Voteu ¡®grup bombolla¡¯

Torna l¡¯emoci¨®, la guerra fratricida entre mots per veure quin atrau l¡¯atenci¨® de les masses. Torna el concurs per triar el neologisme de l¡¯any. Convocat conjuntament per l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans i l¡¯Observatori de Neologia de la UPF, tots els usuaris de la llengua tenim l¡¯opci¨® d¡¯escollir quina paraula, dins d¡¯una desena precuinada, trobem que ¨¦s la m¨¦s significativa de l¡¯any, i gr¨¤cies a aquesta pr¨¤ctica ja hem guardonat fins ara ¡ªamb el llaminer premi d¡¯entrar al diccionari normatiu¡ª termes com estelada, dron, veg¨¤, cassolada, sororitat, emerg¨¨ncia clim¨¤tica i animalista.

Enguany la llista de paraules candidates presenta una caracter¨ªstica evident: totes elles estan relacionades amb la gran not¨ªcia de l¡¯any, la que ha centrat la informaci¨® des que al gener ja es parlava d¡¯una malaltia estranya a la Xina, i que no ¨¦s altra que la pand¨¨mia per coronavirus. No hi ha gaire lloc a dubtes: conspiranoic, coronavirus, desconfinament, desescalada, grup bombolla, infod¨¨mia, mascareta, teletreballar, tra?abilitat, videotrucada. De fet, el coi de pand¨¨mia ens n¡¯ha portat m¨¦s, de termes, i no seria cap disbarat que tamb¨¦ haguessin format part de la llista coses com cribratge, dist¨¤ncia social, policia de balc¨®, rastrejador o sind¨¨mia. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que hi ha hagut vida m¨¦s enll¨¤ dels termes relacionats amb el coronavirus, i haver convertit el concurs de l¡¯any en un monogr¨¤fic ens ha privat de poder votar coses com terf, zoomer, heterob¨¤sic o seminari web.

Des d¡¯aquest espai continuem dubtant, per¨°, del sentit aut¨¨ntic del concurs, en tant que amaga una contradicci¨® interna de dif¨ªcil soluci¨®: com a iniciativa sorgida a imatge de tries similars en altres lleng¨¹es (singularment la d¡¯Oxford per a l¡¯angl¨¨s), se¡¯ns proposa votar un terme que caracteritzi tot l¡¯any ¡ªfins aqu¨ª anem b¨¦, convertir aquesta decisi¨® en una iniciativa participativa ¨¦s m¨¦s engrescador que no pas que ho decideixin uns saberuts i saberudes¡ª, per¨° a la vegada se¡¯l premia amb la inclusi¨® al diccionari, per a la qual cosa les paraules triades han de demostrar una vig¨¨ncia suficient per ser-hi. En definitiva, acaben formant part del concurs paraules que fa temps que corren i, en canvi, en queden fora els aut¨¨ntics neologismes, que de tan recents presenten totes les objeccions perqu¨¨ els organitzadors se les prenguin seriosament.

Vet aqu¨ª doncs la paradoxa que, en l¡¯any caracteritzat per una pand¨¨mia global, no podem elegir l¡¯aut¨¨ntic neologisme, el terme estrella que ha centrat la informaci¨® arreu del m¨®n i ens ha inundat de terminologia, la paraula amb relaci¨® a la qual s¡¯ha de ser realment molt prudent ¡ªtant com un lexic¨°graf, suposo¡ª per no imaginar que tindr¨¤ una pres¨¨ncia continuada: covid. Poques vegades podem dir amb absoluta rotunditat que el terme de l¡¯any ¨¦s efectivament un neologisme, com tamb¨¦ poques vegades podem fins i tot establir la data del seu infantament: l¡¯11 de febrer de 2020, en boca de Tedros Adhanom, director general de l¡¯OMS, que presentava el terme aix¨ª: ¡°Ara els parlar¨¦ del coronavirus. En primer lloc, la malaltia ja t¨¦ nom: COVID-19. Els hi lletrejo: C-O-V-I-D, guionet, dinou¡±.

Com a paraula comuna resulta extravagant, per¨° ¨¦s innegable que el terme ha arrelat sense el numeral i ja ha demostrat prou dinamisme per generat derivats, fet que es pren sempre com un bon criteri per verificar l¡¯arrelament d¡¯un terme (com li pots negar la naturalitzaci¨® si ja t¨¦ fam¨ªlia?), per exemple amb coses com precovid, cov¨ªdic o covidiota. ?s cert que avui la vacil¡¤laci¨® en l¡¯¨²s del terme ¨¦s notable (hi ha qui l¡¯aplica al virus i qui a la malaltia; qui fa paraula aguda i qui la fa plana; qui fa el covid i qui fa la covid), per¨° la seva inclusi¨® a la llista, amb la m¨¦s que presumible vict¨°ria, hauria servit per fixar una sola f¨®rmula d¡¯una vegada.

A falta, doncs, de l¡¯aut¨¨ntic neologisme de l¡¯any, mirem-nos la resta de termes. ?s ingenu fer creure que conspiranoic, teletreballar, videotrucada o mascareta s¨®n de deb¨° neologismes, ja fa temps que corren. Coses com desescalada o desconfinament nom¨¦s serveixen per il¡¤lustrar sobre la composici¨® per prefixaci¨®. Els casos de tra?abilitat i coronavirus s¨®n termes espec¨ªfics que no tenen motiu per saltar a la llengua general, mentre que infod¨¨mia presenta una estructura calcada de l¡¯angl¨¨s i sembla m¨¦s aviat un acudit. Si heu de votar, voteu grup bombolla.