Per sucar-hi pa

Cesc Gay havia venut tal quantitat d'entrades que per un moment vaig pensar en mitja dotzena de com¨¨dies i em quedava curt. Em va explicar que havia venut molt, per¨° nom¨¦s de dues funcions, o una en catal¨¤, Els ve?ns de dalt, l'estrena, al Romea, el 2015, i la versi¨® castellana, Los vecinos de arriba, el 2016, per a la resta d'Espanya i mig Sud-am¨¨rica, amb diverses companyies. I n'hi ha una tercera imminent¨ªssima: 53 diumenges, de la qual tamb¨¦ ¨¦s autor i director: s'estrenar¨¤ una altra vegada al Romea, a partir del 3 de desembre.

Ha fet pel¡¤l¨ªcules, una s¨¨rie (F¨¦lix), i fa unes setmanes, m'explica, va estrenar Sentimental, ¡°que ¨¦s l'adaptaci¨® al cinema d'Els ve?ns de dalt¡±. Li dic que alguns companys generacionals van cr¨¦ixer amb Beckett o Mamet, per¨° que a ell, en diversos estils, li veig influ¨¨ncies clarament franceses: els seus personatges s¨®n a prop de les fam¨ªlies problem¨¤tiques de Yasmina Reza, i el personatge de Pere Arquillu¨¦ a 53 diumenges (encara no he vist l'obra, per¨° he llegit el text) em sembla proper a la mala bava i l'humor aspre de Jean-Pierre Bacri. ¡°?s curi¨®s el que em dius: precisament¡±, assenyala, ¡°jo volia, des del principi, portar Els ve?ns de dalt al cinema franc¨¨s. I vam estar a punt de fer-la amb Agn¨¨s Jaoui, la parella actoral de Bacri, per¨° al final no va poder ser. Ara ens ho hem replantejat¡±.

Parlem de les difer¨¨ncies entre cinema i teatre, no tan ¨°bvies com semblen a simple vista. ¡°Fa anys que faig cinema¡±, em diu Gay, ¡°i m'hi sento m¨¦s segur en la meva manera de funcionar. En teatre hi ha un repte que t'omple d'ansietat, per¨° t'excita aprendre alguna cosa nova. Fins i tot amb una proposta aparentment tan senzilla com la imatge d'Arquillu¨¦ vestit de tom¨¤quet te la jugues. Si no, la vida qu¨¨ ¨¦s? Risc. Encara que soc conscient de la dificultat de fer un teatre amb molts actors. El que m'agrada ¨¦s fer com¨¨dia amb orquestra de cambra, per entendre'ns¡±.

Cesc Gay est¨¤ enamorat del seu repartiment: ¡°A Arquillu¨¦ el conec des de fa moltes milles. La seva mala llet no deixa de destil¡¤lar tendresa. I he descobert Llu¨ªs Villanueva: t¨¦ una eleg¨¤ncia absurda, molt divertida, meravellosa. A Marta Marco i ?gata Roca les conec molt b¨¦: tamb¨¦ s¨®n de la fam¨ªlia¡±. M'explica que el pla ¨¦s fer una temporada llarga, fins al mar? o l'abril, amb 53 diumenges, i despr¨¦s de gira a la tardor. ¡°I si tot va b¨¦, tornar aquest Nadal per tancar a Barcelona. Paradoxes: Sentimental va anar tan b¨¦ a Canes que sembla que volen tornar a portar l'obra original al teatre: estem parlant seriosament amb productors francesos¡±.

I tornem, altre cop, al teatre. Gay em diu: ¡°Al teatre em vaig trobar una part de com¨¨dia que en cinema em va costar molt. Truman, per exemple, era una pel¡¤l¨ªcula amb humor, per¨° era la hist¨°ria d'un paio que es moria. L'humor em surt en teatre. ?s un territori on el di¨¤leg i les situacions m'apareixen amb m¨¦s facilitat, amb diversi¨®. I amb sorpreses¡±.