1911); el Casino Prado, a Sitges (1911); El Retiro, a Sitges (1908); els Cinemes Catalunya, a Terrassa (1916), i el Cinema Catalunya, a Ribes de Freser (1900).