Raimon: ¡°Hi ha una part de la societat que encara plora la dictadura¡±

L'home que hi ha a l'altra banda del tel¨¨fon va publicar fa 40 anys un diari del qual ara el periodista li rellegeix aquest par¨¤graf: ¡°(¡­) deixar les coses per a un altre moment, per¨° quin altre moment, si ja tinc 40 anys? (¡­) L'atzar de fer anys, quan el calendari s'acaba i obliga a fer balan? del que soc, del que faig i del que no faig. Est¨¤ ja tot a punt per comen?ar a gravar totes les can?ons que he fet fins ara. El gener del 1981 ser¨¤ el mes¡±. ?s Raimon Pelegero (X¨¤tiva, 1940) i la seva primera can?¨®, Al vent (1963), li va marcar la vida, successivament, d'aire, comprom¨ªs i poesia. Aquest 2 de desembre fa 80 anys. Es va retirar el 2017 i si fos per ell no al?aria la veu ni per cantar tot sol. Per¨° accedeix a conversar amb EL PA?S, i ho fa per tel¨¨fon des de la casa on viu des de fa d¨¨cades a Barcelona, amb l'Analissa, l'amor de la seva vida.

Pregunta. ?s curi¨®s recordar com va celebrar un la meitat dels anys que t¨¦ ara.

Resposta. M'he quedat parat! Comen?ava llavors a refer tot el que havia fet. Les cases de discos deien: ¡°La idea d'ajuntar tota la m¨²sica ¨¦s molt suggeridora, per¨° comercialment inviable¡±. I tot aix¨° que volia fer ens ho pag¨¤vem nosaltres [l'Analissa i ell mateix].

P. Deia: ¡°He arribat als 40 anys amb la sensaci¨® que m'han estafat¡±.

R. No vam poder fer coses que ens resultaven importants en certs moments, i despr¨¦s ¨¦s complicat recuperar all¨° que t'han robat¡­ Per comen?ar, em van robar, concretament, la llibertat. El sentit de la vida. Ho van convertir tot en sospit¨®s, la tirania ¨¦s una negaci¨® de la llibertat, de la diversitat dels homes, dels drets de la gent. Tot aix¨° se'n va anar a fer punyetes, evidentment.

P. A la mateixa p¨¤gina diu: ¡°Barcelona em fa enyorar la llum de X¨¤tiva, neta i suau a l'hivern, enlluernadora i densa a l'estiu. Massa dies s¨®n grisos a Barcelona, on, despr¨¦s de viure tants anys, gaireb¨¦ no tinc amics...¡±

R. S¨ª, ¨¦s una sensaci¨® amarga, la que hi havia en aquell moment, quan se sortia de la dictadura. Tinc tres o quatre amics que sempre hi s¨®n, coneguts que t'estimen. Amics com els que tenia a X¨¤tiva o a Val¨¨ncia aqu¨ª eren comptats. Tres com a molt. ?s veritat. I, per descomptat, recordo el clima de X¨¤tiva, la imaginaci¨® infantil m'hi porta.

P. El 1968, a Madrid, vost¨¨ va fer un concert enmig d'un clima que semblava recuperar el sol per a Espanya¡­

R. Va ser important a la meva vida, a la nostra vida. Ho vaig cantar en una can?¨® posterior: ¡°Per unes quantes hores ens vam sentir lliures¡±. I qui ha sentit la llibertat t¨¦ m¨¦s forces per viure. Va ser una illa impensable. Pel m¨®n passaven coses, a Fran?a, a Txecoslov¨¤quia, als Estats Units, a M¨¨xic¡­ Semblava que es farien moltes coses que despr¨¦s no es van fer, per¨° aquell moment de llibertat per a mi ha quedat com un impacte inoblidable.

