Els llegats de Lluch

El seu assassinat inopinat a Barcelona el 21 de novembre de 2000 i el clam, ¡°di¨¤leg, di¨¤leg¡±, en la colpidora i multitudin¨¤ria manifestaci¨® de rebuig posterior al passeig de Gr¨¤cia, van convertir un professor universitari en m¨¤rtir de la democr¨¤cia. L¡¯estupor mai superat en qu¨¨ el crim d¡¯ETA ¡ªdissabte far¨¤ vint anys¡ª va sumir les societats catalana, basca i espanyola va tenir, en contra, un efecte pervers: va galvanitzar a ulls de l¡¯opini¨® p¨²blica la seva figura, tot desdibuixant-ne la transcend¨¨ncia en altres camps. La seva significaci¨® per a les societats que va contribuir a modelar, per¨°, anava molt m¨¦s enll¨¤. Dues d¨¨cades despr¨¦s, la mirada retrospectiva permet valorar en tota la seva magnitud els grans llegats m¨¦s o menys materials i espirituals d¡¯Ernest Lluch (Vilassar de Mar, 1937 - Barcelona, 2000).

DISCURS. Un comunicador

Aix¨ª que va iniciar les col¡¤laboracions a Promos, Serra d¡¯Or, Tele/eXpr¨¦s, El Correo Catal¨¢n o Destino en comen?ar els seixanta, Lluch va descobrir la incid¨¨ncia social que podia tenir a trav¨¦s de la premsa. Amb els anys va afegir cap?aleres com Levante, La Vanguardia, El Pa¨ªs, El Peri¨®dico de Catalunya o El Diario Vasco, i va saber aprofitar l¡¯abast d¡¯Antena 3 Radio, la SER, Catalunya R¨¤dio o RAC1 i la televisi¨® generalista per difondre el seu pensament fent-se habitual dels programes.

Per la sanitat gratu?ta es va enfrontar al sector privat, a l¡¯Opus Dei, als sindicats
i a part del mateix PSOE

¡°Si a m¨¦s dels seus propis camps d¡¯expertesa era prou h¨¤bil, perqu¨¨ havia llegit prou, per tirar un fil d¡¯aqu¨ª i d¡¯all¨¤ i crear un argument, era obvi que la seva pres¨¨ncia estigu¨¦s garantida¡±, ha adm¨¨s el periodista Antoni Bassas. Aix¨°, juntament amb la seva predisposici¨® a participar, el convertia en el gran somni dels mitjans de comunicaci¨®. M¨¦s encara, Lluch ¡°era un discrepant vocacional¡±, segons l¡¯escriptor i articulista Antoni Puigverd. ¡°Desitjava que no pensessis com ell per poder discutir¡±, deia d¡¯ell el seu company de partit Pasqual Maragall. ¡°Actuava com un incitador al pensament i a la reflexi¨®, com un revulsiu intel¡¤lectual, i gaudia de promoure el debat i la controv¨¨rsia¡±, expressava el seu deixeble, Vicent Soler.

Lluch tenia, sense cap mena de dubtes, una vocaci¨® de polemista, d¡¯agitador, d¡¯intel¡¤lectual assequible, que sabia expressar-se de manera planera i divulgava el seu coneixement no nom¨¦s per escoltar-se a si mateix, sin¨® per enriquir els altres.?

Aix¨ª, en el marc de la configuraci¨® del nou mapa comunicatiu sorgit de la recuperaci¨® de la democr¨¤cia, va evidenciar que, per incidir en la societat, l¡¯intel¡¤lectual contemporani ha de sortir de la torre de vori i saltar a la palestra, i que, a m¨¦s, ho podia fer explicant-se de manera planera.

