Els alvocats de Mu?oz Ramonet

No sabem si a Julio Mu?oz Ramonet li agradaven els alvocats, per¨° al jard¨ª de m¨¦s de 4.000 metres quadrats que envolten la casa que va llegar a la ciutat el 1991 hi ha un exemplar d'aquest arbre, gaireb¨¦ ¨²nic a la ciutat, de m¨¦s de 12 metres, que proporciona abundants, gustosos i exquisits fruits: unes 300 peces a l'any. Ho van comprovar les persones que van visitar aquest espai de calma al bell mig del districte de Sarri¨¤-Sant Gervasi, que van ser obsequiades fa unes setmanes amb un parell o tres peces d'aquesta peculiar collita.

M¨¢s informaci¨®n

Un jard¨ª de Forestier, una altra joia amagada de Mu?oz Ramonet

Els mobles de Mu?oz Ramonet

Un serial sense fi per l¡¯her¨¨ncia de Mu?oz Ramonet

L'industrial va deixar en her¨¨ncia una impressionant col¡¤lecci¨® d'obres d'art, en litigi entre l'Ajuntament i les seves quatre filles despr¨¦s de negar-se a lliurar-les des de llavors. Per¨° una altra de les joies que tamb¨¦ va donar a la ciutat ¨¦s aquesta parcel¡¤la amb esp¨¨cies naturals, com un llorer, un til¡¤ler, un lledoner, un magnoli, cl¨ªvies, aspidistres, margallons, cirerers japonesos, llat¨¤nies; per¨° tamb¨¦ tarongers i llimoners, una figuera, un nesprer i aquest rar alvocater.

Aquest arbre ¡ªnom¨¦s hi ha un parell d'exemplars semblants a la ciutat, un al passeig de Santa Madrona i un altre als jardins de Can Bruixa¡ª, ¨¦s una esp¨¨cie origin¨¤ria de Llatinoam¨¨rica i climes tropicals, que no suporta les gla?ades i s'estressa amb temperatures superiors a 36 graus. A Espanya es conrea a Andalusia, on des de fa anys se'n produeixen per al mercat nacional i internacional. L'edat d'aquesta raresa barcelonina, segons Joan Pinyol, enginyer agr¨°nom i responsable de l'arranjament d'aquest jard¨ª per obrir-lo al p¨²blic el 2016, seria d'uns 60 anys; en aquella ¨¨poca aquest fruit no estava incl¨°s en la dieta dels espanyols.

Segons Pinyol, l'arbre es va plantar entre el 1956 i el 1957, quan Mu?oz Ramonet li va encarregar a Joan Mirambell la reforma del jard¨ª, una d¨¨cada despr¨¦s d'adquirir la casa. Mirambell va ser, segons Pinyol, un dissenyador de jardins que va crear la majoria dels clubs de golf catalans i va treballar per a molts propietaris de la burgesia catalana. En aquest cas va actualitzar l'espai projectat pel gran paisatgista franc¨¨s Jean-Claude Nicolas Forestier el 1916 per al primer amo de la casa, el marqu¨¨s d'Alella.

En aquest moment ¨¦s quan s'introdueixen algunes esp¨¨cies molt del gust de Mirambell, com els magnolis, livistones, ciques i palmeres datileres ¡ªprocedent del jard¨ª del Palau Robert, que en aquell moment Julio Mu?oz tamb¨¦ estava reformant¡ª, que estaven de moda i s¨®n una constant en aquest paisatgista, a m¨¦s de l'alvocater, ¡°encara que va saber mantenir l'esperit de l'original i va mantenir moltes de les esp¨¨cies originals de Forestier¡±.

¡°Podr¨ªem pensar que plantar aquest arbre ¨¦s fruit de l'inter¨¨s personal de Mu?oz pels seus contactes comercials amb Centream¨¨rica, per¨° l'harmonia que t¨¦ el jard¨ª no la va decidir ell. Segur que hi va haver directrius de la propietat, per¨° no es noten. La posici¨® de l'arbre ¨¦s fruit de la remodelaci¨® dels cinquanta; el problema ¨¦s que no es conserven pl¨¤nols del projecte de Mirambell. Pensar que l'arbre va cr¨¦ixer despr¨¦s que alg¨² llanc¨¦s hi llanc¨¦s un pinyol d'alvocat ¨¦s una visi¨® rom¨¤ntica molt poc probable¡±, afegeix Pinyol.

L'alvocater de Mu?oz Ramonet ¨¦s enorme. ¡°En jardineria, a difer¨¨ncia dels arbres que s'exploten en agricultura, com menys es poda millor; no es busca la rendibilitat, sin¨® la bellesa i l'harmonia. Per aix¨° aquest t¨¦ aquesta altura, que arriba a un tercer pis¡±. Segons Pinyol es tracta d'un arbre f¨¤cil de cuidar: ¡°Nom¨¦s cal revisar-ne les branques perqu¨¨ no caiguin, perqu¨¨ ¨¦s un arbre de fusta tova¡±, comenta.

Quan el fruit arriba al seu moment de maduraci¨® i per evitar que en el moment de caure provoqui algun dany, obliga a llogar una plataforma de m¨¦s de 13 metres. ¡°Si es fa al punt, continuen madurant. No s¨®n d'una varietat comercial; s¨®n d'una d'antiga, per¨° estan molt bons. Diria que deliciosos¡±, rebla Pinyol, que, de totes maneres, destaca altres arbres del jard¨ª, com un enorme til¡¤ler, ¡°originari del 1916 i, sobretot, el lledoner situat al costat de l'estany, que ¨¦s excepcional i monumental¡±.

Despr¨¦s del regal dels alvocats als visitants dels jardins, Anna Ferrer, directora de la Fundaci¨® Julio Mu?oz Ramonet, assegura que es far¨¤ el mateix amb els altres arbres que donin fruits, com el nesprer, la figuera, els llimoners i els tarongers.

No sabem si a Mu?oz li agradaven els seus alvocats. Per¨° s¨ª que als seus convidats, a qui servia a la carta, amb coberts i vaixella d'or, els oferia vi de la seva pr¨°pia collita. ¡°Servia aquests vins com si fossin els millors del m¨®n; es deixaven beure, per¨° res m¨¦s¡±, expliquen alguns dels privilegiats que van assistir a aquests ¨¤pats.