Barcelona: la reconquesta t¨¤ctica de l¡¯asfalt

Barcelona fa anys que est¨¤ implantant mesures per fer m¨¦s amable la ciutat i reduir el protagonisme del cotxe. Una urbs m¨¦s verda, amb m¨¦s carrils bici, amb superilles que agrupen carrers i limiten el tr¨¤nsit al dels ve?ns, amb menors velocitats de circulaci¨®, alliberant de vehicles l'entorn de les escoles ¡ªs'han creat 25 d'aquestes zones i l'any que ve n'hi haur¨¤ 53 m¨¦s¡ª, o amb la zona de baixes emissions. La pand¨¨mia i la necessitat de guanyar espai p¨²blic per a vianants, terrasses i bicicletes han accelerat aquest tipus d'actuacions, que es veuen avalades pels estudis sobre els riscos associats a la contaminaci¨®: l'¨²ltim, de l'Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica, atribueix 1.000 morts anuals (el 7%) a l'exc¨¦s de pol¡¤luci¨®.

Per guanyar aquests metres quadrats d'asfalt, el govern de l'alcaldessa Ada Colau ha apostat fort per l'urbanisme t¨¤ctic: obres que, sense temps ni diners per consolidar-les amb ciment, es fan amb pintura, tanques i elements m¨°bils; elements menys costosos i que requereixen molt menys temps d'execuci¨®. Nom¨¦s durant la pand¨¨mia s'ha actuat sobre 50 hect¨¤rees d'asfalt, incloent-hi el tall d'alguns carrers o l'eliminaci¨® de carrils de circulaci¨®. La idea ¨¦s fer que aquestes actuacions esdevinguin estructurals quan hi hagi m¨¦s pressupost.

La capital catalana no s'inventa res: ciutats d'arreu del m¨®n han fet servir cons, blocs de formig¨® i pinzells per substituir cotxes per persones. I ho han fet amb una metodologia que, a m¨¦s, permet assajar i corregir. ?s fins i tot reversible. Si l'origen de l'urbanisme t¨¤ctic se situa en l'activisme i l'acci¨® de diversos col¡¤lectius de mobilitat, en l'actualitat ¨¦s un instrument ¨²til i molt estimat per ajuntaments o administracions locals. Es duu a terme des de fa almenys dues d¨¨cades en ciutats com Nova York o Berl¨ªn, per¨° tamb¨¦ a Ciutat de Panam¨¤, Bogot¨¤, Toronto o Ciutat de M¨¨xic. La mateixa Barcelona l'ha utilitzat els ¨²ltims anys en les superilles o donant usos provisionals a solars. Un altre exemple ha estat la llarga transformaci¨® de la pla?a de les Gl¨°ries, on s'est¨¤ soterrant una via r¨¤pida.

Les novetats, ara, s¨®n la utilitzaci¨® d'aquesta estrat¨¨gia urban¨ªstica per accelerar les transformacions i que s'ha posat la m¨¤ sobre el gerro xin¨¨s de la ciutat, valu¨®s i intocable: el districte de l'Eixample, la pionera, mixta, elogiada i famos¨ªssima trama quadriculada que va idear Ildefons Cerd¨¤ el 1860. Els canvis no es quedaran en actuacions pand¨¨miques i urgents, aclareixen des de l'Ajuntament, sin¨® que serviran de base per al projecte de Colau de convertir en "eixos verds" o "c¨ªvics" un de cada tres carrers de la zona. "Hi ha actuacions d'urbanisme t¨¤ctic que s¨®n a?llades i d'altres que tenen voluntat sist¨¨mica. Barcelona no les planteja com una an¨¨cdota, sin¨® de manera estructural", adverteix l'arquitecte en cap municipal, Xavi Matilla. "Si alguna cosa han demostrat les actuacions per guanyar espai p¨²blic durant la pand¨¨mia ¨¦s que es podien eliminar carrils de circulaci¨® i que la ciutat no ha col¡¤lapsat", afegeix.

