Els 120 de la hist¨°ria de Catalunya
Un centenar d¡¯especialistes, dirigits per Borja de Riquer, posen cara a 2.000 anys d¡¯episodis a ¡®Vides catalanes que han fet hist¨°ria¡¯. D¡¯Ind¨ªbil i Mandoni a Kubala
La hist¨°ria s¡¯escriu i s¡¯explica majorment des de la geopol¨ªtica, les estructures socials, el pensament econ¨°mic... ?I on queda el factor hum¨¤? O sigui, ¡°el que va fer molt m¨¦s del que es podia esperar d¡¯un, el que amb la seva traject¨°ria explica d¡¯alguna manera la hist¨°ria dels que hi van conviure i van acabar construint el lloc i el moment on van viure; perqu¨¨ la hist¨°ria la protagonitza tothom, sense comptar el lloc que ocupen en la societat¡±, perfila el catedr¨¤tic d¡¯hist¨°ria medieval Josep Maria Salrach. Ell i els seus col¡¤legues Joaquim Albareda, Margarida Casacuberta i Isabel Rod¨¤, dirigits tots pel tamb¨¦ catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria Borja de Riquer, han rastrejat aquests personatges en la hist¨°ria de Catalunya per poder elaborar Vides catalanes que han fet hist¨°ria (Edicions 62).
El resultat: un mosaic de 2.000 anys a partir de 120 figures, des de Jaume I, Rafael Casanova i Jaume Balmes a Manuel Girona, Pau Casals, Joan Mir¨® i Montserrat Caball¨¦, per¨° tamb¨¦ Eul¨¤lia, l¡¯adolescent rebel que seria santa i patrona, els futbolistes Samitier o Kubala, l¡¯escen¨°graf Fabi¨¤ Puigserver i l¡¯agent liter¨¤ria Carme Balcells, entre molt¨ªssims altres.
¡°La gr¨¤cia ¨¦s la lectura aleat¨°ria¡±, convida d¡¯aquesta manera De Riquer a encarar les mil p¨¤gines de biografies, resumides cadascuna en tot just vuit, escrites amb voluntat d¡¯estil i claus interpretatives per m¨¦s d¡¯un centenar d¡¯experts, en un volum que recull els ¨²ltims escrits dels ja desapareguts historiadors Hilari Raguer (sobre la figura del cardenal Vidal i Barraquer durant la Guerra Civil) i Antoni Moliner (que aborda el general Prim i el m¨¦s desconegut Tom¨¤s de Puig, un catalanista afrancesat).
Aix¨ª, fruit de l¡¯atzar i picant m¨¦s enll¨¤ dels grans noms (els astuts il¡¤lerdencs Ind¨ªbil i Mandoni, Gal¡¤la Plac¨ªdia, Guifr¨¦ el Pil¨®s, Ausi¨¤s March, Rosa Sensat, Fabra, D¡¯Ors, Pla, Dal¨ª...), el lector que segueixi el m¨¨tode riqueri¨¤ es pot creuar amb Ferran Sor, guitarrista per antonom¨¤sia del XVIII, una composici¨® del qual va servir per inaugurar el teatre Bolxoi de Moscou el 1825 i nom amb qu¨¨ el malaguanyat Ernest Lluch comprovava si una botiga discogr¨¤fica era seriosa o no. I ensopegar despr¨¦s amb Luci Licini Segon, tarragon¨ª que va acabar administrant a la Barcino del segle I dC el patrimoni del seu patr¨®, amb tal destresa que ¡°es van aixecar almenys 24 est¨¤tues en el seu honor, demostraci¨® que la romana era una societat classista, per¨° tamb¨¦ amb possibilitat de r¨¤pid ascens social¡±, remarca Rod¨¤, que ha coordinat la d¡¯hist¨°ria antiga.