P. Per¨° despr¨¦s va anar a Madrid, el febrer del 1976, mort Franco, i per a vost¨¨ ¨¦s com un gerro d'aigua freda¡­

R. Vaig venir a un recital i em van esbroncar per cantar en catal¨¤ i per cantar, simplement¡­ Llavors vaig dir que Franco durava. I estic encara conven?ut que hi ha un franquisme latent; ho veus en com es comporta l'oposici¨® a l'actual Parlament. Et quedes sorpr¨¨s d'aquests rampells de franquisme el 2020. ?s una part de la societat que plora la dictadura, entre els quals hi ha tamb¨¦ nois joves.

P. Com ha viscut aquesta llarga transici¨® a Catalunya?

R. Com tanta gent¡­ D'una banda, resulta una exageraci¨® enorme les penes que imposen als independentistes; i per part dels independentistes hi ha un c¨²mul d'errors. Per¨° que no justifiquen aquestes penes. Aquest home [Garc¨ªa Juli¨¢] que va matar els advocats d'Atocha ve del seu retir a l'estranger i aqu¨ª el deixen anar de seguida. Clama al cel la difer¨¨ncia de tracte que se'ls dona a uns i als altres. Jo penso aquestes coses, i no soc independentista. Tinc ent¨¨s que el delicte de sedici¨® nom¨¦s existeix aqu¨ª com a delicte, i ho dic per explicar la meva estranyesa respecte a coses que passen i que s'haurien de reformar.

P. El 2017, abans dels successos d'octubre, va dir que una soluci¨® confederal seria intel¡¤ligent.

R. Jo crec que s¨ª. M¨¦s aviat o m¨¦s tard donaria la possibilitat que en aquest pa¨ªs no es perdi m¨¦s el temps amb aquestes coses. I no nom¨¦s el temps: tot el que suposa aquesta p¨¨rdua d'energia i de benestar.

P. En plena democr¨¤cia, ETA va matar Miguel ?ngel Blanco, el 2002, i vost¨¨ va anar a cantar a Madrid en contra de l'assassinat. I va haver de tornar a sentir les esbroncades.

R. Ser¨¦ sincer: hi vaig anar perqu¨¨ estic en contra que es mati la gent, i sobretot en contra que es mati sense que hi hagi cap tipus de defensa. Va haver-hi amics cantants a qui se'ls va convidar i no hi van voler anar. All¨° estava organitzat per forces pol¨ªtiques de l'Estat. Jo vaig dir que s¨ª. Una cosa ¨¦s la lluita contra la dictadura i una altra cosa era aquesta viol¨¨ncia, l'ultim¨¤tum, l'assassinat. Jo hi vaig anar, i em van xiular, perqu¨¨ hi havia un p¨²blic que estava nom¨¦s en contra d'ETA, no estava en contra d'altres coses. I em van xiular. ?s aix¨ª.

P. Com li va sonar aquesta xiulada?

R. Doncs, la veritat, vaig sentir una cosa amb¨ªgua. Al principi em va sorprendre, per¨° despr¨¦s vaig pensar que tenia ra¨® en haver-hi anat, ja que aix¨ª va poder veure's quina mena de gent era la que havia organitzat aquesta cosa.

P. La data clau d'aquest aniversari, naturalment, ¨¦s quan la seva mare el va parir, el 2 de desembre del 1940. ¡°De mare profunda¡±, com diu Manuel Vicent, i de pare anarquista¡­

R. S¨ª, ella era socialista, com el meu avi. I el meu pare era de la CNT¡­ Tinc el car¨¤cter del meu pare. Ell tenia 47 anys quan va esclatar la guerra, i no va anar al front. Van voler que fos el president de la CNT/UGT¡­ Hauria acceptat si li deixaven signar nom¨¦s les actes amb les quals estigu¨¦s d'acord. Aquest car¨¤cter jo tamb¨¦ el tinc: si m'accepten tal com soc, d'acord, i si no no passa absolutament res. De la meva mare tinc un cert sentit de l'humor i tamb¨¦ de l'afecte que es mereixen algunes persones. Vam estar en fam¨ªlia pocs anys, el meu pare va morir quan jo tenia 19 anys, per¨° ell ja havia estat uns anys a Val¨¨ncia, aix¨ª que ella va viure sola a X¨¤tiva, al carrer Blanc¡­, el carrer, l'amistat. Aix¨° se't queda a dins i d'aqu¨ª venen les can?ons. Fins a mitjans seixanta al meu carrer hi havia delators. Un home va ser afusellat a Paterna. El meu pare va anar a la pres¨®. Es parlava dels delators, per¨° nosaltres jug¨¤vem amb els seus fills. Era la infantesa.

