Tots contra l¡¯amena?a del bernat marbrejat, una xinxa asi¨¤tica

Les baixes temperatures i les pluges de la tardor afavoreixen que el bernat marbrejat (Halyomorpha halys), un insecte invasor detectat a Catalunya el 2016 i que afecta greument els cultius, entri a les cases i edificis buscant refugi. La intenci¨® de l'insecte ¨¦s esperar la primavera i sortir a alimentar-se als camps. La seva pres¨¨ncia ha generat alarma a diverses localitats. Ja ha arribat a unes 140. Tot i que els seus efectes encara no s¨®n greus, com en altres pa?sos, la Generalitat demana col¡¤laboraci¨® als ajuntaments i ciutadania perqu¨¨ eliminin els exemplars que trobin. ¡°Com menys bestioles surtin de les cases a la primavera, millor, aix¨ª n'arribaran menys als cultius¡±, sost¨¦ el cap del Servei de Sanitat Vegetal del Departament d'Agricultura, Jordi Gin¨¦. Les ¨¤rees m¨¦s afectades s¨®n la zona de cultius del Baix Llobregat, la zona frut¨ªcola de Girona i el cultiu de l'avellana a Tarragona.

Europa ja fa anys que pateix una alarmant entrada de plagues i males herbes foranes causada b¨¤sicament per l'augment del comer? mundial. Aquesta xinxa asi¨¤tica ¨¦s un nou insecte ex¨°tic, un heter¨°pter d'entre 12 i 17 mm de llargada i de 7 a 10 mm d'amplada, que es va detectar a Europa el 2004 i est¨¤ provocant greus danys en cultius de zones agr¨ªcoles d'It¨¤lia, Su?ssa, Alemanya, Fran?a i tamb¨¦ els Estats Units. A Catalunya se'n va detectar el primer exemplar al campus universitari de Girona el 2016, l'any seg¨¹ent va arribar a Cornell¨¤, Gav¨¤ i l¡¯Hospitalet, i el 2018 es va estendre a bona part del territori, sobretot seguint la l¨ªnia de la costa, tot i que tamb¨¦ ha arribat a Lleida. A part de Vinar¨°s, no hi ha const¨¤ncia que n'hi hagi a altres punts de l'Estat.

Fins a aquest any la plaga estava localitzada a l'entorn urb¨¤, on es reprodueix. No obstant aix¨°, aquest estiu els t¨¨cnics l'han detectat a diferents cultius de plantacions de poma, pr¨¦ssec, nectarina, pera, mongeta blanca, pebrot, avellaner, figa, c¨ªtrics, vinya, noguera, olivera, carxofa, alberg¨ªnia i tom¨¤quet. Tot i que els efectes nocius a Catalunya s¨®n encara incipients, de manera preventiva Agricultura ha destinat t¨¨cnics de l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroaliment¨¤ries (IRTA) i de diverses universitats a estudiar-ne la biologia i els m¨¨todes per controlar les seves poblacions i poder avan?ar-se a l'insecte per frenar la seva arribada. No obstant aix¨°, com la majoria d'esp¨¨cies invasores, ¡°sembla que no marxar¨¤¡±.

La Generalitat demana ajuda: est¨¤ editant un v¨ªdeo en el qual participen agricultors per sol¡¤licitar la col¡¤laboraci¨® ciutadana. Si es detecta aquest insecte a les cases ¨Cnormalment a les cortines, els llums o la roba i en estat de semihibernaci¨®¨C, cal eliminar-lo. ?s f¨¤cil agafar-lo perqu¨¨ gaireb¨¦ no es mou i s'aconsella aspirar-lo o b¨¦ submergir-lo en aigua i sab¨®. Els experts desaconsellen aixafar-la per la pudor que despr¨¨n i desaconsella tractaments amb productes fitosanitaris i/o biocides per evitar efectes col¡¤laterals.

A Catalunya hi ha un miler d'esp¨¨cies d'heter¨°pters aut¨°ctons, dels quals unes 80 s¨®n les conegudes com a bernat pudent ¨Cper la mala olor que fan en esclafar-los¨C i unes 15 s¨®n molt semblants al bernat mabrejat, tret pel fet que aquest t¨¦ unes marques blanques a les antenes i l'abdomen.