L¡¯urbanisme feminista arriba al pol¨ªgon

Que les ciutats no estan pensades per al trag¨ª diari de dones, nens i gent gran ja era sabut. D¡¯aqu¨ª parteix l¡¯anomenat urbanisme feminista, que reclama que l¡¯espai p¨²blic sigui amable per a la vida quotidiana: emp¨¨nyer cotxets i carros d¡¯anar a comprar, moure¡¯s si es t¨¦ una discapacitat, seure, que els fanals no il¡¤luminin nom¨¦s la cal?ada...

Tot aix¨°, que les ciutats occidentals comencen a fer, ¨¦s ci¨¨ncia-ficci¨® als pol¨ªgons industrials. Carrers perif¨¨rics, mal comunicats amb transport p¨²blic, cotxes a la vorera, ning¨² caminant... i de nit tot empitjora. Aix¨° acaba provocant que les dones es desplacin amb cotxe per evitar el trajecte fins al metro o el bus, que quedin a la parada per caminar juntes o que no es vegi ning¨² al carrer perqu¨¨ l¡¯¨²nica cosa que es pot fer ¨¦s recolzar-se en una paret.

A Barcelona, l¡¯Ajuntament va crear una guia d¡¯urbanisme de g¨¨nere que, assegura, aplica en els nous projectes o reurbanitzacions. I ara la idea ¨¦s estendre'l als pol¨ªgons, comen?ant pels del Bes¨°s, on nom¨¦s hi ha un 30% de dones, segons van assenyalar la setmana passada la tinenta d¡¯alcalde d¡¯Urbanisme, Janet Sanz, i la regidora de Feminismes, Laura P¨¦rez. El projecte porta l¡¯expl¨ªcit (i pol¨¨mic entre les interpel¡¤lades) t¨ªtol Poligoneres, just¨ªcia de g¨¨nere als pol¨ªgons del Bes¨°s.

De la m¨¤ de t¨¨cnics de Barcelona Regional i del Pla de barris s¡¯han fet tallers, observacions i 12 ¡°marxes explorat¨°ries¡± (a tota la ciutat, amb 270 dones, organitzades pel Col¡¤lectiu Punt 6 i Equal Saree), dues amb ve?nes o treballadores del Bon Pastor, el Torrent d¡¯Estadella, Montsol¨ªs i la Verneda. El resultat ha constatat falta de vida quotidiana, fa?anes a una escala no humana, edificis sense ¨²s, falta de diversitat d¡¯usos, pocs passos de vianants, molt poca accessibilitat, falta de zones verdes, parades de bus de poca qualitat i solars buits.

Des de Barcelona Regional, la psic¨°loga urbana Ana Paricio explica que s¡¯ha utilitzat la metodologia del Manual d¡¯urbanisme de la vida quotidiana. S¡¯observen cinc indicadors: com s¨®n les fa?anes (usos dels edificis, si tenen finestres, si hi ha comer?...), el carrer (passos de vianants, paviment, accessibilitat, busos o metro), els elements urbans (il¡¤luminaci¨®, bancs, ombra, parades de bus, lavabos p¨²blics), l¡¯entorn (ponts, porxos, soroll, neteja, sensaci¨® de seguretat o inseguretat) i quines persones es mouen per l¡¯espai (edat, tasca de cures, discapacitats, or¨ªgens).

¡°Avaluem si l¡¯espai f¨ªsic facilita el desenvolupament de la vida quotidiana perqu¨¨, tot i que un pol¨ªgon sigui un pol¨ªgon, l¡¯espai es pot millorar des d¡¯una mirada transversal: crear espais d¡¯estada per dinar, millorar les voreres, l¡¯accessibilitat, la connexi¨® amb els barris que s¨®n a prop, procurar que s¡¯instal¡¤li activitat als baixos, ombra en trams llargs de pas...¡±, explica Paricio.

En les marxes va participar Lourdes Punter, ve?na del Bon Pastor. ¡°Al carrer de Caracas era impossible anar amb cadiretes, era de terra, el cam¨ª de la parada de metro de Verneda fa por... en les marxes em vaig adonar que es pensa molt poc en la quotidianitat i que les dones hi tenim molt poca veu¡±, diu. I explica que els ve?ns del Bon Pastor van a la biblioteca o al centre c¨ªvic del Bar¨® de Viver i els del Bar¨® de Viver, al metge o els caixers del Bon Pastor.

Punter i Jennifer Jim¨¦nez, tamb¨¦ ve?na i amiga, aplaudeixen les millores que s'han fet al carrer de Caracas, tot i que expliquen que han aguantat l'allau de cr¨ªtiques perqu¨¨ hi ha un carril menys de circulaci¨®. ¡°Ja no hi ha terra ni clots a les voreres, la il¡¤luminaci¨® ha millorat i hi han posat m¨¦s parades; abans nom¨¦s n¡¯hi havia una i a la gent li feia por¡±. Per¨° llancen un retret: ¡°?s una pena que amb l¡¯atur que tenim no hi hagi feina per a la gent del barri en aquests pol¨ªgons¡±. I demanen que ¡°les millores no es quedin aqu¨ª¡±.