ECONOMIA. Un divulgador

¡°No soc historiador, ni ge¨°graf, ni fil¨°sof, soc economista¡±. Aix¨ª es definia Lluch, que tamb¨¦ sostenia ¡ªcuri¨®s de mena¡ª que ¡°l¡¯¨¤nsia de con¨¨ixer et trasllada fora del teu inter¨¨s originari i fins i tot del teu camp de treball¡±. Aquesta xafarderia intel¡¤lectual el va unir a Fabi¨¢n Estap¨¦. El catedr¨¤tic de Pol¨ªtica Econ¨°mica de la Universitat de Barcelona el va introduir al Cercle d¡¯Economia i, un cop acabada la carrera d¡¯Econ¨°miques a la universitat, Lluch va participar en projectes d¡¯urbanisme de l¡¯Ajuntament de Barcelona i en els serveis d¡¯estudis del Banc Urquijo i de Banca Catalana.

Els interessos m¨²ltiples i les coneixences fetes al consell editorial de Serra d¡¯Or van fer que s¡¯involucr¨¦s en el projecte d¡¯Edicions 62, amb Max Cahner i Ramon Bastardes, entre altres. Sobretot a partir de 1963, Ernest i el seu germ¨¤ Enric (eminent professor de Geografia) van assessorar l¡¯editorial Oikos-Tau, un dels aspectes destacats de la traject¨°ria de Lluch que han passat m¨¦s desapercebuts.

Suggerint o avalant t¨ªtols de l¡¯¨¤mbit econ¨°mic per traduir al castell¨¤ d¡¯autors com Joseph A. Schumpeter, John Kenneth Galbraith, Albert O. Hirschman, Piero Sraffa, Pierangelo Garegnani, Paolo Sylos Labini o John Maynard Keynes, entre molts altres, va posar a l¡¯abast dels acad¨¨mics i d¡¯un p¨²blic culte unes obres complexes a les quals s¡¯havia d¡¯accedir en altres traduccions o en la llengua original.

Aquest vessant de transfer¨¨ncia de coneixement Lluch el va completar amb la doc¨¨ncia, perqu¨¨, per damunt de tot, se sentia professor universitari, tasca en la qual va deixar un important estol de deixebles a les ciutats amb qu¨¨ es va relacionar: Barcelona, Val¨¨ncia, Saragossa, Sant Sebasti¨¤, Bilbao i Madrid. Aix¨ª mateix, va contribuir a fomentar nous estudis sobre l¡¯economia del Pa¨ªs Valenci¨¤, tot participant en la publicaci¨® coral Estructura Econ¨°mica del Pa¨ªs Valenci¨¤ (1970) i amb la seva celebrada i pol¨¨mica La via valenciana (1975), que plantejava l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una burgesia que havia transformat l¡¯economia valenciana tot ignorant la valencianitat.

HIST?RIA. La recerca del fil roig

Lluch va ser un especialista notable del segle XVIII a Espanya. L¡¯inter¨¨s partia de la seva tesi doctoral de 1970, publicada a Edicions 62 tres anys despr¨¦s com El pensament econ¨°mic a Catalunya (1760-1840). Els or¨ªgens ideol¨°gics del proteccionisme i la presa de consci¨¨ncia de la burgesia catalana, i que consolidava a Catalunya la disciplina de la hist¨°ria del pensament econ¨°mic.

Lluch, influ?t per Pierre Vilar, Jordi Nadal i el director de tesi Estap¨¦, entre altres, va estudiar el mercantilisme industrialista de finals del XVIII i comen?aments del XIX, va rescatar figures com Francesc Rom¨¤ Rosell, i va aprofundir en les d¡¯Antoni de Capmany, Jaume Amat de Palou i Eudald Jaumeandreu, entre altres. L¡¯obsessi¨® amb aquests il¡¤lustrats i economistes era tal que fins van esdevenir vells coneguts per a les seves tres filles, Eul¨¤lia, Rosa i Mireia.

Donava molta import¨¤ncia
a la Corona d¡¯Arag¨®, i d¡¯aqu¨ª l¡¯accent que sempre posava en
¡°les Espanyes¡±

En endavant, Lluch va investigar les fonts i arxius m¨¦s insospitats per desmentir la tesi segons la qual despr¨¦s de les gl¨°ries medievals de la Corona d¡¯Arag¨® i fins a les Bases de Manresa, a les acaballes del XIX, Catalunya no havia viscut sin¨® una llarga decad¨¨ncia. L¡¯equ¨ªvoc d¡¯aquesta simplificaci¨® historiogr¨¤fica l¡¯havia assenyalat ja Jaume Vicens Vives.

