Enyorant Montilla

Vist amb retrospectiva, potser no hi ha hagut cap figura pol¨ªtica m¨¦s injustament criticada a Catalunya per l¡¯¨²s de la llengua. El blasme del catal¨¤ esfor?at de Jos¨¦ Montilla ¡ªpracticat tamb¨¦ per un servidor, tot sigui dit¡ª va ser esport nacional durant el seu mandat, i l¡¯evid¨¨ncia de les seves mancances, especialment en el terreny de la fon¨¨tica, no s¡¯escapaven a qualsevol aficionat a la llengua. Era el seu un catal¨¤ fortament interferit, cosa no tan estranya en alg¨² nascut a Izn¨¢jar, C¨°rdova, i que va tenir contacte amb la llengua a l¡¯edat adulta.

Per¨° ves, ara resulta evident que Montilla tenia ben clar el sentit institucional de la llengua catalana i quin era el vincle que la unia amb aix¨° que convenim a anomenar Catalunya. I tampoc va expressar mai dubtes sobre la import¨¤ncia de mantenir i consolidar la immersi¨® ling¨¹¨ªstica. No se¡¯l recorda recorrent a la possibilitat d¡¯arribar a m¨¦s gent com a argument per fer servir el castell¨¤, ni es va escudar mai en el fet que el castell¨¤ fos la seva llengua materna per prescindir oportunament del catal¨¤. Tenia molt clar que era el president de la Generalitat, i que Catalunya t¨¦ una llengua pr¨°pia.

Les coses han canviat, per¨°, i avui dia la comunicaci¨® pol¨ªtica t¨¦ un peu definitivament instal¡¤lat en el castell¨¤. N¡¯hem vist el darrer episodi amb l¡¯alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que si ja en campanya electoral emetia els seus v¨ªdeos exclusivament en aquesta llengua, ara considera una murga ¡ªun rollo, dit per ella¡ª que la fiscalitzin per aix¨°. Evidentment l¡¯alcaldessa ha de poder ser fiscalitzada en la seva comunicaci¨®, m¨¦s encara si sabem ¡ªcom hem sabut les darreres setmanes¡ª que la reculada del catal¨¤ a Barcelona ha estat monumental i que la ciutat no sembla tenir un pla per revertir la situaci¨®. Que en aquest context l¡¯alcaldessa aparqui el catal¨¤ ¨¦s com si, davant d¡¯uns hipot¨¨tics ¨ªndexs de contaminaci¨® insostenibles, ella mateixa reconegu¨¦s que es despla?a amb el di¨¨sel per anar m¨¦s de pressa i que nom¨¦s agafa la bici de tant en tant. O com si ho compr¨¦s tot a Amazon, i nar fent.

El canvi en l¡¯estrat¨¨gia comunicativa t¨¦ m¨¦s actors, per¨° no ¨¦s clar si ¨¦s gaire productiva. Fins a la irrupci¨® de Ciutadans la llengua vehicular de la pol¨ªtica catalana era el catal¨¤, per¨° amb Rivera i companyia la q¨¹esti¨® de la llengua va esdevenir a la vegada mat¨¨ria de debat pol¨ªtic i instrument de comunicaci¨®, en aquest cas amb la tria ¡ªprimer equitativa, despr¨¦s majorit¨¤ria i finalment ¨²nica¡ª del castell¨¤ com a llengua vehicular del missatge. Amb bons resultats? Com deia, no est¨¤ gaire clar, sobretot perqu¨¨ Ciutadans va delmar primer el PSC i despr¨¦s el PP, per¨° no va resultar especialment atractiu per al votant catalanoparlant. Tampoc es pot dir que a la mateixa Colau l¡¯estrat¨¨gia li don¨¦s gaires r¨¨dits, perqu¨¨ per molt que en campanya fes els v¨ªdeos en castell¨¤, no va poder evitar la derrota a les urnes ni el peatge de la investidura per Valls. I alg¨² com Cayetana ?lvarez de Toledo, que presumia de no parlar catal¨¤, va treure els pitjor resultats del PP en unes eleccions generals.

Avui uns Ciutadans en hores baixes atrauen l¡¯atenci¨® de bona part de l¡¯espectre parlamentari. Partits diversos, atents a quedar-se¡¯n les despulles, han pres bona nota de la gesti¨® comunicativa dels taronges i ja fan ¨²s del castell¨¤, un ¨²s que resulta gaireb¨¦ exclusiu en el cas del PP, espor¨¤dic en el PSC, excusat entre els comuns ¡ªen el seu cas no ¨¦s tant el volum de llengua castellana que fan servir, sin¨® la cobertura ideol¨°gica que hi aboquen¡ª i personal en el cas d¡¯Esquerra Republicana, amb un Gabriel Rufi¨¢n que actua de mascar¨® de proa per entrar en barris de majoria castellanoparlant. I no cal ser gaire espavilat per augurar quina llengua far¨¤ servir Vox per difondre el seu missatge d¡¯extrema dreta.

D¨¨iem la setmana passada que el catal¨¤ va perdent ¨¤mbits d¡¯¨²s, i ¨¦s m¨¦s que evident que perd terreny tamb¨¦ en la pol¨ªtica. Malament si aquells que abandonen la llengua s¨®n precisament els que l¡¯haurien de defensar des de les mateixes institucions que pretenen servir i que, per contra, opten pel pitjor dels remeis: l¡¯¨²s de la llengua hegem¨°nica, la del lliure mercat, la que ja ho t¨¦ tot. A Montilla ni li va passar pel cap.