Quan la teva exist¨¨ncia ¨¦s perimetral i la teva vida, un estat d¡¯alarma

La ve?na torna a netejar els pl¨¤tans amb lleixiu. No es refia de ning¨². Nom¨¦s del que diuen a la tele. Restaurants i bars tancats per la pand¨¨mia, mentre la gent fa cua per anar a buscar el pollastre a l¡¯ast. No hi ha cines ni teatres, per¨° els nens s¡¯apinyen a la cua del gronxador de la pla?a. S¨®n els mateixos nens que nom¨¦s es relacionen amb el seu grup bombolla. A la resta, ni ensumar-los. Els centres de depilaci¨® estan tancats per frenar l¡¯expansi¨® del coronavirus, per¨° les perruqueries continuen obertes. No hi ha visita als avis. De dia es viu en estat d¡¯alarma permanent i en confinament perimetral de cap de setmana, i quan cau la nit s¡¯activa el toc de queda. El pare es va fer la primera PCR mentre l¡¯amiga de la nena de cinc anys est¨¤, segons les seves pr¨°pies paraules, confinada i en quarantena. Ben aviat seran els mateixos nens els que es facin la prova d¡¯ant¨ªgens, abans de sortir de classe i col¡¤locar-se la mascareta. ?s la nova normalitat i aquest ¨¦s el llenguatge que ens deixa el coronavirus.

Qui va encunyar aquesta expressi¨®? ¡°Crec, per exemple, que l¡¯expressi¨® nova normalitat (una contradicci¨® en els termes) ha influ?t en el fet que la gent es pens¨¦s que ja havia passat tot. Va contribuir al relaxament general. La idea que entr¨¤vem en un nou estadi ens va fer creure que hav¨ªem sortit de l'altre. Hauria estat millor dir-ne fase quatre¡±, explica el periodista ?lex Grijelmo. La nova normalitat va arribar al mar? i des de llavors tot ha estat extremadament anormal.

L¡¯actor Bruno Oro defineix aix¨ª les paraules de moda: Estat d¡¯alarma: ¡°com un atac d¡¯ansietat global¡± / Toc de queda: ¡°per als que no hem viscut una guerra, el m¨¦s semblant que hi ha¡± / PCR: ¡°les sigles de puta caca rabiosa¡­ o alguna cosa m¨¦s que una intromissi¨® nasal¡±. I reclama una nova vacuna, ¡°l'APAMQNA, que s¨®n les sigles d¡¯aquest puto any de merda que no s¡¯acaba¡±. L¡¯int¨¨rpret catal¨¤ triomfa a les xarxes socials reflexionant amb humor sobre el que ens passa, despr¨¦s d'haver estat obligat a suspendre la seva obra de teatre al Romea, amb Clara Segura. ¡°No tinc feina fins a l¡¯abril. Aix¨ª que em toca reinventar-me¡±. El nou llenguatge que es fa anar amb la pand¨¨mia ¨¦s un dels seus temes: ¡°?s molt limitat, met¨¤fora de la nostra exist¨¨ncia, que ¨¦s perimetral. Poques paraules, que es repeteixen fins a la sacietat i et creen un efecte obsessiu i paranoic al cervell fins que al final tens ganes de fugir. La globalitzaci¨® de veritat ha arribat amb la covid. Aquestes paraules s¨®n les mateixes a tot el m¨®n¡±, explica Oro.

El llenguatge ¨¦s eminentment b¨¨l¡¤lic. ¡°Ens evoca una guerra, sens dubte. Les primeres setmanes del confinament inicial van tenir com a portaveus oficials caps de la Gu¨¤rdia Civil i de la Policia, habituats a fer servir un l¨¨xic militar; i potser aix¨° va influir en tots els altres. Uns i altres ens parlaven de baixes, d¡¯enemic poder¨®s, de la moral de la tropa, d¡¯economia de guerra, dels soldats que lluiten contra el virus als hospitals i que s¨®n herois... La denominaci¨® mateixa d¡¯estat d¡¯alarma t¨¦ un origen militar (¡®a l¡¯arma¡¯). A mi no m¡¯agraden aquestes met¨¤fores, per¨° ¨¦s comprensible que sorgeixin espont¨¤niament en un llenguatge expressiu. De fet, ja es deia sovint que alg¨² lluita contra un c¨¤ncer, que l¡¯ha ven?ut o que ha perdut la batalla contra la malaltia¡­ La met¨¤fora del combat sorgeix gaireb¨¦ sense que ens n¡¯adonem¡±, escriu Grijelmo.

La RAE explicava a l¡¯abril que pand¨¨mia, quarantena, confinar, resili¨¨ncia, epid¨¨mia, virus, triatge o cuidar van ser les paraules m¨¦s buscades en castell¨¤ durant aquell mes. Tamb¨¦ se¡¯n van buscar d¡¯altres que no s¨®n al diccionari per¨° estan relaciones amb l¡¯actualitat, com coronavirus, ERTO, videotrucada, nasobuco.

Segurament la m¨¦s repetida aquestes ¨²ltimes setmanes ¨¦s toc de queda. L'expressi¨®, va explicar Guillermo Altares en aquest diari, va n¨¦ixer a l¡¯edat mitjana relacionada m¨¦s amb la protecci¨® de la ciutat davant de desastres naturals que no pas per imposar ordre als carrers. Les expressions en catal¨¤ ¡ªtoc de queda¡ª i en franc¨¨s ¡ªcouvre feu, ¡°cobre foc¡±, que els anglesos van traduir fon¨¨ticament del franc¨¨s antic com a curfew¡ª expliquen la mateixa hist¨°ria des de dos angles diferents. A Espanya, l¡¯¨²ltima vegada que es va imposar un toc de queda va ser de manera il¡¤legal: el general Milans Bosch el va decretar a Val¨¨ncia mentre treia els tancs durant el cop d¡¯Estat del 23 de febrer del 1981.

¡°No ¨¦s que aquests mots no existissin abans, per¨° el seu ¨²s s¡¯ha multiplicat. Amb la divulgaci¨® comencen aquests usos ¡®desviats¡¯ i festius, per exemple, com el de fer servir coronavirus per parlar de la monarquia¡±, afirma el ling¨¹ista Jos¨¦ Antonio Mill¨¢n. ¡°Podria haver-se parlat de la pand¨¨mia com una inundaci¨®, amb crescudes, illes, ¨¤rees elevades segures, dics, etc. Per¨° la met¨¤fora b¨¨l¡¤lica crea un estat d¡¯excepci¨® mental: en la guerra, tot est¨¤ perm¨¨s¡±.

La realitat ¨¦s que la llista de paraules pand¨¨miques ¨¦s immensa. Li pregunto a la persona que des del primer dia est¨¤ connectada al directe informatiu de la pand¨¨mia, Jessica Mouzo, primer gallega i despr¨¦s periodista, quina ¨¦s la seva paraula preferida. No triga ni un segon a respondre el WhatsApp mentre espera l¡¯en¨¨sima roda de premsa de la Generalitat sobre la covid (que, per descomptat, comen?a tard, per variar). La seva paraula preferida ¨¦s pangol¨ª, ¡°una preciositat fon¨¨ticament¡± i una possible font del coronavirus.