A mitjans dels anys noranta va presentar La Catalunya ven?uda del segle XVIII. Foscors i clarors de la Il¡¤lustraci¨®. En el seu t¨ªtol m¨¦s reconegut, sense deslligar mai l¡¯an¨¤lisi del passat de la seva intencionalitat present, parlava d¡¯una Catalunya i d¡¯unes Espanyes ven?udes que havien vist triomfar l¡¯absolutisme i unitarisme borb¨°nic, i palesava una alternativa catalana-valenciana-aragonesa per a tot Espanya basada en el sistema de representaci¨® a les Corts.

Lluch parlava de constitucionalisme m¨¦s que d¡¯austriacisme, perqu¨¨ creia que aquest projecte superava la clau din¨¤stica. Donava import¨¤ncia a la Corona d¡¯Arag¨® com a idea de present i futur, i d¡¯aqu¨ª l¡¯accent en ¡°les Espanyes¡±, m¨²ltiples i diverses. Plantejava tamb¨¦ aspectes per entendre l¡¯emerg¨¨ncia del catalanisme al XIX, prestant m¨¦s atenci¨® a les continu?tats que a les ruptures, una l¨ªnia ja anunciada per Jordi Rubi¨® i Balaguer en l¡¯¨¤mbit literari. Interpretaci¨® que, segons l¡¯historiador Joaquim Albareda, ¡°ha donat peu a nombrosos estudis que han confirmat, en l¨ªnies generals, el seu car¨¤cter encertat¡±, per¨°, sobretot, ¡°ha constitu?t un revulsiu important per a la historiografia sobre el set-cents¡±.

SANITAT. Un dret per a tothom

La nit del 25 d¡¯abril de 1986, Lluch va poder dormir tranquil. Despr¨¦s de tres anys de debats, esborranys i discussions inacabables, va promulgar-se la llei general de sanitat, amb el suport dels socialistes i les minories catalana i basca. La norma va tenir un profund impacte en la hist¨°ria d¡¯Espanya fins avui, encara que el va sentenciar a ell com a ministre de Sanitat i Consum, c¨¤rrec per al qual se l¡¯havia nomenat el 1982 en el primer govern socialista.

La llei va establir un sistema de sanitat p¨²blic en col¡¤laboraci¨® amb l¡¯¨¤mbit privat, va posar les bases per a la reforma sanit¨¤ria, que es faria de manera progressiva, va definir com a Sistema Nacional de Salut el basat en el concepte de salut, de prevenci¨® i d¡¯educaci¨® sanit¨¤ria, i va potenciar l¡¯atenci¨® prim¨¤ria. ?s a dir, la nova legislaci¨® tenia una visi¨® integral de la salut. Aix¨ª mateix, va donar drets als ciutadans en mat¨¨ria de tracte i d¡¯informaci¨® i va permetre la millora de la inspecci¨® de serveis i la transfer¨¨ncia de la sanitat a les comunitats, tot establint un joc de centralitzaci¨®-descentralitzaci¨®. El cost de les implementacions va ser un dels elements centrals de debat, per¨° la universalitzaci¨® i la gratu?tat de la sanitat va ser una de les grans consecucions d¡¯aquell executiu socialista. Per aconseguir-ho, Lluch va enfrontar-se a una c¨²pula m¨¨dica conservadora, als interessos de la ind¨²stria farmac¨¨utica, a l¡¯Opus Dei i al sector hospitalari privat, per¨° tamb¨¦ als sindicats de CCOO i UGT i a part del mateix PSOE.

L¡¯equip del ministeri va tirar endavant la norma perqu¨¨ Lluch era profundament reformista. ¡°La pol¨ªtica ¨¦s l¡¯art d¡¯introduir reformes a ritme, l¡¯art de la pol¨ªtica ¨¦s tenir aquest ritme¡±. Si les reformes es podien fer a fons, millor, per¨° si no, era millor fer-ne a poc a poc que no pas quedar-se parat.

