Marina Garc¨¦s: ¡°La nostra servitud ¨¦s potser la m¨¦s perversa de la hist¨°ria perqu¨¨ ¨¦s volunt¨¤ria i poc visible¡±

Per pensar l'escola, la professora i fil¨°sofa Marina Garc¨¦s va tornar a ser estudiant. Fa uns anys, va comen?ar a tocar el piano i ara aquesta experi¨¨ncia ocupa un cap¨ªtol central del seu ¨²ltim llibre, Escola d'aprenents (Gal¨¤xia Gutenberg). ¡°Asseguts, aprenent la relaci¨® amb l'instrument, conversant sobre l'educaci¨® o sobre la vida, soc l'aprenenta i el meu cos est¨¤ en posici¨® de comen?ar de zero. Aquesta situaci¨® ¨¦s la base de partida d'una reflexi¨® que travessa tot el llibre: l'educaci¨® ¨¦s una invitaci¨®, el veritable mestre no ¨¦s que el que diu ¡®fes com jo¡¯ sin¨® ¡®fes-ho amb mi¡¯, ¡®pensa amb mi¡¯, ¡®calcula amb mi¡±.

L'estructura amb mi i l'apel¡¤laci¨® a compartir l'experi¨¨ncia personal estan molt presents en aquesta obra de la pensadora catalana, de 47 anys, que planteja un punt de partida diferent del tradicional: ¡°La reflexi¨® sobre l'educaci¨® s'ha fet amb preguntes sobre com educar des del punt de vista de l'educador, del pare, del pol¨ªtic o del pedagog. Jo he invertit aquest punt de vista per adoptar el de l'aprenent, per preguntar-nos com volem que ens eduquin, amb qui i per a qu¨¨¡±. Per aix¨°, proposa abandonar la mirada ¡°productivista, legisladora i extractiva¡± que predomina sobre l'educaci¨® actual per reivindicar una alian?a d'aprenents basada en la concepci¨® de l'educaci¨® com l'art de l'hospitalitat m¨¦s radical que ¡°s'obre a la singularitat de cadasc¨²". El llibre neix de la seva preocupaci¨® per la ¡°profunda crisi educativa¡±, que sovint es recondueix ¡°en una disputa merament metodol¨°gica¡± i del seu desig que ¡°les relacions d'aprenentatge d'uns als altres siguin el veritable substrat de la conviv¨¨ncia¡±.

La professora de Fisolofia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) repr¨¨n a Escola d'aprenents, que surt a la venda aquest dimecres, la coneguda definici¨® de la Il¡¤lustraci¨® sobre l'educaci¨® com el fet d'aprendre a pensar per un mateix i hi afegeix el complement ¡°i amb els altres¡±. D'aquesta manera, la possibilitat de ¡°pensar per un mateix i amb els altres ens porta a afrontar els problemes comuns del propi temps¡± i trenca "la idea intel¡¤lectualista i individualista del pensament com all¨° que li correspon a l'individu davant del m¨®n¡±.

¡°Placebo discursiu¡±

Referent intel¡¤lectual de l'anomenada nova esquerra a Espanya, sempre atenta als moviments i els problemes socials, Garc¨¦s sost¨¦ que ¡°un aspecte clau d'aquesta crisi educativa ¨¦s la ruptura del temps de la promesa, de la idea que l'esfor? d'avui ser¨¤ el premi de dem¨¤, una vida millor per dem¨¤¡±, que l'escola ja no ¨¦s garantia de mobilitat social. ¡°I el m¨¦s curi¨®s ¨¦s que passa en un moment en qu¨¨ sembla que h¨¤gim dipositat totes les solucions m¨¤giques dels problemes de la societat en l'educaci¨®¡±, apunta. Davant de problemes com el racisme, la viol¨¨ncia de g¨¨nere, el canvi clim¨¤tic o la desigualtat sempre sorgeix la invocaci¨® a l'escola. ?s el que el fil¨°sof C¨¦sar Rendueles anomena ¡°placebo discursiu¡±. ¡°?No deu ser que hem renunciat a lluitar i transformar aquests problemes en la resta d'¨¤mbits de la vida social, lluites laborals o per l'habitatge, per exemple? Totes les nostres ren¨²ncies socials les acabem projectant en l'escola, com si ens hagu¨¦s de salvar de les nostres derrotes. ?s terriblement injust¡±, afirma la pensadora en una conversa telef¨°nica, amb veu segura i actitud propera.

