Mendoza: ¡°Barcelona ¨¦s mentidera, li agrada l¡¯escenografia¡±

¡°Totes les ciutats creen una imatge de si mateixes; Barcelona tamb¨¦ l'ha buscat i per fer-ho fins i tot s'ha inventat barris hist¨°rics; en aquest sentit, Barcelona ¨¦s mentidera, li agrada l'escenografia¡±, ha assegurat aquest dilluns Eduardo Mendoza, la persona que potser m¨¦s a prop ha estat d'escriure la gran novel¡¤la sobre Barcelona amb La ciudad de los prodigios, entre altres obres seves amb l'urbs com a tel¨® de fons, m¨¨rits que l'han fet obtenir el 8¨¨ Premi Internacional de Novel¡¤la Hist¨°rica Barcino, que aquest dilluns a la tarda se li ha concedit al Born Centre de Cultura i Mem¨°ria, p¨°rtic del Festival Barcelona Novel¡¤la Hist¨°rica, que tindr¨¤ lloc fins al 14 de novembre, en format virtual (streaming, podcasts i aplicacions).

L'urbs oberta al progr¨¦s (La ciudad de los prodigios), la de la conflictivitat social de l'eclosi¨® industrial (La verdad sobre el caso Savolta), la de la Transici¨® (El misterio de la cripta embrujada) o fins i tot la preol¨ªmpica (Sin noticias de Gurb) permeten resseguir la hist¨°ria, almenys moderna i contempor¨¤nia, de la capital catalana a partir de la producci¨® de Mendoza (Barcelona, 1943), sempre, admet, m¨¦s interessat en la hist¨°ria de la ciutat mateixa que en la de les persones. ¡°Busco com canvia i es forma, i encara m¨¦s Barcelona, que ¨¦s molt prote?ca en aix¨°: ha mutat molt en la hist¨°ria recent, es va reinventant fins i tot f¨ªsicament, amb aix¨° dels barris hist¨°rics¡±, assenyala citant sense citar el G¨°tic. ¡°Nova, York, Ven¨¨cia, Istanbul¡­ totes busquen imatges potents, i Barcelona tamb¨¦, i si no surt, s'ho inventa, i aix¨° es va veure amb la primera gran explosi¨® de la Barcelona moderna, que va ser amb el Modernisme, i aquest va ser un estil fantasi¨®s o mentider, si es vol¡±, fixa l'escriptor.

Una Ada Colau que s'ha reconegut ¡°nerviosa i petita encara que faci cinc anys que soc alcaldessa perqu¨¨ soc d'una fam¨ªlia humil del Guinard¨® que no va imaginar que coneixeria Mendoza, que vaig llegir d'adolescent¡±, ha lliurat el guard¨® a un autor que ¡°no fa novel¡¤les hist¨°riques sin¨® novel¡¤les que fan hist¨°ria, hist¨°ria universal de la literatura¡±, com ha fixat el catedr¨¤tic de Literatura i cr¨ªtic Javier Aparicio en la seva glossa de l'autor. Gran coneixedor de l'obra d'un escriptor que ¡°juga amb la versemblan?a com amb una baldufa¡±, ha recorregut a la ironia mendoziana: ¡°Demana-li a Onofre Bouvila [protagonista de La ciudad de los prodigios] que torni i ens ajudi a reconstruir la ciutat; i a Gurb, que s'endugui el coronavirus¡±.

Mendoza ha aprofitat per fer un elogi de les biblioteques i els arxius, que li van servir per con¨¨ixer una Barcelona que ¡°estava liter¨¤riament verge perqu¨¨ no hi havia una mem¨°ria hist¨°rica continuada, cosa que em va permetre inventar¡±. I tamb¨¦ ha elogiat la sort que les seves obres coincidissin ¡°en un moment en qu¨¨ es va fer la ciutat m¨¦s atractiva del m¨®n¡±. En aquesta l¨ªnia, ha llan?at la teoria que ¡°el que m¨¦s atreu els estrangers ¨¦s la nostra manera de viure¡±, barreja de gent ¡°m¨¦s o menys treballadora i seriosa, de fiar, a qui agrada menjar i viure b¨¦, on no hi ha gaire tensi¨®, cert respecte entre tots i un punt de gamberrisme just¡±. Per a Mendoza, aix¨° ha creat una atmosfera que ¡°¨¦s important mantenir; sobretot no fem imitacions de nosaltres mateixos: no hem de voler agradar i hem de seguir aix¨ª, nom¨¦s d'aquesta manera seguirem agradant". Sota aquest mateix prisma, Mendoza creu que ¡°la gran novel¡¤la de Barcelona no existeix: hi ha molt bones novel¡¤les, per¨° no la gran novel¡¤la; tampoc ¨¦s que Barcelona la necessiti¡±, ha puntualitzat, gener¨®s, l'autor de La ciudad de los prodigios ja a preguntes de la periodista L¨ªdia Heredia en el mateix acte.

