L¡¯espai Cerd¨¤

S¡¯ha fet p¨²blica la proposta de llan?ar un concurs internacional per dissenyar algunes ¡°places¡± que ocuparan els xamfrans de l¡¯Eixample. Nom¨¦s el fet de rescatar aquests espais del seu paper de simples cru?lles i elevar-los a la condici¨® d¡¯espais urbans ¨¦s una assignatura pendent que val la pena tenir en compte. Doncs b¨¦, tot i que la idea de posar en valor aquests espais sembla oportuna i en definitiva una bona idea, la de fer un concurs internacional per escollir diferents dissenys d¡¯aquests espais pot acabar sent just el contrari. La idea del concurs en si mateixa aqu¨ª ¨¦s perversa i suggereix impl¨ªcitament que hi pot haver diferents idees v¨¤lides per a aquests espais, quan nom¨¦s se n¡¯ha de construir una. Tot i aix¨°, haur¨ªem de recordar que no es tracta d¡¯un concurs d¡¯embelliment per a una festa major, cosa que es podria posar en pr¨¤ctica quan aquestes places estiguin acabades, en ocasi¨® de la Merc¨¨, per exemple, i evitar aix¨ª ser una exaltaci¨® de l¡¯originalitat permanent del que implica neutralitat i regularitat, que s¨®n les caracter¨ªstiques de l¡¯Eixample. Aquests espais s'haurien de pensar com a escenaris, com a suports urbans i no com a espais verds, ni de servei, chiquiparks, estacionament o lloc per a les escombraries. Si es volen exaltar difer¨¨ncies entre aquestes noves places, cosa que ¨¦s f¨¤cil que passi si se¡¯n treuen diverses a concurs, haur¨ªem de recordar que ja s¨®n diferents entre si, ja que no hi ha dos xamfrans iguals a tota la ciutat. Una cosa que, per m¨¦s elemental que sigui, ofereix l¡¯ocasi¨® de fer-nos veure que, malgrat que sobre el pla s¨ª que ho semblin, a partir del moment que s¡¯han constru?t amb aportacions diverses al llarg del temps, ja no s¨®n iguals, com tampoc ho seran les coses que hi passin; s¨®n senzillament l¡¯expressi¨® del car¨¤cter d¡¯aquesta ciutat i dels seus ciutadans.

En un mandat anterior a l¡¯actual etapa de govern, l¡¯equip responsable del disseny de la ciutat va posar en marxa un gran concurs per definir les anomenades ¡°Portes de Collserola¡±, que, tot i l¡¯encert a l¡¯hora de pensar en els punts de contacte de la ciutat amb la muntanya, va acabar sent una operaci¨® publicit¨¤ria dels ideals urban¨ªstics del moment a costa del talent de dotzenes d¡¯equips d¡¯arquitectes. Malgrat tot, en el cas dels espais que ens ocupen, no estem davant de casos morfol¨°gicament diferents, sin¨® davant d¡¯espais amb una estructura formal que es pot descriure mitjan?ant un senzill enunciat l¨°gic i que constitueixen la millor expressi¨® de l¡¯espacialitat urbana d¡¯aquesta ciutat. Uns espais, de les dimensions del Pante¨® de Roma, que qualsevol pot sentir des del seu centre aixecant una mica la vista i girant sobre si mateix. M¡¯agradaria fer-los veure que no podem estar en una illa de l¡¯Eixample, a excepci¨®, evidentment, que ens situem al pati de l¡¯illa. Podem imaginar l¡¯illa Cerd¨¤, tamb¨¦ la podem veure des de l¡¯aire, per¨° no podem estar-hi m¨¦s que individualment. Els xamfrans, al contrari, s¨®n llocs on s¡¯est¨¤ col¡¤lectivament, i representen l¡¯¨²nica manera de posar en relleu l¡¯espai de l¡¯Eixample. Podr¨ªem dir que s¨®n l¡¯espai Cerd¨¤ per excel¡¤l¨¨ncia.

Aquests espais s¡¯haurien de poder construir amb poca cosa m¨¦s que unes instruccions escrites, sense disseny i sense model. Executar-se segons unes instruccions fetes per l¡¯oficina t¨¨cnica municipal de la manera m¨¦s clara, neta i precisa possible. Definir el material, per exemple, recuperar les magn¨ªfiques llambordes amb les quals es va pavimentar aquesta ciutat; col¡¤locar-les conc¨¨ntricament, incrustar-hi les peces necess¨¤ries per poder realitzar f¨¤cilment diferents esdeveniments, disposar-hi tots els elements, com arbres, fanals, bancs, i altres, seguint aquesta concentricitat, treure els contenidors d¡¯escombraries, que ara tindran espais als carrers, i res m¨¦s. N¡¯hi ha prou amb construir-los amb ofici i amb el prop¨°sit que durin 100 anys, pr¨¤cticament sense intermediaris entre instruccions i construcci¨®, sense concursos ni processos participatius. Ning¨² hauria d¡¯arrogar-se la seva creaci¨®, ni tan sols les associacions de ve?ns, nom¨¦s els vots de les urnes. La ciutat t¨¦ dret, i tamb¨¦ necessitat, que l¡¯arquitectura i els projectes d¡¯urbanitzaci¨® deixin de ser motiu d¡¯espectacle i propaganda i que els premis siguin el seu instrument. Per expressar-ho d¡¯una altra manera, seria un error que es convertissin en un rosari de xamfrans Mies van der Rohe, ¨¦s a dir, espais mal batejats amb el nom del seu designer. Haurien de ser espais el m¨¦s semblants possibles a fulls en blanc on pogu¨¦ssim escriure-hi la nostra vida, an¨°nims, ben fets i lliures de protagonismes.

Xavier Monteys ¨¦s catedr¨¤tic de Projectes arquitect¨°nics a l'UPC.