Amb 38.000 seguidors a Twitter, tot i que en aquesta xarxa la seva activitat es redueix a penjar les seves intervencions i sobretot retuitejar, Garc¨¦s va abordar en primera persona el problema de l'habitatge i el proc¨¦s de Catalunya en el seu anterior llibre Ciutat Princesa (amb un t¨ªtol que al¡¤ludeix al desallotjament de l'antic cinema ocupat de Barcelona). Ara indaga l'escola emprant m¨²ltiples refer¨¨ncies, des d'alguns dels seus pensadors de cap?alera, com Diderot, Kant, Deleuze o Foucault, fins a exemples extrets de populars s¨¨ries de televisi¨®.

Burocratitzaci¨® cont¨ªnua

¡°Naixem dependents, per¨° com arribem a ser servils?¡±, es pregunta al llibre. La fil¨°sofa respon des de casa seva, a Barcelona: ¡°Crec que ¨¦s molt important fer la distinci¨® entre depend¨¨ncia i servitud. Ara que estem en temps de pand¨¨mia, sembla que comencem a tenir molt clar que som ¨¦ssers interdependents, entre humans i el conjunt del planeta. Per tant, les relacions de depend¨¨ncia s¨®n la base de la vida, per¨° el problema no ¨¦s la depend¨¨ncia, sin¨® com arribem a ser servils i s'institueixen relacions de poder. Cada societat t¨¦ un r¨¨gim de servitud, la hist¨°ria de la humanitat ¨¦s una hist¨°ria de les diferents formes de servitud. La nostra servitud ¨¦s potser la m¨¦s perversa perqu¨¨ ¨¦s poc visible i volunt¨¤ria, perqu¨¨ es basa en formes molt sofisticades de servitud volunt¨¤ria¡±.

I continua el seu raonament: ¡°Hem arribat a imaginar que vivim en societats en qu¨¨ no hi ha autoritat. Es diu que els pares, els mestres ja no tenen autoritat, tampoc la societat, i per aix¨° surten l¨ªders molt autoritaris i formes policials de repressi¨® molt dures. Al mateix temps, hi ha formes d'autoritat constants i molt subtils en la gesti¨® de les nostres vides, que jo analitzo, com la burocr¨¤cia i la rendici¨® de comptes cont¨ªnuament. Aix¨° passa en la gesti¨® d'una escola, en la sol¡¤licitud de l'ingr¨¦s vital m¨ªnim, en la tramitaci¨® de la llic¨¨ncia d'un bar. Tota la vida avui passa per formes de burocratitzaci¨® i d'avaluaci¨® cont¨ªnua, assumides de tal manera que no es percep la seva dimensi¨® i no ens adonem de les relacions de comandament i d'obedi¨¨ncia que les impregnen¡±.

Una altra q¨¹esti¨® que travessa el llibre parteix de la reflexi¨® sobre la vergonya, ¡°l'afecte social per excel¡¤l¨¨ncia, l'emoci¨® del vincle, un terme tamb¨¦ ambivalent, encara que poder avergonyir ¨¦s poder matar", puntualitza. Sempre amb l'educaci¨® com a rerefons, Garc¨¦s analitza els mecanismes socials que porten al fet que puguem ¡°ser avergonyits pels altres quan compareixem davant d'ells" i estudia "com ¨¦s possible interrompre la pres¨¨ncia d'un amb nom¨¦s una mirada, aquesta possibilitat ¨¦s la base de l'obedi¨¨ncia¡±. Per tant, raona Garc¨¦s, ¡°un entrar¨¤ en el joc de les aparences per formar part d'aquest nosaltres, la qual cosa constitueix una escena comuna en la societat, el substrat de moltes formes d'obedi¨¨ncia¡±. ?s la ¡°servitud adaptativa¡±, que la fil¨°sofa explica en un altre dels cap¨ªtols d'Escola d'aprenents, un llibre que va concebre abans de la pand¨¨mia i que ha escrit durant aquesta crisi.