Diu l'escriptor, que es confessa ¡°un gran lector d'hist¨°ria per poder entendre el que passa¡±, que en la seva carrera liter¨¤ria s'ha dedicat nom¨¦s a ¡°posar moviment a aquest teatre imm¨°bil de la hist¨°ria¡±, en bona part ¡°inventant a partir de bases reals, amb unes dades que solen ser, curiosament, les m¨¦s inversemblants: la ficci¨® ¨¦s m¨¦s exigent que la realitat, les meves coses inventades no deixen de ser bastons per augmentar i sustentar la base absurda de la realitat¡±.

Per afrontar aquest tipus de novel¡¤les, Mendoza ¡ªque acaba de publicar Las barbas del profeta (Seix Barral), sobre l'impacte de la Hist¨°ria Sagrada en la seva formaci¨® liter¨¤ria¡ª considera que ¡°la visi¨® de la hist¨°ria necessita certa perspectiva: calculo que han de passar 25 anys perqu¨¨ un fet es converteixi en hist¨°ria; nom¨¦s llavors podem discutir enfocaments; abans nom¨¦s ¨¦s actualitat¡±, justifica qui ultima el tercer lliurament de la seva trilogia Las tres leyes del movimiento, ambientada en el per¨ªode entre els anys seixanta i 2000. En aquesta l¨ªnia, no el preocupa el revisionisme hist¨°ric: ¡°Sempre ha estat aqu¨ª; una altra cosa ¨¦s amb qu¨¨ est¨¤s d'acord o no¡±.?Es trigar¨¤, doncs, a llegir una novel¡¤la sobre el proc¨¦s? ¡°Trigarem a veure-la, s¨ª, per¨° ser¨¤ bona¡±, ha ironitzat.

Esquitxada sempre per la ironia i l'humor (¡°no ¨¦s for?at, ¨¦s arreu: a La ciudad de los prodigios, investigant per l'Exposici¨® Universal del 1888, em vaig trobar amb un pavell¨® dedicat a l'ortop¨¨dia, quan en un esdeveniment aix¨ª sempre s'espera l'excel¡¤l¨¨ncia, el millor de la vida¡±), Mendoza confia que la seva obra hagi deixat certa empremta en la manera com els barcelonins miren la seva ciutat. ¡°Veiem sempre el que ens fan veure: la pintura, la m¨²sica creen maneres de veure i entendre el m¨®n, si no tot serien dades¡­ Voldria pensar que s¨ª que he contribu?t una mica a configurar l'imaginari de Barcelona¡±. Una ciutat que amb la pand¨¨mia (¡°primer em va angoixar per incontrolable i per com afectava el meu entorn, ara s¨¦ que ser¨¤ llarg, no s¨¦ com m'impactar¨¤¡±), assegura, ¡°haur¨¤ de replantejar-se el model amb el qual ha viscut els ¨²ltims anys: el turisme¡±.

La capacitat d'¡°atorgar rang de realitat a la ficci¨®, de quina manera aquesta ¨¦s el lloc on podem entrar en contacte amb la realitat per entendre la ciutat¡± ¨¦s el que el comissari del festival, F¨¨lix Riera, elogia en Mendoza i el que espera que acabi dibuixant un programa que la pand¨¨mia ha obligat a focalitzar en autors locals (des d'historiadors com Borja de Riquer a escriptors com Jaume Cabr¨¦, Enric Calpena i Mari Carme Roca o periodistes com Llu¨ªs Permanyer, entre d'altres) i que ha obligat tamb¨¦ a suspendre algunes de les rutes previstes. En qualsevol cas, trobades perqu¨¨, segons Riera, ¡°Barcelona no es mesuri nom¨¦s en metres quadrats sin¨® tamb¨¦ en metres pensats¡±.