Amb aquests eixos pacificats, la idea ¨¦s formar una tanda de superilles: conjunts de carrers on el tr¨¤nsit es reduir¨¤; les cru?lles d'aquestes vies es convertiran en places. "El programa t¨¦ una traducci¨® estructural en la transformaci¨® urbana de tota la ciutat", mant¨¦ Matilla. De fet, el govern municipal vol convocar un concurs per redissenyar aquests espais. "Repensar el pla Cerd¨¤ del segle XXI per veure com han de ser els carrers, les places o les cru?lles", resumeix l'arquitecte.

La q¨¹esti¨® ¨¦s que encara que el consens sobre la necessitat de reduir cotxes per disminuir la contaminaci¨® ¨¦s ampli, la recepta genera pol¨¨mica. Per disminuir el nombre de cotxes, cal vetar-los. Si a m¨¦s, en una ciutat referent en el disseny, aix¨° es fa pintant l'asfalt amb colors virolats i utilitzant toscos blocs de ciment, es genera un bon enrenou.

Aix¨ª, hi ha discrep¨¤ncies en el govern de coalici¨® entre els comuns de Colau i els socialistes del PSC, que demanen "m¨¦s di¨¤leg" amb els sectors afectats. D'altra banda, 53 patronals, gremis i comerciants han creat una plataforma que branda la bandera d'una "mobilitat lliure". L'oposici¨® municipal ha trobat un lloc on mossegar. Mitjans i opinadors s'han afanyat a lloar o a criticar. Alguns dissenyadors s'han posat les mans al cap. I urbanistes i arquitectes estan revolucionats. Aix¨° sense parlar dels taxistes.

La sacsejada ¨¦s de tal magnitud que alguns comparen el moment actual amb el que es va viure als anys vuitanta. Llavors, l'alcalde Pasqual Maragall i l'arquitecte en cap Josep Antoni Acebillo van crear l'¨¤rea municipal de Projectes Urbans. Perqu¨¨ desenvolup¨¦s el seu treball, van fitxar una desena de joves arquitectes, un per districte. Treballaven en una enorme sala amb deu taules i sortien a caminar ¡ªcadasc¨² per la seva zona¡ª per tornar del passeig carregats d'idees amb les quals millorar carrers, places o racons i que plasmaven en un gran mapa penjat a la paret. At¨°nits davant de tanta contemporane?tat, els funcionaris els van donar l'¨¤lies dels golden pencils (llapis d'or).

L'arquitecta Beth Gal¨ª va formar part d'aquest equip: "Aquell pla va ser una taca d'oli que va millorar tota la ciutat, fins a l'¨²ltim rac¨®. La iniciativa de l'urbanisme t¨¤ctic ¨¦s bon¨ªssima. Si ho fan b¨¦, podria ser revolucionari. Per¨° ¨¦s important que arribi a tota l'urbs, no nom¨¦s a l'Eixample". Gal¨ª, tot i aix¨°, adverteix que l'efectivitat del m¨¨tode passa per "tenir projecte": "Nosaltres dibuix¨¤vem i despr¨¦s f¨¨iem. Ara desconec com ho estan fent. ?s important la feina de taula, sistematitzar les solucions als diferents carrers. I no fer marxa enrere. A nosaltres ens van picar: l'oposici¨®, els diaris, els comerciants¡­ Maragall va ser valent i va aguantar".

D'aquell equip va sortir tamb¨¦ el cat¨¤leg d'elements urbans que defineix l'espai p¨²blic de Barcelona i que ¨¦s reconegut internacionalment: la vorada que separa les voreres de la cal?ada; els fanals; les rampes dels passos de vianants; el binomi sem¨¤for i paperera¡­ Acebillo, cap d'aquests golden pencils, prefereix no valorar el pla actual; les ocasions en les quals ha opinat sobre la gesti¨® de Colau ha estat molt cr¨ªtic.

