Eixamplant l¡¯esquerda

El mes de juliol passat el vicepresident del Parlament, Josep Costa, va publicar un llibre titulat Eixamplant l¡¯esquerda, una altra contribuci¨® a l¡¯abundant collita de reflexions sobre el proc¨¦s independentista catal¨¤. Se suposa que l¡¯esquerda a qu¨¨ es refereix el t¨ªtol ¨¦s la que s¡¯ha obert entre Catalunya i Espanya, per¨° la veritat ¨¦s que llegint amb detall les consideracions de Costa ¡ªun hist¨°ric d¡¯ERC que ha passat amb armes i bagatges a les files de Puigdemont¨C ¨¦s dif¨ªcil no pensar que tamb¨¦ podria referir-se a l¡¯esquerda cada vegada m¨¦s evident entre Junts per Catalunya i el partit d¡¯Oriol Junqueras.

M¨¦s que insistir de nou en les not¨°ries difer¨¨ncies estrat¨¨giques entre Junts i ERC, que exhibeixen dia rere dia, pot ser interessant analitzar aquesta esquerda des d¡¯altres angles menys cridaners. Un d¡¯ells ¨¦s el ling¨¹¨ªstic.

En aquest ¨¤mbit, podr¨ªem dir que Junts ¨¦s hereva del paradigma herderi¨¤ que Prat de la Riba va subscriure a La nacionalitat catalana: ¡°La llengua ¨¦s la manifestaci¨® m¨¦s perfecta de l¡¯esperit nacional i l¡¯instrument m¨¦s poder¨®s de la nacionalitzaci¨® i, per tant, de la conservaci¨® i la vida de la nacionalitat¡±. Hi ha una clara continu?tat entre aquesta afirmaci¨® i el dictum de Jordi Pujol que identificava la llengua (catalana) amb ¡°el nervi de la naci¨®¡±. Fins i tot un l¨ªder tan poc rom¨¤ntic com Artur Mas va afirmar en un article del 2008 que ¡°el p¨°sit de la nostra llengua configura la geologia de la nostra ¨¤nima¡±. Pel que fa a l¡¯inhabilitat president Torra, la veritat ¨¦s que els seus escrits atresoren una tirallonga de postulats herderians. Una de les seves frases m¨¦s aconseguides ¨¦s la que diu que no ¨¦s ¡°gens natural¡± parlar castell¨¤ a Catalunya. En aquest sentit no constitueix cap sorpresa que dues de les ¨²ltimes conselleres de Cultura de la Generalitat firmessin el manifest Koin¨¦, l¡¯¨²ltima gran expressi¨® p¨²blica del herderianisme a Catalunya, encara que als seus promotors no els agradi admetre-ho. No consta que ?ngels Ponsa, la nova consellera de Cultura, firm¨¦s el manifest, per¨° les seves primeres declaracions en forma d¡¯entrevista no s¨®n gaire encoratjadores. A les p¨¤gines de La Vanguardia va afirmar que el catal¨¤ ¡°¨¦s la nostra llengua i conforma la nostra cultura¡±, que en el context significa que el castell¨¤ no ¨¦s una llengua nostra. En aquesta l¨ªnia, Ponsa no va dubtar a posar el castell¨¤ a la mateixa altura que el suahili.

L¡¯ERC dels ¨²ltims temps va per altres camins. Com expliquen Montserrat Senda i Xavier Vila en un preclar article titulat L¡¯estatus de les lleng¨¹es a la Rep¨²blica Catalana, del 2016, en el seu afany per penetrar en l¡¯¨¤rea metropolitana de Barcelona ¡ªon prop del 60% de la poblaci¨® t¨¦ el castell¨¤ com a llengua habitual¡ª l¡¯ERC del segle XXI va adoptar l¡¯estrat¨¨gia de construir un independentisme ¡°no nacionalista¡±, en qu¨¨ la llengua catalana no ¨¦s central en el discurs de la identitat nacional. ?ngel Colom va comen?ar el 1996, quan observava que ¡°alg¨² hauria de recon¨¨ixer que el castell¨¤ s¡¯est¨¤ convertint en una llengua territorial de Catalunya¡±. El va seguir Carod el 2007 quan va declarar que ¡°el castell¨¤ s¡¯ha convertit en un element estructural de la societat catalana, ¨¦s una realitat que tots hem d¡¯assumir¡±. I a continuaci¨® van venir els publicistes en l¡¯¨°rbita d¡¯ERC, com Eduard Voltas, que el 2012 va advocar des de les p¨¤gines del diari Ara per ¡°assumir el castell¨¤ com una cosa pr¨°pia¡±, en el sentit de ¡°convertir-lo en un actiu, tractar-lo com un element definitori de la Catalunya d¡¯avui i de dem¨¤¡±. No ¨¦s estrany que aquell mateix any Oriol Junqueras proclam¨¦s en un article hist¨°ric publicat a El Peri¨®dico que ¡°el castell¨¤ tamb¨¦ ser¨¤ oficial en la Rep¨²blica Catalana¡± i ho rebl¨¦s amb un ¡°evidentment, per si alg¨² tenia cap dubte¡±.

Mentre esperem els programes electorals dels partits per a les eleccions auton¨°miques del 14 de febrer, en la pon¨¨ncia pol¨ªtica i estrat¨¨gica de Junts per Catalunya aprovada en el seu congr¨¦s constituent hi ha una dada que engrandeix l¡¯esquerda. En apartat de cultura i llengua, despr¨¦s del mantra herderi¨¤ (¡°la llengua catalana ¨¦s l¡¯element m¨¦s clar del reconeixement de Catalunya com a naci¨®¡±), es parla del catal¨¤ i de l¡¯aran¨¨s com a lleng¨¹es pr¨°pies. El castell¨¤ resulta tan ali¨¨ que no s¡¯ementa ni tan sols com a llengua ¡°tamb¨¦ oficial¡±; queda ocult en ¡°la gran diversitat de lleng¨¹es parlades a Catalunya¡±, juntament amb el suahili, com diria la consellera Ponsa. Element estructural o objecte innominable? Vet aqu¨ª una altra disjuntiva que al febrer hauran de resoldre els ciutadans.

?