Lispector, ¡®diasp¨°rica¡¯

Fa dos mesos que l¡¯editor Jordi Puig (Comanegra) publicava Restes de carnaval, un recull de contes de la brasilera Clarice Lispector. Els lectors han quedat meravellats per la seva tra?a amb les costures del llenguatge. Enll¨¤ de la prosa percucient, hi trobem altres constants lispectorianes: cap sentimentalisme i un kafkarna¨¹m d¡¯imatges i d¡¯atmosferes que, de tan quotidianes, s¨®n estranyes. A despit de l¡¯inicial reductio ad rodoredum, l¡¯ep¨ªleg de Tina Vall¨¨s fa diana: no cal explicar Lispector, ni entendre-la, sin¨® deixar que se t¡¯endugui.

El lector catal¨¤ en tenia altres traduccions a l¡¯abast. Poques. I de fa vora 15 anys. Tot apunta que, amb el centenari del naixement, l¡¯obra de Lispector es traduir¨¤ i es llegir¨¤ a pleret. Restes de carnaval ha obert boca, i de quina manera. Ara Club Editor publica de nou (la ten¨ªem a Pag¨¨s, 2006) L¡¯hora de l¡¯estrella, amb un postfaci de Nora Catelli farcit de claus de lectura i amb un petit destil¡¤lat del camp literari. La traducci¨®, impressionant, torna a ser de Josep Dom¨¨nech Ponsat¨ª, una veritable demostraci¨® de com s¡¯ha de fer aquest ofici.

L¡¯hora de l¡¯estrella ¨¦s un prodigi t¨¨cnic i contingent, l¡¯¨²ltima novel¡¤la en vida de l¡¯autora (1977) que es va dir de tu amb James Joyce, amb Virginia Woolf. Un escriptor vol explicar l¡¯exist¨¨ncia de Macab¨¦a, una noia espellifada del nord-est que es muda a Rio de Janeiro. All¨ª arrossegar¨¤ la seva infelicitat feli? pel barri del port, ser¨¤ l¡¯ase de tots els cops. Vanit¨®s, per¨° indec¨ªs, el creador no acaba de sortir-se¡¯n. La dissortada de ficci¨® el sotmet sense voler, t¨°tila i bruta, com una esp¨¨cie de s¨²cube disfressat de miserable. I la hist¨°ria no arrenca, i tanmateix ja camina fins al final, amb un domini portent¨®s del ritme, a la manera de Jacques el fatalista o de Tristram Shandy ¡ªsense l¡¯esperpent ni la testosterona.

Filla de jueus russos, nascuda a Ucra?na, Lispector hereta la mirada diasp¨°rica (portu¨¤ria, avesada al sobrenatural), reformula el discurs misogin (de por masculina), tira de l¡¯humor (negre com la tinta) i adopta el toc per al llenguatge mist¨¨ric (entre la c¨¤bala i les lleng¨¹es franques) del Poble Errant. No pot ser casualitat que Macab¨¦a no encarni una rutilant cara B de La bruixa dels molls (1971), de la jueva novaiorquesa Cynthia Ozick: comparteixen llenguatge dislocat, estupefacci¨® vers el corrent, homes de lasc¨ªvia coixa i dones ¨¤ngel-dimoni, perqu¨¨ ¡°els fets s¨®n paraules dites pel m¨®n¡±, per¨° arreu s¨®n quasi indesxifrables.