Al marge de la Llei, Lluch va impulsar la recerca cient¨ªfica amb programes com el Fulbright per a la formaci¨® als Estats Units en salut p¨²blica i gesti¨® sanit¨¤ria, per tal que episodis com la intoxicaci¨® per oli de colza de 1981 no es repetissin. Va contribuir aix¨ª mateix a la creaci¨® de l¡¯Institut de Salut Carlos III, que esdevindria l¡¯¨°rgan de suport cient¨ªfic, t¨¨cnic i docent del ministeri per revertir les limitacions en mat¨¨ria d¡¯investigaci¨®.

El juliol de 1984, Lluch va aconseguir que l¡¯altra branca del seu ministeri aprov¨¦s la llei general per a la defensa de consumidors i usuaris que donaria lloc a l¡¯Institut Nacional del Consum. Una regulaci¨® complexa d¡¯un camp gaireb¨¦ verge.?PA?S BASC. Buscar solucions

¡°Loapero¡±, ¡°feixista¡±, ¡°torna-te¡¯n a Madrid¡±. Un redu?t grup d¡¯independentistes va rebre aix¨ª el Lluch ministre la Nit de Santa Ll¨²cia de 1982 a Tortosa. Ho va entomar amb esportivitat, i va respondre a la premsa que havia participat de l¡¯antifranquisme precisament perqu¨¨ ¡°aquells que no estiguin d¡¯acord amb un tinguin el dret de cridar¡±. En aquella vetllada va parlar de mantenir un treball de catalanitzaci¨® diari ¡°perqu¨¨ els homes i dones que han vingut a treballar en aquest pa¨ªs, que han donat el seu treball en aquest pa¨ªs, a poc a poc s¡¯hi vagin integrant¡± i va reivindicar la defensa de la llengua catalana.

Passada l¡¯etapa de ministre, en comen?ar els anys noranta Lluch va exercir de rector de la Universitat Internacional Men¨¦ndez y Pelayo (UIMP) per a la qual va proposar el lema kanti¨¤ ¡°Atrevir-se a pensar¡±, que el definia a si mateix en la mesura que, tal com havia dit d¡¯ell Estap¨¦, anava pel m¨®n ¡°sense escorta mental¡±. Des de la seu representativa de la UIMP a Santander, Lluch va sovintejar Sant Sebasti¨¤, i d¡¯all¨¤ va n¨¦ixer un inter¨¨s creixent en la q¨¹esti¨® basca que es va convertir en passi¨®.

A partir dels seus contactes i de la immersi¨® en la realitat social de la zona, va arremangar-se per buscar una soluci¨® al conflicte pol¨ªtic. Ho va fer de la m¨¤ del conservador Miguel Herrero de Mi?¨®n. La mirada conjunta plantejava la soluci¨® per mitj¨¤ del ¡°constitucionalisme ¨²til¡±, conjugant l¡¯addicional primera de la Constituci¨® amb els drets hist¨°rics, per tal de sumar al consens constitucional el nacionalisme basc m¨¦s reticent. Lluch no veia necessari reobrir un per¨ªode constituent perqu¨¨ creia que l¡¯Estatut de Gernika i la Constituci¨® permetien resoldre-ho.

El seu objectiu principal era que ¡°els bascos continu?n sent una comunitat, naci¨® o poble; si es dividissin en dos fronts, seria condici¨® necess¨¤ria i suficient perqu¨¨ la comunitat, naci¨® o poble s¡¯escind¨ªs¡±. Pretenia aconseguir un marc de conviv¨¨ncia per al gros de la societat basca en un moment en qu¨¨ Catalunya era exemple. D¡¯aquesta visi¨® es desprenia tamb¨¦ la seva s¨ªntesi que tots els dem¨°crates s¡¯havien d¡¯agrupar contra el terrorisme, ¡°contra ETA i punt¡±. Segons el membre d¡¯Elkarri Jonan Fern¨¢ndez, Lluch ¡°va aportar frescor en una etapa tan pol¨ªticament mediocre perqu¨¨ la seva paraula es reafirmava en creure que encara hi ha idees i que per tant existeixen possibilitats de resoldre el conflicte¡±.

