Espl¨¨ndid cos a cos d¡¯Emma Vilarasau i Jordi Bosch a La Villarroel

L'estrena de La cabra o qui ¨¦s Sylvia? va commocionar el 2002 l'escena novaiorquesa. L'obra del dramaturg nord-americ¨¤ Edward Albee va guanyar aquell any el Tony i la resta de premis que es lliuren a la ciutat dels gratacels. ?s un cl¨¤ssic que sacseja l'espectador, un drama sobre la confusa naturalesa de l'amor i el desig, la gelosia i l'enveja, la hipocresia i la toler¨¤ncia, la solitud i la recerca de la felicitat. Tradu?da al catal¨¤ per Josep Maria Pou, La cabra o qui ¨¦s Sylvia? aterra a La Villarroel (fins al 10 de gener) en un muntatge dirigit per Iv¨¢n Morales i protagonitzat en un intens duel per Jordi Bosch i Emma Vilarasau.

El nom de Josep Maria Pou estar¨¤ sempre lligat a l'¨¨xit a Espanya d'aquesta extraordin¨¤ria obra d'Albee. Amb aquesta pe?a es va estrenar com a director teatral el 2005 al Romea, en un sensacional muntatge en el qual signava la traducci¨®, coprodu?a l'espectacle i n'era l'actor principal. Va obtenir un triomf total, i fent de Martin va aconseguir una de les seves interpretacions m¨¦s memorables.

M¨¢s informaci¨®n

Raimon, Emma Vilarasau, Albert Serra i Carles Santamar¨ªa, Premis Nacionals de Cultura

Emma Vilarasau: ¡°Tinc el personatge al purgatori¡±

Actors jugant a ser actors

A partir de la traducci¨® de Pou, Iv¨¢n Morales basteix un muntatge notable a La Villarroel que t¨¦ a favor la proximitat amb els actors d'un espai tan minimalista i proper com La Villarroel, una sala que, amb les restriccions d'aforament, admet uns 200 espectadors per funci¨®.

L'obra comen?a en clau d'alta com¨¨dia, presentant el Martin, un prestigi¨®s arquitecte que acaba de guanyar el premi Pritzker, una mena de Nobel d'arquitectura, i la seva dona, la Stevie, companya i c¨°mplice en un matrimoni feli? i perfecte. Tenen un fill gai, el Billy, que adora els seus pares, i viuen en una llar burgesa, culta, liberal i, aparentment, molt tolerant.

Albee introdueix el detonant del drama quan el Martin confessa al periodista Ross, el seu millor i en aparen?a lleial amic, que est¨¤ bojament enamorat de la Sylvia. La tal Sylvia ¨¦s ni m¨¦s ni menys que una cabra amb la qual mant¨¦ una relaci¨® sexual i una connexi¨® tan intensa que el porta a l'¨¨xtasi. Per desgr¨¤cia seva, el Martin descobrir¨¤ que el seu fidel amic Ross ¨¦s un malparit envej¨®s que revela la seva relaci¨® secreta a la Stevie en una carta que literalment esmicolar¨¤ aquest matrimoni perfecte.

Albee, que ¨¦s un expert disseccionant crisis matrimonials sobre l'escenari ¨CQui t¨¦ por de Virginia Woolf? n'¨¦s el seu exemple m¨¦s fam¨®s¨C, destil¡¤la a La cabra... el millor del seu art teatral. Transita de la com¨¨dia al drama i la trag¨¨dia final construint amb un talent prodigi¨®s situacions i di¨¤legs que deixen l'espectador clavat a la butaca. Els enginyosos di¨¤legs, les bromes i les r¨¨pliques brillants del principi deixen pas amb un pols ben prec¨ªs a la creixent viol¨¨ncia d'un hurac¨¤ emocional en qu¨¨ les paraules reflecteixen sarcasme, dolor i patetisme.

Assistim a una desconstrucci¨® de la naturalesa humana, i no nom¨¦s pel tema de la zoof¨ªlia. Les riallades que provoca saber que la Sylvia ¨¦s una cabra, retrat cru de bestialisme, queden congelades en descobrir, o intuir, els motius i la realitat que viu el Martin entre el desconcert, l'abatiment i la incomprensi¨®. Jordi Bosch transmet aquest volc¨¤ emocional interior d'una manera admirable, amb la intensitat de la veu ben mesurada, sense histrionisme, amb una r¨¤bia continguda que explota quan m¨¦s mal fa la incomprensi¨® dels seus ¨¦ssers m¨¦s estimats. Despr¨¦s de la violenta escena final queda un Martin commovedor en la seva adolorida solitud.

Emma Vilarasau va destapant totes les capes emocionals i temperamentals de la Stevie amb una for?a demolidora. Salta com una fera de l'enginy i el fi sentit de l'humor de l'escena inicial al crit de r¨¤bia, dolor i impot¨¨ncia d'una dona que veu destru?ts els fonaments de la seva vida per l'amor (monstru¨®s, en aparen?a) que sent el Martin per una cabra. Forma amb Bosch una espl¨¨ndida parella protagonista que defensa el colossal duel teatral amb gran ofici, talent i inspiraci¨®.

Amb algunes asprors, Jordi Mart¨ªnez ofereix una interpretaci¨® molt efica? del Ross, un personatge que, probablement, enveja l'¨¨xit i la felicitat del seu amic de la universitat i no triga ni un minut a revelar el seu secret per enfonsar la seva vida perfecta. El jove Roger Vil¨¤ perfila b¨¦ el registre d'adolescent indignat que amb les seves paraulotes amaga la por davant la violenta discussi¨® dels seus pares. Amb una mica m¨¦s de rodatge, traur¨¤ m¨¦s profit de la seva gran escena, la trobada amb el seu pare en una sala plena de gerros i maquetes trencades i mobles tombats ¨Cpaisatge despr¨¦s de la batalla matrimonial¨C, amb un pet¨® desesperat que obre un espai torbador, en una intimitat violada per la mirada mesquina del Ross.

El m¨¦s devastador de La cabra... ¨¦s que, a partir d'una situaci¨® absurda, irracional i provocadora, ens situa davant d'un mirall molt negre on veiem secrets ¨ªntims i inconfessables; ens parla de la transgressi¨® dels l¨ªmits i els riscos que comporta viure en perill i, el m¨¦s tr¨¤gic, de la impossibilitat de seguir vivint com si no hagu¨¦s passat res despr¨¦s de revelar-se aquest secret. Qu¨¨ faries en descobrir que el teu marit es carda una cabra? A partir d'aquesta provocativa frase Albee construeix un miracle teatral. Aneu a veure-la.