Un altre cop

Encara no hav¨ªem superat els efectes del frac¨¤s de la nova normalitat i ja som davant la inquietud de la nova anormalitat, el nou estat d¡¯excepci¨®. La gent el rep amb cansament, contrarietat i neguit, amb resignaci¨® i desconfian?a, i moltes vegades amb indignaci¨®. Els sanitaris comencen la segona onada cada vegada m¨¦s esgotats, per¨° ja ning¨² els aplaudeix. Afloren els cl¨¤ssics negacionistes, i els seus oportunistes corifeus ultres, que demanen irracionalment llibertat per contagiar-nos i contagiar-se. Apareixen altres nous negacionistes sectorials, generalment gremials. Neguen que el seu sector d¡¯activitat econ¨°mica o social sigui, significativament, causant de contagis. Pels carrers i places de moltes ciutats manifesten amb les seves pancartes, cartells i veus que la seva activitat no ¨¦s culpable dels contagis. Sempre ¨¦s la dels altres. I com que el virus, veritable culpable, ¨¦s invisible, necessiten uns responsables visibles que carreguin amb les seves queixes.

Els responsables, ¨¦s a dir, les institucions, fan el que poden, amb el marge d¡¯encerts i desencerts que cal esperar de la seva capacitat i de la imprevisibilitat del virus. Fan el que es pot amb els marcs legals, veritable galimaties de lleis que es complementen i superposen: la Constituci¨®, amb els seus drets fonamentals que no es poden suprimir, la llei de l¡¯estat d¡¯alarma, els decrets de la seva aplicaci¨®, i les diverses lleis i disposicions sanit¨¤ries, estatals i auton¨°miques. Durant el primer estat d¡¯alarma, els jutjats contenciosos administratius eren els encarregats d¡¯autoritzar o denegar les decisions dels governs auton¨°mics que establien les limitacions. Controlaven preventivament la correcci¨® dels tr¨¤mits administratius i la proporcionalitat entre el risc de contagis i les limitacions de drets.

El control d¡¯aquesta proporcionalitat ¨¦s molt problem¨¤tic. ?s gaireb¨¦ impossible mesurar exactament com es quantifica el perjudici econ¨°mic futur que es causaria als afectats, i com es quantifica el benefici sanitari futur, les malalties i morts que s¡¯evitarien amb les mesures adoptades. Els jutges no tenen mitjans propis per quantificar i sospesar amb objectivitat aquests riscos i aquests perjudicis. Per aix¨° cada jutjat resolia segons el seu criteri. Uns autoritzaven i uns altres denegaven les mesures dels governs auton¨°mics. La gent no entenia res. Va ser tal la confusi¨® que al setembre es va haver de modificar la llei perqu¨¨ aquesta funci¨® de control l¡¯exercissin ¨²nicament els Tribunals Superiors de Just¨ªcia de cada comunitat aut¨°noma, a fi d¡¯unificar criteris. Per¨° aquests, per les mateixes raons, tampoc els van unificar. Alguns van desautoritzar els respectius governs auton¨°mics, per¨° d¡¯altres no. El Govern central, finalment, ha resolt la q¨¹esti¨® en el nou decret d¡¯alarma. Segons aquesta disposici¨®, les autoritats auton¨°miques podran establir les limitacions previstes en el decret, sense que sigui necess¨¤ria la tramitaci¨® de cap procediment administratiu ni control judicial previ.

Amb el nou decret les comunitats aut¨°nomes tenen les mans relativament lliures per decidir amb rapidesa les mesures que considerin convenients contra la pand¨¨mia. Per¨° nom¨¦s relativament, perqu¨¨ no podran sobrepassar les limitacions que estableix el decret, de circulaci¨® de persones en horari nocturn i altres limitacions en llocs de culte. I, almenys durant una setmana, limitaci¨® d¡¯entrada i sortida a comunitats aut¨°nomes o algunes de les seves ciutats o barris, i de formar grups de m¨¦s de sis persones en llocs p¨²blics o privats. Els governs auton¨°mics poden flexibilitzar o suspendre algunes d¡¯aquestes mesures, per¨° no poden imposar-ne altres de diferents o de m¨¦s severes. Les iniciatives, suggerides o aventurades, sobre un confinament domiciliari, o total o de cap de setmana, no tenen cabuda en aquest decret d¡¯alarma. Caldria ampliar el decret del Govern central perqu¨¨ aquestes mesures limiten drets fonamentals, intocables pels governs auton¨°mics.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel D¨ªaz Ayuso, ha decidit ignorar obertament i provocadorament el compliment ¨ªntegre del decret. Al Govern central, garant de la legalitat, li corresponia requerir-ne l¡¯acatament, i si li presidenta hagu¨¦s mantingut la seva desobedi¨¨ncia, donar-li el mateix tractament que a Torra, encara que, certament, la pancarta del balc¨® no comportava cap risc sanitari, i la desobedi¨¨ncia d¡¯Ayuso, s¨ª.

La inseguretat jur¨ªdica i la desconfian?a c¨ªvica creixen amb les pugnes, m¨¦s pol¨ªtiques que no pas sanit¨¤ries, entre governs. Creixen amb les imprecisions del decret, amb les rectificacions del Govern central, amb l¡¯¨¨xit de les tergiversacions d¡¯Ayuso en la interpretaci¨® o aplicaci¨® del decret, amb la inefici¨¨ncia de la judicatura i amb el conjunt del galimaties normatiu. Les institucions i les seves disposicions van perdent credibilitat, i, conseq¨¹entment, va minvant l¡¯acatament voluntari de les restriccions imposades pel decret. I mentrestant, torna a cr¨¦ixer el virus, una altra vegada.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena ¨¦s ex-fiscal en cap de Catalunya