Lluch, sempre novetat

J. E.

Enguany han aparegut tres llibres relacionats amb Ernest Lluch. El seu exsubsecretari de Sanitat i Consum, Pedro Sabando, explica des de dins, en el llibre coral El Sistema Nacional de Salud: Pasado, presente y desaf¨ªos de futuro (D¨ªas de Santos), com es va gestar la llei general de sanitat. En tra?a les derivacions de la norma, modificacions posteriors, consecucions, problemes i contrareformes, i visualitza el desenvolupament sanitari a Espanya fins avui.

El seu amic i exalcalde socialista de Figueres, Joan Armangu¨¦, recupera a Rom¨¤ i Rosell. El primer de tots (Cal¡¤l¨ªgraf) les aportacions de Lluch sobre qui considerava el primer economista catal¨¤ despr¨¦s de la desfeta de 1714. L'edici¨® permet con¨¨ixer el mercantilista liberal Francesc Rom¨¤ (Figueres, 1726 - M¨¨xic, 1784) i el seu impacte en el pensament econ¨°mic del XVIII, i resseguir com les descobertes van modificar la recerca que Lluch va mantenir tota la vida.

Tamb¨¦ s'ha publicat ETA i nosaltres (P¨°rtic) d'Antoni Batista. L'expert en la hist¨°ria de l'organitzaci¨® armada i amic de Lluch tanca el seu cicle de llibres sobre el conflicte basc amb un assaig sobre la relaci¨® d'ETA amb Catalunya. A trav¨¦s d'investigacions pr¨°pies, Batista fa de cicerone per les penombres del terrorisme. Dedica un cap¨ªtol a l'assassinat de Lluch i conclou que "va fer tot el que va poder i m¨¦s pel Pa¨ªs Basc".

Tamb¨¦ els periodistes Josep Morell i Jordi Vilar, de la productora Ottokar, han presentat Ernest Lluch, lliure i atrevit, que TV3 i ETB2 han em¨¨s aquesta setmana i que La 2 de TVE emetr¨¤ dissabte (20.05 hores). El documental recorre la seva biografia a trav¨¦s de les veus d'amics i col¡¤laboradors, com Josep Cun¨ª, Gemma Nierga, Xavier Sard¨¤, Llu¨ªs Foix, Anton Costas, Joaqu¨ªn Almunia i Od¨®n Elorza, entre altres. Partint de la seva estima per Sant Sebasti¨¤, es desplega una mirada ¨¤gil i molt emotiva que permet entendre els leitmotiv vitals de Lluch i copsar la seva vig¨¨ncia.

EL PERSONATGE. Xutar, xutar!

Cadascun dels llegats presenta arestes. Lluch era, abans que res, una persona complexa amb interessos i facetes m¨²ltiples. No era perfecte, ni ho pretenia. Hi ha altres tries per fer, de projectes fallits, realitzats a mitges o errats, tamb¨¦ en els ¨¤mbits acad¨¨mic i pol¨ªtic. La seva dimensi¨® intel¡¤lectual, per tant, no est¨¤ exempta de cr¨ªtica. Amb tot, la contraargumentaci¨® a una figura ¡°m¨¦s d¡¯hip¨°tesis que de tesis¡±, que deia Joaquim Nadal, sempre feia pensar, que era en definitiva el seu objectiu final.

L¡¯eco dels trets en aquell garatge s¨°rdid va elevar el professor a categoria d¡¯icona de la possibilitat d¡¯entesa, i la repetici¨® d¡¯unes imatges televisives en les quals era menys ell ¡ª¡°?Gritad m¨¢s, que grit¨¢is poco!¡±, davant un escrache abertzale¡ª el va lligar per sempre a l¡¯afany de resoldre el conflicte pol¨ªtic al Pa¨ªs Basc. La seva influ¨¨ncia, per¨°, no es pot circumscriure nom¨¦s a aquesta dimensi¨®. Lluch deia sovint que hom no es pot passar el dia fent-la ballar, i com que, arribat el moment, al capdavall alg¨² ha de xutar el penal, ell, des del seu ampli bagatge, es presentava voluntari per fer-ho. Vint anys despr¨¦s, Ernest Lluch continua xutant.?