Dues republicanes aspiren a ser les primeres diputades trans del Parlament

Fina Camp¨¤s i Clara Palau comparteixen diverses coses. Totes dues militen a Esquerra. Han hagut de lluitar contra l'estigma social de ser qui han triat ser i veuen en la pol¨ªtica i l'educaci¨® eines clau per canviar el seu entorn. Totes dues han estat votades pels seus companys d'agrupaci¨® de partit (a Osona i el Vall¨¨s Occidental, respectivament) com a elegibles per a les llistes electorals del 14-F. L'¨²ltima paraula la t¨¦ l'Executiva del partit, que confecciona les candidatures que la milit¨¤ncia ratificar¨¤ el cap de setmana vinent. ERC, si vol, pot aconseguir que, per primera vegada, Catalunya tingui diputades trans.

¡°?s la meva ¨²ltima oportunitat¡±, diu mig de broma mig seriosament Camp¨¤s, de 64 anys i nascuda a Vic (Osona). Es va afiliar a ERC ara fa quatre anys i ¨¦s vicepresidenta de la coordinadora LGTBI del partit. Ja ha anat a les llistes electorals fins a tres vegades diferents (municipals, generals i suplent a les europees), per¨° en posicions amb poques possibilitats. Per la seva banda, Palau, de 63 anys, va ser la n¨²mero 10 a les llistes a l'Ajuntament de Sabadell en les darreres eleccions, per¨° no va aconseguir entrar (el partit va obtenir set escons).

Les seves traject¨°ries, evidentment, estan marcades per la seva decisi¨® d'autodeterminar-se com a dones, per¨° insisteixen que s¨®n molt m¨¦s que una simple representaci¨® o quota. I estan segures que el seu partit tamb¨¦ ho veu aix¨ª. ¡°Suposo que l'edat fa que cre?s com un impermeable. Si alguna persona et mira i pensa que ets un home disfressat, aix¨° ja et rellisca. Em sento i soc una dona¡±, assegura Palau, que va fer el tr¨¤nsit quan ja era al partit, en el qual va decidir afiliar-se ¡°quan Carod-Rovira¡± n'era el m¨¤xim responsable.

Camp¨¤s ¨¦s conscient que el missatge que transmet com a pol¨ªtica trans ¨¦s fonamental per normalitzar la diversitat sexual, per¨° creu que cal allunyar-se de l'encasellament. ¡°Per aix¨° he intentat moure'm sempre en un marc m¨¦s ampli, que ¨¦s el del feminisme¡±, explica. De la seva hist¨°ria familiar tamb¨¦ li ve l'inter¨¨s pels temes del petit comer?. Totes dues, de fet, tamb¨¦ participen de la sectorial de dones del partit, a m¨¦s de la LGTBI, cosa que, defensen, mostra la posici¨® dels republicans en certs debats que es donen avui en el feminisme.

La confian?a dipositada pels seus companys de partit per anar a les llistes ¨¦s el que m¨¦s valoren de tot el proc¨¦s de prim¨¤ries d'ERC. De Vic a Sabadell hi ha un m¨®n. I un univers si es compara amb els graus de llibertat que permet Barcelona, per exemple. ¡°La realitat d'Osona ¨¦s una altra, el m¨®n rural, altres problem¨¤tiques que no t¨¦ al cap la gent de la capital. Em sento molt feli? que gent que mai m'hauria imaginat m'hagi donat el seu suport¡±, afegeix Camp¨¤s. L'activitat de Palau t¨¦ origen en l'associaci¨® de ve?ns del barri de la Creu Alta, ¡°els problemes del dia a dia¡±, explica. La mateixa motivaci¨® que la va portar a presidir l'associaci¨® de ve?ns la va emp¨¨nyer despr¨¦s a fer el pas cap a la pol¨ªtica. ¡°No m'agrada que les coses les decideixin altres persones. Per aix¨° m'implico¡±, sost¨¦. Palau est¨¤ casada fa 40 anys amb una dona i tenen dos fills: ¡°Som m¨¦s feli?os des que vaig fer el tr¨¤nsit¡±.