Oposicions truncades

P. El 1963 va venir Al vent¡­

R. L'anava cantant¡­ Fins i tot la va cantar Camilo Sesto, perqu¨¨ li agradava a la seva mare! Si l'hagu¨¦s fet millor no hauria entrat amb la facilitat amb qu¨¨ va arribar a la gent¡­ Eren, em diu alg¨² que en sap, ¡°can?ons innocents¡±. De vegades ¨¦s innocent la protesta. Vaig comen?ar a tocar la guitarra. Era molt ¨²til per lligar! I aquesta can?¨® em va sortir en la meva pr¨°pia llengua. Els nois dubtaven que fos meva. D'aqu¨ª van n¨¦ixer Al vent i les altres can?ons del primer disc. Volia fer oposicions, per¨° es va creuar Al vent i s'ho va emportar tot.

P. Manuel Vicent, el seu gran exegeta, diu que les seves can?ons clau s¨®n tamb¨¦ Veles e vents, He mirat aquesta terra i Inici de cant en el temple.

R. He mirat aquesta terra ¨¦s un poema magn¨ªfic de Salvador Espriu, fet amb un mestratge po¨¨tic enorme¡­ El 1966 li vaig cantar Veles e vents, en un sopar, i em va donar l'enhorabona en nom d'Ausi¨¤s March. Aix¨° em va commoure. El 1981 vaig posar m¨²sica a He mirat aquesta terra¡­ Ell tenia un humor com de s¨¤tira de Valle-Incl¨¢n, humor i mala bava al mateix temps. El llegeixo el 1962 i va ser fonamental en l'aprenentatge de l'¨²s de la llengua¡­

P. Jo vinc d'un silenci (1975) ¨¦s de les seves preferides¡­

R. La vaig estrenar quan Franco estava moribund. Parlo aqu¨ª de la societat de la qual provinc i de com volia que fossin les coses i de com em marca aquesta lluita constant. Si te'n dic una altra hauria de ser Com un puny. Crec que ¨¦s una can?¨® molt bonica. Neix dels primers anys d'estar casat amb l'Analissa. Ella se n'anava a It¨¤lia i no hi estava gaire temps, per¨° per a mi era com si se n'hagu¨¦s anat tota la vida. I d'aquesta r¨¤bia d'estar sol neix la can?¨®. De tenir el cor en un puny. ?s una can?¨® d'abs¨¨ncia de qui vol pres¨¨ncia. Ah, i una altra can?¨® ¨¦s Diguem no. Van detenir uns companys d'universitat, per propaganda subversiva. Jo acabava de llegir Voltaire i Camus, i de L'home rebel (¡°Qu¨¨ ¨¦s un home rebel? Un home rebel ¨¦s un home que diu no¡±) va n¨¦ixer Diguem no.

P. Despr¨¦s uns i altres han fet servir Diguem no.

R. Si la cantessin sencera nom¨¦s podrien usar-la en una sola direcci¨®.

P. Quan es va retirar, el maig del 2017, li van preguntar si ja sentia nost¨¤lgia de Raimon. Va dir ¡°Encara no¡±.

R. I ara tampoc! No tinc temps, per la pand¨¨mia, com tots, encara que nosaltres som a primera fila. Tots els pensaments es queden una mica en un segon pla. Enyorar, enyorar, encara no enyoro res.