L¡¯escopeta de tots

Agrada veure que, en alguna ocasi¨®, els parlamentaris catalans demostren que comparteixen un mateix univers cultural, encara que estiguin pol¨ªticament allunyats. En uns temps en qu¨¨ la fractura entre els uns i els altres sembla m¨¦s profunda que la falla del Rift, en qu¨¨ se suggereix que hi ha m¨¦s semblances entre un diputat i un habitant de Nauru que no pas entre dos diputats de partits contraris, tranquil¡¤litza veure'ls debatent sobre alguna cosa que tots dos coneixen i valoren. Encara que sigui una pel¡¤l¨ªcula.

Per aix¨° m'ha alegrat que aquest dimecres l'hemicicle s'hagi convertit per un instant en un cineclub on es debatia sobre el missatge de La escopeta nacional, la pel¡¤l¨ªcula amb la qual Luis G. Berlanga va retratar l'¨²ltim franquisme amb encert i gr¨¤cia. Tant encert i tanta gr¨¤cia que gaireb¨¦ s'ha convertit en un t¨°pic utilitzar-la com a met¨¤fora de certa Espanya. Per si no l'heu vist o no la recordeu, la sinopsi ¨¦s aquesta: un empresari catal¨¤ ¨CJos¨¦ Sazatornil, Saza¨C sufraga una cacera amb s¨¤trapes i potentats del r¨¨gim, ministre incl¨°s, per veure si aconsegueix col¡¤locar els seus porters electr¨°nics a les noves urbanitzacions per construir. Tot en un espl¨¨ndid to berlangui¨¤, per descomptat.

Alejandro Fern¨¢ndez (PP) ha al¡¤ludit a la pel¡¤l¨ªcula per acusar Pere Aragon¨¨s de ser pitjor que aquest empresari catal¨¤, que anava a Madrid a vendre els seus productes. Esquerra, segons Fern¨¢ndez, ¡°va all¨¤ a fer mal als altres¡± (aquest ¡°mal¡± ¨¦s la queixa d'ERC per la baixa pressi¨® impositiva de la Comunitat de Madrid, que els republicans qualifiquen de d¨²mping fiscal. Avui mateix ho ha tret al ple el diputat republic¨¤ Ernest Maragall).

El vicepresident/president de la Generalitat no ha desaprofitat l'ocasi¨® de participar en el cinef¨°rum: el que denuncia Berlanga ¨Cdiu Aragon¨¨s¨C ¨¦s la conniv¨¨ncia entre el poder pol¨ªtic i l'econ¨°mic al si de l'Estat. Donava gust sentir-los debatre sobre cinema i sobre el seu significat. I resultava inevitable traslladar-se mentalment a les escenes de la pel¡¤li. Entre tantes escenes espl¨¨ndides i frases impagables, destaca aquella que el capell¨¤ espanyol¨ªssim (Agust¨ªn Gonz¨¢lez) vocifera: ¡°El que jo he unit a la Terra no ho separa ni D¨¦u¡±. El sacerdot es refereix a un matrimoni, per¨° no ¨¦s dif¨ªcil buscar-hi paral¡¤lelismes pol¨ªtics. Fins i tot avui.

En fi, que aquest intercanvi intel¡¤lectual entre Fern¨¢ndez i Aragon¨¨s sobre una pel¡¤l¨ªcula de refer¨¨ncia, aquesta constataci¨® d'un terreny cultural com¨² per sobre d'ideologies, ha estat segurament el m¨¦s distret d'una sessi¨® for?a tediosa. Fins i tot quan es parla de les mesures de control de la pand¨¨mia, fonamentals alhora que una mica vacil¡¤lants en ocasions, el Parlament de Catalunya ¨¦s v¨ªctima d'una sensaci¨® general d'ep¨ªleg. Alguns diputats en s¨®n tan conscients que utilitzen l'hemicicle m¨¦s que res com a caixa de resson¨¤ncia de m¨ªtings o espais gratu?ts de propaganda electoral. Des dels partits que formen part del Govern, les intervencions solen ser massatges amb sab¨® i sense vergonya als consellers, oblidant-se fins i tot de formular l'ensabonada en forma de pregunta. L'oposici¨®, per la seva banda, es dedica en bona part a treure lemes de campanya i ficar amb cal?ador conceptes clau apresos en reunions amb directors de comunicaci¨®.