El delegat d'Urbanisme als vuitanta era Oriol Bohigas, que al desembre far¨¤ 95 anys. El seu fill, el tamb¨¦ arquitecte i actual director de l'ag¨¨ncia de desenvolupament urb¨¤ Barcelona Regional, Josep Bohigas, recorda les esbroncades a l'equip municipal en cada inauguraci¨®. Els van criticar les places dures, que plantessin palmeres, que pavimentessin avingudes, el model de bancs¡­ Per a Bohigas, "¨¦s emocionant el que est¨¤ passant, feia molt de temps que no es debatia tan a fons sobre el model de ciutat". Ell tamb¨¦ ha practicat urbanisme t¨¤ctic. Va formar part de l'equip que l'estiu del 2016 va impartir un taller a estudiants de quatre escoles d'arquitectura. Resultat: en tres dies van muntar, amb pintura i elements de fusta, la superilla del Poblenou, que va restringir el tr¨¤nsit (nom¨¦s hi poden accedir els ve?ns) en nou illes de la zona i que va convertir les quatre cru?lles del barri en quatre places. "L'element t¨¤ctic et posa a prova per demostrar alguna cosa", resumeix, "Barcelona ¨¦s una ciutat laboratori, on s'ha experimentat, amb ¨¨xits i fracassos, processos de correcci¨® i depuraci¨®. Aquest ¨¦s el model Barcelona", defensa.

Per¨° si els arquitectes dels anys vuitanta van dibuixar sobre una ciutat on s'havia actuat poc ¡ª¨¦s a dir, on es podia millorar molt de manera relativament senzilla¡ª, ara s'actua sobre la mobilitat. I aix¨° implica una amena?a per a l'hegemonia del cotxe.

El pare de les superilles ¨¦s Salvador Rueda, exdirector de l'Ag¨¨ncia d'Ecologia Urbana, i que ha assessorat ciutats com Madrid o Vit¨°ria per replicar-les. Comparteix amb Bohigas l'emoci¨® per la discussi¨® actual sobre el model urb¨¤. Per¨° discrepa amb l'Ajuntament: rebutja que es pacificin nom¨¦s carrers ¡ªels eixos verds o c¨ªvics¡ª i mant¨¦ que per m¨¦s que aquests eixos es creuin, mai tindran la pot¨¨ncia d'una superilla tancada al tr¨¤nsit.

"No pot ser que coses que han suposat un gran esfor? de consens quedin en un terreny superficial, no van al moll de l'os. Estem en emerg¨¨ncia sanit¨¤ria i clim¨¤tica: cal fer superilles, no eixos lineals. No tindrem una altra oportunitat", alerta. Assegura que amb el 3% del pressupost municipal de quatre anys (uns 250 milions) es podrien fer 65 superilles amb urbanisme t¨¤ctic: ¡°Seria una revoluci¨®, com quan als anys vuitanta Barcelona va esdevenir un referent¡±.

Els consells de Rueda s'han tingut en compte fins i tot en ciutats com Madrid, que en el passat ha defugit l'urbanisme t¨¤ctic. A la capital s'ha aprovat un projecte pilot de superilla. Des de la capital, l'arquitecte i premi Nacional d'Urbanisme Jos¨¦ Mar¨ªa Ezquiaga considera "molt interessant l'urbanisme t¨¤ctic o acupuntura urbana". "Poses l'agulla en un punt i amb una petita acci¨® es poden desencadenar grans transformacions. ?s el contrari dels megaprojectes signats per arquitectes estrella". "La crisi del 2008 va posar les coses al seu lloc: ara ¨¦s necessari treballar des de baix cap amunt¡±, defensa. Ezquiaga ha format part del grup d'experts fitxats per l'Ajuntament de Madrid per repensar la ciutat postcovid. Aquest comit¨¨ ha estat el que ha abra?at la idea de la superilla. "La visi¨® ¨¦s global, de ciutat, per¨° es plasma en conversi¨® per a vianants de zones molt sensibles i molt pensades, de manera que amb elements molt senzills s'aconsegueix una transformaci¨® molt ¨²til". Cita el cas de la superilla que envolta el mercat de Sant Antoni, una evoluci¨® amb ciment de la que es va assajar de manera t¨¤ctica al Poblenou. "Sant Antoni ¨¦s el model a seguir", afirmen des del Consistori barcelon¨ª.