Les figures de l¡¯¨¤mbit cultural i econ¨°mic predominen en el per¨ªode m¨¦s pr¨°xim (que es tanca amb Montserrat Roig, nascuda el 1946), en qu¨¨ amb prou feines apunten Joan Antoni Samaranch i Josep Benet. ¡°El tall estava en qu¨¨ els que apareixien havia d¡¯estar morts, no volia ning¨² viu actualment¡±, fixa De Riquer, que recalca tant la pluralitat de l¡¯obra i del per¨ªode en concret (¡°va de Frederica Montseny a Samaranch, o sigui de la CNT al franquisme¡±) com la qualificaci¨® d¡¯¡±indiscutibles¡± dels que hi s¨®n (¡°Ramon Margalef ¨¦s el cient¨ªfic catal¨¤ m¨¦s important del XX, una figura mundial en ecologia; Irene Polo ¨¦s la millor reportera de la d¨¨cada de 1930 i Kubala va revolucionar el Bar?a i si hi ¨¦s ell i no Cruyff ¨¦s perqu¨¨ va acabar m¨¦s catalanitzat¡±, recita aplicant la seva f¨®rmula aleat¨°ria).
A m¨¦s de fugir de l¡¯entrada del diccionari, les biografies tamb¨¦ intenten aportar novetats estrictes. En aquesta l¨ªnia, el director destaca el perfil del periodista Agust¨ª Calvet, Gaziel, en qu¨¨, a trav¨¦s d¡¯una carta in¨¨dita a Jordi Rubi¨® i Balaguer, es revela que, malgrat haver apostat durant anys per la conviv¨¨ncia amb la resta d¡¯Espanya, al final de la seva vida nom¨¦s veia com a soluci¨® ¡°el separatisme integral (...), per¨° com no hi crec per impossible, em refugio en el separatisme plat¨°nic o mental¡±. Tamb¨¦ crida l¡¯atenci¨® sobre la nova mirada a Joan Maragall: ¡°S¡¯han amagat coses de la seva vida¡±, diu, recordant que el text parla de lectures heterodoxes i er¨°tiques de la seva obra silenciades, aix¨ª com elogia el retrat de Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, ¡°la millor biografia que he llegit mai sobre ell¡±.
No apareixen figures indiscutibles com Llull, Gaud¨ª, V¨ªctor Catal¨¤ o Tarradellas perqu¨¨ ja van formar part de la Hist¨°ria mundial de Catalunya (2018), que tamb¨¦ va coordinar Borja de Riquer i de la qual Vides catalanes que han fet hist¨°ria no deixa de ser una continuaci¨® o complement, amb una tirada inicial de 10.000 exemplars, esperonada pels ja gaireb¨¦ 30.000 venuts del primer: ¡°Els catalans han llegit el doble que els francesos del t¨ªtol equivalent en qu¨¨ ens inspirem¡±, apunta De Riquer. La causa: ¡°Es tracta d¡¯alta divulgaci¨® hist¨°rica sota un format atractiu que arriba aqu¨ª en una conjuntura pol¨ªtica de notable sensibilitat pel passat a causa dels problemes del present¡±.
23 dones en total, el 19% dels biografiats
Joaquim Albareda destaca en la selecci¨® la figura desconeguda de Juliana Morell, monja dominicana del XVII, que dominava sis lleng¨¹es, era doctora en Dret i es pot considerar ¡°impulsora d¡¯un primer feminisme cristi¨¤¡±. El de Morell ¨¦s dels relativament escassos perfils de dones que hi ha al volum: s¨®n 23 en total, un 19% dels biografiats, una xifra que, a m¨¦s, es maquilla gr¨¤cies a l¡¯etapa contempor¨¤nia, que n¡¯aporta 15. ¡°?s extremadament dif¨ªcil trobar documentaci¨® i biografies de dones dels segles XII o XVI; millora una mica en el XIX i XX, per¨° la dona t¨¦ un paper subaltern i no hi ha prou investigaci¨® des de la perspectiva de g¨¨nere¡±, emmarquen, conjuntament, De Riquer i Casacuberta, coordinadors de l¡¯etapa contempor¨¤nia, en qu¨¨ aflora molta vida de saga familiar (els Vayreda, G¨¹ell, Pi i Sunyer, Rubi¨®...) , ¡°un signe de continu?tat en un per¨ªode de discontinu?tat, havent patit dues dictadures¡±, recorda la historiadora.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.