Els 120 de la hist¨°ria de Catalunya

La hist¨°ria s¡¯escriu i s¡¯explica majorment des de la geopol¨ªtica, les estructures socials, el pensament econ¨°mic... ?I on queda el factor hum¨¤? O sigui, ¡°el que va fer molt m¨¦s del que es podia esperar d¡¯un, el que amb la seva traject¨°ria explica d¡¯alguna manera la hist¨°ria dels que hi van conviure i van acabar construint el lloc i el moment on van viure; perqu¨¨ la hist¨°ria la protagonitza tothom, sense comptar el lloc que ocupen en la societat¡±, perfila el catedr¨¤tic d¡¯hist¨°ria medieval Josep Maria Salrach. Ell i els seus col¡¤legues Joaquim Albareda, Margarida Casacuberta i Isabel Rod¨¤, dirigits tots pel tamb¨¦ catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria Borja de Riquer, han rastrejat aquests personatges en la hist¨°ria de Catalunya per poder elaborar Vides catalanes que han fet hist¨°ria (Edicions 62).

El resultat: un mosaic de 2.000 anys a partir de 120 figures, des de Jaume I, Rafael Casanova i Jaume Balmes a Manuel Girona, Pau Casals, Joan Mir¨® i Montserrat Caball¨¦, per¨° tamb¨¦ Eul¨¤lia, l¡¯adolescent rebel que seria santa i patrona, els futbolistes Samitier o Kubala, l¡¯escen¨°graf Fabi¨¤ Puigserver i l¡¯agent liter¨¤ria Carme Balcells, entre molt¨ªssims altres.

¡°La gr¨¤cia ¨¦s la lectura aleat¨°ria¡±, convida d¡¯aquesta manera De Riquer a encarar les mil p¨¤gines de biografies, resumides cadascuna en tot just vuit, escrites amb voluntat d¡¯estil i claus interpretatives per m¨¦s d¡¯un centenar d¡¯experts, en un volum que recull els ¨²ltims escrits dels ja desapareguts historiadors Hilari Raguer (sobre la figura del cardenal Vidal i Barraquer durant la Guerra Civil) i Antoni Moliner (que aborda el general Prim i el m¨¦s desconegut Tom¨¤s de Puig, un catalanista afrancesat).

Aix¨ª, fruit de l¡¯atzar i picant m¨¦s enll¨¤ dels grans noms (els astuts il¡¤lerdencs Ind¨ªbil i Mandoni, Gal¡¤la Plac¨ªdia, Guifr¨¦ el Pil¨®s, Ausi¨¤s March, Rosa Sensat, Fabra, D¡¯Ors, Pla, Dal¨ª...), el lector que segueixi el m¨¨tode riqueri¨¤ es pot creuar amb Ferran Sor, guitarrista per antonom¨¤sia del XVIII, una composici¨® del qual va servir per inaugurar el teatre Bolxoi de Moscou el 1825 i nom amb qu¨¨ el malaguanyat Ernest Lluch comprovava si una botiga discogr¨¤fica era seriosa o no. I ensopegar despr¨¦s amb Luci Licini Segon, tarragon¨ª que va acabar administrant a la Barcino del segle I dC el patrimoni del seu patr¨®, amb tal destresa que ¡°es van aixecar almenys 24 est¨¤tues en el seu honor, demostraci¨® que la romana era una societat classista, per¨° tamb¨¦ amb possibilitat de r¨¤pid ascens social¡±, remarca Rod¨¤, que ha coordinat la d¡¯hist¨°ria antiga.

Les figures de l¡¯¨¤mbit cultural i econ¨°mic predominen en el per¨ªode m¨¦s pr¨°xim (que es tanca amb Montserrat Roig, nascuda el 1946), en qu¨¨ amb prou feines apunten Joan Antoni Samaranch i Josep Benet. ¡°El tall estava en qu¨¨ els que apareixien havia d¡¯estar morts, no volia ning¨² viu actualment¡±, fixa De Riquer, que recalca tant la pluralitat de l¡¯obra i del per¨ªode en concret (¡°va de Frederica Montseny a Samaranch, o sigui de la CNT al franquisme¡±) com la qualificaci¨® d¡¯¡±indiscutibles¡± dels que hi s¨®n (¡°Ramon Margalef ¨¦s el cient¨ªfic catal¨¤ m¨¦s important del XX, una figura mundial en ecologia; Irene Polo ¨¦s la millor reportera de la d¨¨cada de 1930 i Kubala va revolucionar el Bar?a i si hi ¨¦s ell i no Cruyff ¨¦s perqu¨¨ va acabar m¨¦s catalanitzat¡±, recita aplicant la seva f¨®rmula aleat¨°ria).

A m¨¦s de fugir de l¡¯entrada del diccionari, les biografies tamb¨¦ intenten aportar novetats estrictes. En aquesta l¨ªnia, el director destaca el perfil del periodista Agust¨ª Calvet, Gaziel, en qu¨¨, a trav¨¦s d¡¯una carta in¨¨dita a Jordi Rubi¨® i Balaguer, es revela que, malgrat haver apostat durant anys per la conviv¨¨ncia amb la resta d¡¯Espanya, al final de la seva vida nom¨¦s veia com a soluci¨® ¡°el separatisme integral (...), per¨° com no hi crec per impossible, em refugio en el separatisme plat¨°nic o mental¡±. Tamb¨¦ crida l¡¯atenci¨® sobre la nova mirada a Joan Maragall: ¡°S¡¯han amagat coses de la seva vida¡±, diu, recordant que el text parla de lectures heterodoxes i er¨°tiques de la seva obra silenciades, aix¨ª com elogia el retrat de Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, ¡°la millor biografia que he llegit mai sobre ell¡±.

No apareixen figures indiscutibles com Llull, Gaud¨ª, V¨ªctor Catal¨¤ o Tarradellas perqu¨¨ ja van formar part de la Hist¨°ria mundial de Catalunya (2018), que tamb¨¦ va coordinar Borja de Riquer i de la qual Vides catalanes que han fet hist¨°ria no deixa de ser una continuaci¨® o complement, amb una tirada inicial de 10.000 exemplars, esperonada pels ja gaireb¨¦ 30.000 venuts del primer: ¡°Els catalans han llegit el doble que els francesos del t¨ªtol equivalent en qu¨¨ ens inspirem¡±, apunta De Riquer. La causa: ¡°Es tracta d¡¯alta divulgaci¨® hist¨°rica sota un format atractiu que arriba aqu¨ª en una conjuntura pol¨ªtica de notable sensibilitat pel passat a causa dels problemes del present¡±.