Ezquiaga defineix Barcelona com "un referent" per la seva cultura de l'espai p¨²blic. "Despr¨¦s de 60 anys de transformacions urbanes a favor dels autom¨°bils, ara, amb intel¡¤lig¨¨ncia i const¨¤ncia, cal pensar en els vianants. L'espai p¨²blic no pot ser residual". Troba un gran potencial en l'urbanisme t¨¤ctic: "Respon a una visi¨® global i compartida entre pol¨ªtics, professionals i opini¨® p¨²blica". Es pregunta si aix¨° es produeix ara a Barcelona: "Quan la ciutat es va obrir al mar, va haver-hi una conjunci¨® astral que es dona poques vegades". Des de l'Ajuntament de Barcelona creuen que en els seus projectes hi subjau aquesta visi¨® compartida: "?s la salut", replica l'arquitecte en cap.

Un dels precursors de l'urbanisme t¨¤ctic a Espanya ¨¦s l'arquitecte sevill¨¤ Santiago Cirugeda: ¡°?s l'estrat¨¨gia que permet demostrar que els canvis s¨®n possibles¡±, diu. Ho va demostrar fa 24 anys, quan va plantar un contenidor de runa buit al centre hist¨°ric de la capital andalusa i el va convertir en un espai dedicat al joc infantil: "No hi havia parcs, per¨° s¨ª que es podia demanar llic¨¨ncia per a un contenidor d'enderrocs. Va ser el que vam fer". "El cotxe cal limitar-lo s¨ª o s¨ª, hi ha solucions de mobilitat sostenible per a tothom", explica. Considera que Barcelona ha llan?at "l'envit": "Trobaran molts obstacles, per¨° han de ser valents".

Les actuacions del govern de Colau s¨®n q¨¹estionades des d'un ampli espectre ideol¨°gic; des de la Plataforma Pro Mobilitat Lliure fins a la Federaci¨® d'Entitats Ve?nals de Barcelona (FAVB). L'oposici¨® als projectes municipals ¨¦s una amalgama in¨¨dita entre gremis i patronals. El president dels empresaris catalans, Josep S¨¢nchez Llibre, va dir que les mesures podrien condemnar 50.000 llocs de treball i va acusar l'executiu municipal de "maltractar els barcelonins".

El portaveu de la plataforma, Joan Blancafort, considera les mesures urgents de Barcelona "un atac frontal al vehicle privat; un atac a la preservaci¨® de l'economia, perqu¨¨ el transport privat ¨¦s necessari". I assenyala que ¡°el sector ¨¦s qui m¨¦s controlat est¨¤ i m¨¦s protocols compleix en seguretat i medi ambient¡±. Blancafort suggereix crear zones de c¨¤rrega i desc¨¤rrega per a vehicles h¨ªbrids i lamenta que se'ls enfronti amb el transport p¨²blic, que assenyala que t¨¦ mancances.

Per la seva banda, les entitats ve?nals no estan en contra de les actuacions t¨¤ctiques i urgents, per¨° reclamen altres projectes pendents, apunta la presidenta de la FAVB, Ana Men¨¦ndez, que critica l'"aparatositat" d'algunes intervencions. Alerta que aquestes obres estan passant per davant d'altres transformacions a la perif¨¨ria amb projectes ja aprovats, aix¨ª com de treballs que tot i estar pressupostats no estan avan?ant.

