La viol¨¨ncia quotidiana del m¨®n de Joyce Carol Oates obt¨¦ el premi Carvalho

¡°El m¨®n actual est¨¤ tan impregnat de misteri i crim que necessita de deb¨° una literatura que exposi les maquinacions del mal perqu¨¨ es pugui aconseguir la just¨ªcia, l'idealisme paradoxal del noir, que il¡¤lumina i alhora explora sense por la foscor a trav¨¦s de personatges ficticis amb els quals podem identificar-nos i empatitzar¡±. Aix¨ª veu i justifica la vig¨¨ncia del g¨¨nere negre i aix¨ª ho reflecteix en la seva inclassificable obra l'escriptora nord-americana Joyce Carol Oates, paraules amb les quals ha agra?t el XVI premi Pepe Carvalho que atorga l'Ajuntament de Barcelona en el marc del festival literari BCNegra. Si la pand¨¨mia ho permet, rebr¨¤ el guard¨® durant la cita negrocriminal, prevista del 21 al 31 de gener.

Una particular barreja d'elements g¨°tics, realisme psicol¨°gic, viol¨¨ncia que salta de seguida que es grata amb l'ungla l'¨¤nima humana, esquitxada per la novel¡¤la pol¨ªtica i un escenari habitual de baixos fons, tot sempre molt proper a la vida real i quotidiana, impregnen l'extensa producci¨® d'Oates (Lockport, Nova York, 82 anys), que, tot i que no es pot definir com a novel¡¤la negra pura, s¨ª que tenyeix la seva obra. Una l¨ªnia del g¨¨nere que el premi Carvalho va comen?ar a recon¨¨ixer ara fa dues edicions, atorgant-lo a l'argentina Claudia Pi?eiro.

Amb aquesta filosofia, l'acta del jurat destaca ¡°el tractament personal que fa Oates, des de diferents ¨°ptiques, del fenomen de la viol¨¨ncia i la seva transcend¨¨ncia psicol¨°gica i social, la seva personal immersi¨® en el g¨¨nere per expandir-lo i obrir-lo al temps contemporani, l'exposici¨® i mirada del violent i la v¨ªctima, la idea de culpa i redempci¨®, la venjan?a, l'oblit i, potser, el perd¨®¡±.

Oates ¨¦s un dels grans noms de la narrativa nord-americana contempor¨¤nia, com han subratllat guardons de prestigi, com el National Book Award, el PEN/Malamud Award o el Prix F¨¦mina ?tranger. El 2011 va rebre la National Humanities Medal, el m¨¤xim guard¨® civil del Govern nord-americ¨¤ en l'¨¤mbit de les humanitats. Amb una obra molt extensa ¡ªque abasta mig centenar de novel¡¤les, prop de 400 relats, una quinzena d'assajos i una dotzena de poemaris, a m¨¦s d'obres teatrals¡ª, aquesta rigorosa professora d'escriptura de la Universitat de Princeton va comen?ar a publicar-se a Espanya a finals dels setanta, tot i que de manera espor¨¤dica i dispersa entre molts segells.

La pres¨¨ncia m¨¦s sistem¨¤tica a les llibreries espanyoles de l'autora de Qu¨¦ fue de los Mulvaney arriba a partir del 2008, amb la publicaci¨® de La hija del sepulturero, inspirada parcialment en la vida de la seva ¨¤via i on una dona veu com li canvia la vida familiar en descobrir que el seu marit presumptament ha com¨¨s un parell de crims. La transcend¨¨ncia psicol¨°gica i social de la viol¨¨ncia latent de la societat, pastada moltes vegades amb un humor negre, funciona com a cord¨® umbilical de textos tan diferents com Infiel, Memorias de una viuda (sobre la inopinada mort del seu marit), Blonde (qualificada com la seva gran novel¡¤la, sobre la vida de Marilyn Monroe, finalista del Pulitzer i que s'acaba d'adaptar al cinema), Carthage (que retrata l'ambient hostil que es troba en tornar a casa un veter¨¤ de la guerra de l'Iraq) o Rey de picas (on un escriptor d'¨¨xit de novel¡¤la negra amaga els seus instints m¨¦s foscos). Un libro de m¨¢rtires americanos, Riesgos de los viajes en el tiempo i Persecuci¨®n s¨®n les ¨²ltimes obres d'Oates publicades a Espanya.

Alfaguara publicar¨¤ al gener, coincidint amb la seva suposada visita a Barcelona, Delatora, en qu¨¨ una jove recorda la seva vida despr¨¦s que, amb 12 anys, ofer¨ªs el seu testimoni sobre l'assassinat racista d'un nen afroameric¨¤ per part dels seus germans grans i l'apartessin de la seva fam¨ªlia. Una ressenya que va apar¨¨ixer a The New York Times sobre la llarga producci¨® de l'autora assegurava: ¡°La viol¨¨ncia del m¨®n d'Oates ¨¦s excessiva perqu¨¨ s'assembla molt a la nostra¡±. Potser no hi ha m¨¦s bon resum.