Mor Jordi Nadal, pare de la hist¨°ria industrial espanyola

El motor dels Hispano-Suiza estava compost per unes 500 peces, en comparaci¨® de les 900 que tenien els de Mercedes-Benz. Era un avantatge competitiu brutal¡­ Saber aquest tipus de detalls i com interpretar-los ¨¦s una mostra del rigor i l'exig¨¨ncia amb la qual treballava l'historiador Jordi Nadal, que va dedicar gaireb¨¦ dues d¨¨cades a investigar i reconstruir la vida d'una aut¨¨ntica anomalia en la ind¨²stria espanyola, la de la m¨¦s prestigiosa i espectacular f¨¤brica d'automoci¨® i aviaci¨® que hi ha hagut mai a Espanya. El seu treball es va plasmar a principis d'aquest mateix any en La Hispano Suiza. Esplendor y ruina de una empresa legendaria. Ser¨¤ el seu ¨²ltim llibre, ja que el gran historiador de la demografia i de la hist¨°ria econ¨°mica de Catalunya i Espanya, autor de l'encara avui indispensable El fracaso de la revoluci¨®n industrial en Espa?a, que va publicar en 1975, va morir dimarts als 91 anys, segons va transcendir ahir. Amb ell mor tamb¨¦ l'escola d'historiadors de Barcelona nascuts sota l'¨¨gida del seminal Jaume Vicens Vives.

L'exig¨¨ncia intel¡¤lectual i l'afany d'excel¡¤l¨¨ncia que s'autoimposava Nadal es van filtrar tamb¨¦ en la seva personalitat com a professor, que es va traduir en un car¨¤cter temible, una mica intransigent i amb unes dificultats extremes per superar les seves assignatures, que nom¨¦s podia tenir com a resultat deixebles excel¡¤lents, com van ser Carles Sudri¨¤, Josep Maria Benaul i Albert Carreras, entre d'altres. No gaires m¨¦s: qui va ser vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, tamb¨¦ va ser alumne seu i no va poder quedar-se amb ell al seu departament davant les exig¨¨ncies dels requisits.

La forja de la manera de ser i de treballar de Nadal (Cass¨¤ de la Selva, 1929) potser va tenir la seva g¨¨nesi en la voluntat de demostrar al seu pare, d'una fam¨ªlia d'emprenedors i reeixits fabricants de taps de suro de l'Empord¨¤, que valia per a aquesta especialitat d'Hist¨°ria que, en matr¨ªcula lliure, havia cursat a Filosofia i Lletres alhora que estudiava Dret, sortida m¨¦s ben vista pel seu progenitor. Portent¨®s, es va llicenciar de totes dues el 1951, per¨° el gran magnetisme de Vicens Vives com a catedr¨¤tic el va arrossegar cap a la Hist¨°ria, amb un selecte i redu?t grup de deixebles en el qual aviat va destacar amb Josep Fontana, Emili Giralt i Josep Regl¨¤.

¡°Em va ensenyar a escriure poc i b¨¦ i a sintetitzar molt¨ªssim. Sense ell no hauria estat historiador¡±, reconeixia Nadal, que, encaminat pel seu mentor, aviat es va convertir en professor ajudant i es va endinsar en l'encara no gaire explorat camp de la demografia, amb pioners estudis sobre la poblaci¨® a Catalunya dels segles XVI i XVII, que van acabar conformant la seva tesi doctoral el 1957.

Aquesta branca d'estudi va ser la ra¨® de ser intel¡¤lectual fins a mitjans dels anys seixanta i li va permetre entrar en contacte amb la m¨ªtica escola dels Annales francesa de Par¨ªs i amb Pierre Vilar (1953) a partir de l'historiador Fernand Braudel, que va con¨¨ixer a Tolosa de Llenguadoc, i m¨¦s tard estudiar a Pavia (1955) i impartir a Liverpool (1958). Pel cam¨ª, va construir del no-res, juntament amb el seu mentor, l'assignatura d'Hist¨°ria Econ¨°mica d'Espanya del curs 1955-1956 per a la flamant Facultat de Ci¨¨ncies Econ¨°miques de la Universitat de Barcelona (UB), creada l'any anterior. La traducci¨® va ser un Manual de Historia Econ¨®mica de Espa?a (1958), que alguns estudiosos defensen avui encara com a mod¨¨lic.

La prematura mort de Vicens Vives el va deixar a ell, com a la resta de deixebles, a la intemp¨¨rie acad¨¨mica, que en el seu cas es va rematar perdent unes oposicions a catedr¨¤tic a la UB, resultat que no semblava ali¨¨ al pes d'algunes maniobres d'influx franquista. Un resultat que li va generar, segons els seus amics m¨¦s ¨ªntims, un sentiment d'injust¨ªcia i de persona maltractada que hauria refor?at la seva posterior personalitat com a professor i que mai va acabar traient-se de sobre.

Amb la publicaci¨® de La poblaci¨®n espa?ola (1966), un dels seus t¨ªtols cabdals fruit d'ampliar un treball seu en un ap¨¨ndix d'un llibre franc¨¨s gr¨¤cies a la insist¨¨ncia de qui va ser el seu editor i amic, Gonzalo Pont¨®n, Nadal va donar un gir als seus estudis i es va endinsar en la hist¨°ria industrial. ¡°Porto la ind¨²stria a la sang¡±, feia broma anys despr¨¦s, en un gest als seus or¨ªgens familiars. Com amb la demografia, es va mostrar pioner i labori¨®s sense igual, en una tasca per estudiar el desenvolupament hist¨°ric de la ind¨²stria catalana i espanyola a la qual en els seus inicis tampoc va ser aliena l'ajuda que va rebre dels industrials t¨¨xtils catalans, en una mediaci¨® en qu¨¨ van arribar a intervenir l'economista Fabi¨¤ Estap¨¦ i l'escriptor Josep Pla.

El fracaso de la revoluci¨®n industrial en Espa?a, 1814-1913, Catalu?a, la f¨¤brica de Espa?a (1986), Josep Bonaplata: pioner del primer ¡®vapor¡¯ barcelon¨ª (1997) i Atlas de la Industrializaci¨®n de Espa?a: 1750-2000 van ser algunes de les fites d'una bibliografia que va mantenir com a eix una doble primacia: la d'una Catalunya sobre Espanya en l'¨¤mbit industrial des de l'inici i la del capital privat sobre el p¨²blic, sobre la intervenci¨® de l'Estat, tesi que tamb¨¦ aflora en el llibre de la Hispano-Suiza. Qui acabaria sent catedr¨¤tic d'Hist¨°ria Econ¨°mica a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona i despr¨¦s catedr¨¤tic em¨¨rit de la UB, doctor honoris causa de la Pompeu Fabra i autor d'una Hist¨°ria de la Caixa de Pensions rebria l'Orde de la Creu d'Alfons X el Savi i la Medalla Narc¨ªs Monturiol i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. O sigui, el seu pare n'hauria estat orgull¨®s: Jordi Nadal va ser, ell mateix, un Hispano-Suiza de la Hist¨°ria.