Totes dues tamb¨¦ comparteixen un llarg historial d'activisme. Camp¨¤s, que va fer el seu tr¨¤nsit el 2010, va recalar en el partit despr¨¦s de col¡¤laborar, entre d'altres, amb la plataforma Transforma la Salut, que buscava donar-li una ¨°ptica trans al sistema sanitari. Palau va estar vinculada a Actua Vall¨¨s, una entitat que lluita contra els estigmes socials i s'adre?a, entre d'altres, a treballadores sexuals. Per¨° insisteixen que si arribessin a ocupar un esc¨® a la Cambra la seva agenda anir¨¤ molt m¨¦s enll¨¤.

El sistema dels republicans per confeccionar les llistes permet que territorialment i sectorialment es proposin candidats. Totes dues van quedar en segon lloc en les seves respectives agrupacions. Per¨° l'Executiva del partit s'atorga la potestat de jugar amb els noms de cara a fer llistes que, en principi, reflecteixin la diversitat no nom¨¦s de la milit¨¤ncia sin¨® tamb¨¦ de Catalunya. Les enquestes li somriuen i podrien superar els 18 escons per Barcelona.

La primera diputada trans a Espanya va ser la socialista Carla Antonelli, que el 2011 va arribar a l'Assemblea de Madrid. La s¨¨rie que explica la hist¨°ria de La Veneno ¨¦s mainstream per¨° creixen els atacs hom¨°fobs. Camp¨¤s i Palau coincideixen que hi ha avan?os, per¨° encara queden moltes vict¨°ries per aconseguir. Una de molt actual ¨¦s la de la reforma de la llei catalana contra la viol¨¨ncia masclista, que ha generat xoc entre les feministes. Es busca estendre la protecci¨® m¨¦s enll¨¤ de les ¡°dones biol¨°giques¡± per incloure-hi tamb¨¦ les trans i intersexuals. ¡°S'ha de donar cobertura a les persones que davant la llei, per molts motius, no viuen el g¨¨nere que diuen els seus documents. La visi¨® no pot ser biologista¡±, defensa Camp¨¤s. ¡°Moltes dones arriben buscant refugi i es troben que legalment els tanquem les portes¡±, diu Palau.

Roger Torrent ser¨¤ el n¨²mero tres per Barcelona

Esquerra aprovar¨¤ el cap de setmana vinent, en un Consell Nacional, les llistes electorals amb les quals concorrer¨¤ als comicis del 14 de febrer. Per confeccionar les candidatures va fer un proc¨¦s de prim¨¤ries per triar els cap de llista. No va haver-hi votacions, ja que nom¨¦s es va presentar una proposta per cada prov¨ªncia tancant el debat.

Pere Aragon¨¨s ser¨¤ el cap de llista per Barcelona i alhora el candidat a la Generalitat. La portaveu de la formaci¨®, Marta Vilalta, liderar¨¤ la llista de Lleida i Raquel Sans i Teresa Jord¨¤ encap?alaran les de Tarragona i Girona, respectivament. Les llistes republicanes s¨®n cremallera, ¨¦s a dir, alternen homes i dones.

Aragon¨¨s va anunciar la setmana passada que la seva n¨²mero dos ser¨¤ l'exdiputada i exalcaldessa de Santpedor (Bages), Laura Vilagr¨¤. I ahir es va formalitzar que el president del Parlament, Roger Torrent, anir¨¤ en tercera posici¨®. En les passades eleccions del 21-D, Torrent, exalcalde del seu poble Sarri¨¤ de Ter (Giron¨¨s), va ser el n¨²mero dos per Girona.

La decisi¨® ¨¦s curiosa, at¨¨s que Torrent ¨¦s un dels caps m¨¦s visibles i actius del partit. Fins i tot es va especular amb la possibilitat que disput¨¦s a Aragon¨¨s la candidatura a la presid¨¨ncia. No obstant aix¨°, l'actual president en funcions de la Generalitat fa mesos que va ser ungit per Oriol Junqueras com el seu substitut en la candidatura de cara a les eleccions catalanes.

Torrent ha estat el dic de contenci¨® cap als intents de Junts i la CUP de tornar a saltar-se la llei per, per exemple, investir Carles Puigdemont. Una decisi¨® amb c¨¤rrega simb¨°lica per¨° zero efectes pr¨¤ctics. Un perfil complicat per ser la cara visible d'una prov¨ªncia on pesa el puigdemontisme.