"El model ¨¦s aquest, hem demostrat que els carrers poden ser diferents, ens hem arremangat i no t¨¦ marxa enrere", argumenta taxativa la tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Ecologia i Mobilitat de l'Ajuntament, Janet Sanz. ?s m¨¦s, avisa que al primer eix c¨ªvic (al carrer de Consell de Cent) nom¨¦s es permetr¨¤ el pas de ve?ns a 10 quil¨°metres per hora. Sobre els laments dels conductors, apunta: "Una cosa ¨¦s el que diu el que passa i una altra el que viu en aquests carrers. Ve?ns de tota la ciutat ens demanen que pacificem els seus barris".

M¨¦s enll¨¤ de la conveni¨¨ncia o no de les actuacions, la ciutat tamb¨¦ s'ha embrancat a discutir sobre el disseny de les actuacions. El dissenyador Oscar Guayabero fa temps que recopila imatges d'intervencions t¨¤ctiques. "Contra la contaminaci¨® no queda una altra opci¨®, per¨° quan toques h¨¤bits, com el cotxe, xoques contra grans resist¨¨ncies", lamenta. M¨¦s enll¨¤ del m¨¨tode, defensa espais p¨²blics di¨¤fans: "Tapissos de color que no estan programats, per¨° que no s¨®n ni per al transport ni per al consum". I fa refer¨¨ncia al moviment dels situacionistes, "que reivindicaven espais no productius". "Fins ara s'havia aplicat el capitalisme agressiu a l'espai p¨²blic; ¨¦s a dir, que alg¨² que est¨¤ a la ciutat sense fer res ¨¦s sospit¨®s", apunta. I afegeix: "Cerd¨¤ va planejar un ter? de l'espai per a habitatge, un ter? per al transport i un ter? per al lleure en forma de jardins, que mai es van fer. Estem tornant a l'origen".

El col¡¤lectiu Punt 6, cooperativa que defensa un urbanisme feminista, veu en l'estrat¨¨gia una oportunitat per conquistar un espai que s'havia perdut: "Cal refermar-lo, perqu¨¨ tal com s'implanten r¨¤pid, es podrien eliminar r¨¤pidament". D'altra banda, l'arquitecta Roser Casanovas demana tamb¨¦ "dotar les actuacions de qualitat urbana tenint en compte les necessitats de tothom: que els espais siguin accessibles, segurs, que permetin diferents usos per a diferents generacions, de dia i de nit".

Filant encara m¨¦s prim, la consultora 600.000 km², que utilitza l'an¨¤lisi de dades per fer estudis previs a les modificacions urban¨ªstiques, alerta dels impactes de les intervencions t¨¤ctiques que eliminen cotxes. "Un canvi soft pot comportar impactes hard, com la gentrificaci¨® o el despla?ament de la contaminaci¨® als carrers adjacents", explica l'arquitecta i urbanista Mar Santamaria. Per aix¨° han col¡¤laborat amb l'Ajuntament en l'elaboraci¨® de plans d'usos: una f¨®rmula preventiva que intenta evitar les conseq¨¹¨¨ncies indesitjades de les transformacions limitant les activitats futures en aquestes zones. "Evitar atreure nous vehicles a llocs com un taller; la c¨¤rrega i desc¨¤rrega en un gran supermercat; o la proliferaci¨® de locals amb terrasses que poden furtar l'espai p¨²blic que s'ha guanyat", assenyala.

De forma simb¨°lica, el govern de l'alcaldessa Colau ha arrencat uns metres d'asfalt d'una cru?lla per replantar-la de verd (entre els carrers Rocafort i Consell de Cent). L'arquitecta Maria Rubert, premi Nacional d'Urbanisme, faria aix¨°. La seva recepta per reduir la contaminaci¨® ¡°a qualsevol ciutat amb una trama urbana quadriculada [com Barcelona]" passa per tres actuacions: "Desasfaltar la meitat dels carrers perqu¨¨ siguin m¨¦s permeables, es respiri millor i baixi la temperatura"; doblar el nombre d'arbres; i multiplicar per cinc la superf¨ªcie dels escocells. "Els cotxes han de tenir-ho molt dif¨ªcil", diu, "han de guanyar flu?desa vianants, transport p¨²blic i bicicletes".