Llengua, llibertat i privilegi

Un dels arguments m¨¦s sovintejats sobre l¡¯¨²s de les lleng¨¹es, especialment present en el magma desinformat de les xarxes i en discursos a dreta i esquerra, ¨¦s que la gent parla el que vol, al marge de les condicions que l¡¯entorn hi estableixi. ?s aquesta la tesi que sol justificar per exemple l¡¯aven? del castell¨¤ a Catalunya per part d¡¯aquells que discrepen de la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica, o dels que es congratulen que, malgrat la imposici¨® del catal¨¤ a l¡¯escola, els nens al pati parlen el que volen. Es tracta d¡¯un argument profundament liberal basat en la fal¡¤l¨¤cia que som lliures de parlar la llengua que parlem.

I no, no som lliures de fer tries ling¨¹¨ªstiques plenament sobiranes, ni pel que fa a l¡¯aprenentatge de la primera llengua, condicionat pel lloc de naixement i per l¡¯entorn familiar, ni tampoc en la interacci¨® amb els altres. Som ¨¦ssers ling¨¹¨ªstics inserits en un medi configurat per una successi¨® de marcs que se superposen ¡ªun marc hist¨°ric, que ens fa parlar una llengua heretada de segles; un marc pol¨ªtic, que regula els usos ling¨¹¨ªstics sincr¨°nics; un marc econ¨°mic, pel qual les tries ling¨¹¨ªstiques se sotmeten a lleis de mercat¡ª i en virtut del qual establim un seguit d¡¯acords t¨¤cits que procuren l¡¯intercanvi. La tria de la llengua materna ¨¦s la menys lliure de les decisions possibles, com tampoc som lliures de sortir al carrer i parlar qualsevol llengua que vulguem.

Qui creu que s¨ª, que pot parlar el que vulgui, sol arrencar del privilegi. Abunda en els darrers anys la literatura que ent¨¦n el privilegi com el conjunt de circumst¨¤ncies que ens beneficien pel sol fet d¡¯haver nascut en un lloc i un moment determinats, i que comunament coincideixen en la descripci¨® t¨°pica de l¡¯home blanc, heterosexual i occidental, i encara m¨¦s si ¨¦s de classe mitjana-alta. La pregunta, ara, ¨¦s si tamb¨¦ la llengua pot ser objecte de privilegi, en constituir-se en un benefici innat i en un passaport d¡¯oportunitats. Com diu Nic Subtirelu, especialista en la q¨¹esti¨® als Estats Units: ¡°Haver nascut en un entorn en qu¨¨ adquireixes una llengua potent (com ara l¡¯angl¨¨s i variants de l¡¯angl¨¨s considerades d¡¯estatus alt) com a llengua inicial et dona un avantatge important tant en societat com arreu del m¨®n. En altres paraules, et dona un privilegi¡±.

Aparellat al privilegi hi sol haver el parer que a les lleng¨¹es les hem de deixar fer. ?s, altre cop, un argument liberal, de pensar que les vicissituds de les lleng¨¹es s¨®n canviants, que no s¡¯hi pot fer res, que ¨¦s normal que algunes lleng¨¹es pateixin i desapareguin, que ha passat sempre. I que qualifiquen els intents d¡¯apuntalar les lleng¨¹es no privilegiades com a imposicions, quan, de fet, les lleng¨¹es de privilegi solen tenir una fortalesa ben poc destructible. ?s el que apunta el mateix Subtirelu per les queixes respecte del transport p¨²blic d¡¯Atlanta quan s¡¯hi va incorporar el castell¨¤ (fins llavors nom¨¦s en angl¨¨s), o el que trobem en les cr¨ªtiques de la dreta a Ast¨²ries davant la petici¨® de fer-hi cooficial l¡¯asturi¨¤.

Poques vegades la llengua potent ha assolit el privilegi de bones maneres; al contrari, s¡¯ha imposat per for?a i magnitud. Que a Catalunya s¡¯hi parli catal¨¤ no deixa de ser resultat d¡¯una imposici¨® colonial que va estendre la llengua de privilegi del moment (el llat¨ª), mentre que s¡¯hi parla castell¨¤ per una successi¨® d¡¯avatars d¡¯ordre pol¨ªtic, econ¨°mic i militar que al seu moment tant es van servir de la seducci¨® com de la coerci¨®. En compensaci¨®, a Espanya els territoris amb llengua pr¨°pia han procurat corregir els excessos del privilegi amb el disseny de pol¨ªtiques que influ?ssin en els diversos marcs descrits m¨¦s amunt, de manera que la via per incorporar nous parlants a aquestes lleng¨¹es s¡¯ha centrat sobretot en l¡¯atracci¨® a trav¨¦s del medi.

Ara b¨¦, instal¡¤lada en el privilegi, la llengua potent sol veure els intents de refor?ar altres lleng¨¹es com un atac a la llibertat, i per tant com una amena?a a la seva hegemonia. ?s aqu¨ª que pren tot el sentit la intervenci¨® dels poders p¨²blics en l¡¯enfortiment de les lleng¨¹es menors: l¡¯ideal hauria de ser no pas garantir l¡¯acc¨¦s universal al privilegi ¡ªper entendre¡¯ns, procurar el monoling¨¹isme en una llengua gran¡ª, sin¨® estendre la meritocr¨¤cia ¡ªantagonista del privilegi¡ª que significa adquirir una llengua gran com a segona llengua. I per a aix¨°, cal garantir l¡¯espai p¨²blic a la primera, o desapareixer¨¤.