2021, un any f¨¨rtil

El tram de lleixa que li faig rec¨®rrer ¨¦s curt: dels dos volums d¡¯una hist¨°ria de la literatura espanyola a un parell m¨¦s sobre cent escriptors universals. I arribats aqu¨ª, comprovo que la matr¨ªcula camuflada giri correctament, les metralladores treguin el cap, el sostre s¡¯obri en el moment que surti volant el ninotet del copilot amb la pistola i la pantalla d¡¯acer cobreixi el vidre del darrere despr¨¦s de pr¨¦mer el tub d¡¯escapament. S¨ª, la reproducci¨® de l¡¯Aston Martin DB5 de James Bond que em va regalar la meva ¨¤via fa tot just mig segle encara aguanta. No s¨¦ des de i cada quan ho comprovo, per¨° no va ser fins a la setmana passada que em vaig adonar del fons ritual d¡¯un gest que sempre havia considerat atzar¨®s: hi recorro, penso ara, quan em sento deprimit, potser ansi¨®s, inc¨°mode fa temps amb aquests temps que es desconfinen en aquestes latituds a un ritme, ahir, de 79 morts i amb inidicis mutants de la covid-19; aquest cotxet deu ser l¡¯equivalent a la manteta que arrossega el Linus, l¡¯amiguet del Charlie Brown i l¡¯Snoopy, que l'ajuda a mitigar els seus sentiments d¡¯inseguretat.

Aquest trajecte t¨¦ una altra conseq¨¹¨¨ncia immediata: com si fos un m¨¨dium, em transporta a episodis de la infantesa (mai s¨®n els mateixos) amb una vivor de detalls que fa feredat. El problema afegit ¨¦s que ¨²ltimament la m¨¨diumnitat tamb¨¦ ha mutat i arriba, de manera inquietant, a molts objectes, qualsevol ara ja: una cadira de fusta dels ve?ns de la terrassa de sota, id¨¨ntiques a la del min¨²scul habitacle que ens va allotjar quan era petit 14 estius a l¡¯Alt Pened¨¨s; una vella estilogr¨¤fica en un aparador que, despr¨¦s de tres generacions de dones de la meva fam¨ªlia, ara est¨¤ en el meu poder; un anunci prenadalenc de perfums amb el qual feia broma el meu pare quan la tele i el sopar de Cap d¡¯Any encara aplegaven tota la fam¨ªlia; unes natilles del s¨²per que llavors nom¨¦s es podien comprar a principis de mes i no sempre... Les coses no havien tingut mai aquest poder.

L¡¯¨²ltim objecte-m¨¨dium ha estat la portada del Calendari dels pagesos, que celebra 160 anys de vida. Em va arribar l¡¯edici¨® del 2021 i va ser treure¡¯l del sobre i ja no recordo res m¨¦s que veure¡¯l enganxat a la paret de la cuina de la bodega que la meva fam¨ªlia regentava als anys seixanta, on la germana de la meva ¨¤via est¨¤ matant un conill que sost¨¦ per les potes del darrere cap per avall, movent-se espasm¨°dic; llavors la pica de marbre gris tota vermella i un crit unit a una estrebada de la meva ¨¤via, arrencant-me de l¡¯escena...

Fullejant la revista, d¡¯aqu¨ª salto a les torrijas de Santa Teresa que menj¨¤vem durant aquella ¨¨poca a casa com si fossin un gran fest¨ª, quan no era m¨¦s que una f¨®rmula per aprofitar el pa que sobrava, per¨° mai ho vam percebre aix¨ª; el matriarcat que regentava la vida familiar les sucava amb llet bullida amb pells de llimona i branques de canyella, tot i que en comptes de llet els monjos del carrer del Carme de Barcelona, m¨¦s rics i espavilats, les submergien en malvasia de Sitges. Tamb¨¦ veig el roman¨ª al costat de l¡¯ou ferrat, per mitigar l¡¯efecte del greix (¡°Oli de roman¨ª fregit, remei bene?t¡±), o manyocs d¡¯aquella planta de virtuts entaforats en una bossa darrere de la porta de la cuina o en algun test de la terrassa (¡°Si cremem roman¨ª, el ver¨ª farem fugir¡±)¡­, potser perqu¨¨ els grans tal vegada creien en els seus poders afrodis¨ªacs si un es feia un massatge al cos amb el seu oli (¡°Col¨°nia d¡¯esp¨ªgol, s¨¤lvia i roman¨ª, al marit fa reeixir¡±).

Mai es tallava o plantava res a les jardineres del pati que no fos de l¡¯¨¨poca; per exemple, no es feien esqueixos de gerani fins a mitjans de febrer; i ben d¡¯hora al mat¨ª, quan s¡¯esmorzava, ja se sabia a quina hora havien sortit i es pondrien el sol i la lluna, sempre despr¨¦s d¡¯haver repassat primer el santoral del dia; i a l¡¯hora de dinar era comentari habitual recordar n¨ªtidament quins dies eren les festes majors dels pobles d¡¯on provenien les dues branques familiars: Tarragona i Lleida per una banda i Girona, rius que van anar a creuar-se a l¡¯oce¨¤ de Barcelona.

Potser, sense adonar-me¡¯n, intento compassar el ritme del veritable cosmos exterior amb el del meu interior

Tot aix¨° ha convocat el Calendari dels pagesos, que nodreix d¡¯aquestes informacions (calendari de pr¨¤ctiques agr¨ªcoles, de fruites i verdures de temporada, de celebracions, el dia a dia amb santoral i hores astrol¨°giques¡­) des del 1861, quan el va llan?ar per primera vegada la llibreria i impremta Casa Llorens, que era al costat de l¡¯actual mercat de Santa Caterina de Barcelona. Il¡¤lustrat des del 1927 per Ricard Opisso, sempre en catal¨¤ (excepte entre el 1941 i el 1975), amb uns m¨ªnims i intel¡¤ligents retocs de modernitat (consells per a un hort urb¨¤; el neoruralisme; la tasca ecol¨°gica de recuperaci¨® de llavors aut¨°ctones de la cooperativa Les Refardes¡­) sobreviu (45.000 exemplars, la publicaci¨® m¨¦s antiga editada ininterrompudament a Catalunya) en els nostres irreverents dies gr¨¤cies als germans Joan i Jaume Tom¨¤s, despr¨¦s de 39 anys de feina del seu pare Estanislau (1975-2014). Un m¨®n fascinant en el qual he invertit dues hores per fullejar-lo; ell mateixa dona, en un dels seus textos, la clau: ¡°El Calendari dels pagesos ens retorna als temps on tot avan?ava a un altre ritme, el que marquen els cicles de la natura, convidant-nos a una lectura tranquil¡¤la¡±.

Llar d¡¯urbanites nost¨¤lgics de la cultura del m¨®n rural, la publicaci¨® corria sempre pels marbres de la cuina de casa, penjava de la paret del rebost o fins i tot reflotava peri¨°dicament d¡¯entre els diaris vells del menjador, ¨¤ncora sentimental dels meus pares i avis amb el seu m¨®n. Des del 1874 ha estat una publicaci¨® f¨¤cil de recon¨¨ixer: la portada mostra, inexorablement, una roda perp¨¨tua ideada al XVII pel frare Dom¨¨nec Varni i publicada per Miquel Agust¨ª, prior del temple de Perpiny¨¤, al Llibre dels secrets d¡¯agricultura, casa r¨²stica i pastoril (1617). S¡¯hi indiquen astres, signes zodiacals i com saber si els anys seran f¨¨rtils, molt f¨¨rtils, est¨¨rils o molt est¨¨rils.

A la p¨¤gina 48 de l¡¯edici¨® especial d¡¯aquest any es reprodueix la roda original. No puc resistir a esbrinar qu¨¨ ens portar¨¤ el 2021. Comen?o a comptar caselles per la dreta des del 2000. Aquest any, efectivament, estava marcat com a est¨¨ril. Fidedigne. Una casella m¨¦s, doncs: el que ve ser¨¤¡­ f¨¨rtil. I obvio, per uns segons, que es refereix al conreu. De nou, com amb el cotxet de Bond, he intentat compassar el ritme del veritable cosmos exterior amb el del meu interior.