Ramon Folch: ¡°No ens enganyem: al planeta no se¡¯l pot salvar... ni destruir¡±

Tot i admetre que la seva vida ja entra en l¡¯etapa de ¡°porcellana delicada¡±, el socioec¨°leg Ramon Folch (Barcelona, 1946) segueix sense entendre com hi ha gent que s¡¯avorreix. ¡°?s molt divertit ser curi¨®s¡±, diu. Curiositats de la vida, el seu inter¨¨s exacerbat per les plantes, els animals, el vent o el sol ja va fermentar en una infantesa inquieta. Eren temps en qu¨¨ la natura es capturava amb els ulls i no amb smartphones. ¡°El primer pas per adquirir el coneixement ¨¦s que t¡¯entri pels sentits¡±, opina el tamb¨¦ director t¨¨cnic, comissari d¡¯exposicions i impulsor de grups d¡¯investigaci¨® ambientals en els darrers anys d¡¯una dictadura en la qual encara retrunyien els crits de ¡°mori la intel¡¤lig¨¨ncia!¡±.

A Folch li agrada que el tractin fonamentalment com a divulgador. Per la seva tasca divulgativa i de defensa de la biodiversitat ha rebut el premi NAT, que atorga el Museu de Ci¨¨ncies Naturals de Barcelona. En temps de pand¨¨mia, els seus ulls continuen oberts: ¡°La crisi que s¡¯ha generat tempta de tornar als errors del passat¡±, alerta.

Pregunta. A L¡¯energia en l¡¯horitz¨® del 2030 va escriure que l¡¯aposta sostenibilista ha d¡¯estar distanciada del fonamentalisme. Per¨° avui no cal, justament, un integrisme ecologista?

Imagino una Barcelona amb nous sistemes de despla?ament, amb cintes transportadores com les de l¡¯aeroport. Per qu¨¨ no?

Resposta. O canviem el model o ens extingim. Jo soc radicalment sostenibilista i per aix¨° no soc fonamentalista. Una cosa ¨¦s avisar que si no abaixem la velocitat ens estavellarem, i l¡¯altra ¨¦s dir tota l¡¯estona a quina velocitat hem d¡¯anar. Radical ¨¦s adoptar amb fermesa decisions que ens mantindran en uns l¨ªmits sostenibles. Fonamentalisme ¨¦s fer complir una normativa sense estudiar si serveix.

P. El secretari general de l¡¯ONU, Ant¨®nio Guterres, va afirmar que els humans ¡°estem amb guerra contra la naturalesa¡±.

R. Hem declarat una guerra absurda contra nosaltres mateixos, no contra la naturalesa. Jo crec que Guterres ho va dir d¡¯una manera simb¨°lica. Si no, seria d¡¯una arrog¨¤ncia extraordin¨¤ria pensar que ho podem fer... ?s com si jo ara vaig a la platja i declaro la guerra al mar. No ens enganyem: al planeta no se¡¯l pot salvar... ni destruir.

P. El canvi clim¨¤tic no ¨¦s, doncs, una guerra contra el planeta?

R. El canvi clim¨¤tic no t¨¦ cap transcend¨¨ncia per a la Terra. En 4.600 milions d¡¯anys ha tingut temperatures altes, baixes... Unes condicions en les quals l¡¯¨¦sser hum¨¤ no podria viure. La q¨¹esti¨® ¨¦s mantenir els par¨¤metres perqu¨¨ nosaltres i altres esp¨¨cies puguem viure milers d¡¯anys m¨¦s.

P. La crisi generada per la pand¨¨mia pot posar fre a la lluita del canvi clim¨¤tic?

R. Com un fumador que deixa el tabac, la temptaci¨® de tornar enrere ¨¦s forta. I mentrestant, el Mediterrani ha pujat 8 cent¨ªmetres en 75 anys. Al ritme actual, la pujada de mig metre a 30 anys vista ¨¦s inevitable. I pregunto: a Catalunya qui voldr¨¤ anar a una platja que no existir¨¤?

P. El Govern catal¨¤ s¡¯ha comprom¨¨s que el 2030 el 50% del consum el¨¨ctric provindr¨¤ d¡¯energies renovables. Hi arribarem?

R. Amb 10 anys es poden fer moltes coses. Per¨° l¡¯important no ¨¦s que es faci el 2030, sin¨® dirigir-nos cap un nou model energ¨¨tic. I aix¨° implica canviar les pautes de consum. Si renovem les fonts d¡¯energia per¨° el consum augmenta, el percentatge de les f¨°ssils continuar¨¤ igual... Cal ser m¨¦s eficients.

P. Per terra, mar o aire. Quin cam¨ª ¨¦s el m¨¦s adient perqu¨¨ Catalunya arribi a la sostenibilitat? L¡¯energia e¨°lica sembla la gran aposta, amb grans parcs a Tarragona.

R. Sembla una ximpleria, per¨° nom¨¦s es pot aprofitar el vent all¨¤ on n¡¯hi ha. I en general, hi ha poc recorregut. Tenim vents interessants a Tarragona, a la Catalunya meridional i a l¡¯Empord¨¤. Per¨° no podem aprofitar el del mar perqu¨¨ els molins s¡¯haurien d¡¯ancorar a massa profunditat. L¡¯energia fotovoltaica, en canvi, la podem treure de tot arreu. Es tracta de fer una mica d¡¯aqu¨ª i d¡¯all¨¤. Ens hem d¡¯instal¡¤lar en la gesti¨® de la complexitat.

P. Catalunya ha perdut un 25% de les esp¨¨cies els darrers 20 anys. ?s partidari de reintroduir esp¨¨cies com l¡¯os o el llop?

R. M¡¯agradaria veure aquestes esp¨¨cies. Per¨° alguns em mataran per dir-ho: no estic segur que avui siguin compatibles amb l'¨²s del territori. Qui sobra: el llop o els habitants de la muntanya? S¡¯han de prendre les mesures en funci¨® de les circumst¨¤ncies.

Qui sobra: el llop o els habitants de la muntanya? S¡¯han de prendre les mesures en funci¨® de les circumst¨¤ncies

P. Alguns diran que aix¨° ¨¦s voler erigir-se en l¡¯esp¨¨cie que mana sobre la natura...

R. No es pot no acceptar la nostra capacitat per governar l¡¯ambient davant l¡¯os i s¨ª acceptar-la davant del mosquit anopheles, que vam haver d¡¯eliminar per evitar el paludisme. Per qu¨¨ est¨¤ b¨¦ que hi sigui la cigonya per¨° no el mosquit? ?s una decisi¨® antr¨°pica.

P. El 2019 Catalunya va declarar l¡¯emerg¨¨ncia clim¨¤tica. En canvi, fa 10 anys que no hi ha conselleria de Medi Ambient...

R. Catalunya ¨¦s un esquitx al m¨®n i tampoc t¨¦ compet¨¨ncies per intervenir en q¨¹estions cabdals. Anem a remolc. Tot i que si pogu¨¦s, no s¨¦ si les faria b¨¦... No em preocupa tant que no hi hagi conselleria, sin¨® que el Govern no funcioni amb sensibilitat suficient. I ara per ara, ni el de Catalunya ni el d¡¯Espanya tenen una voluntat clara de fer una transici¨® cap a l¡¯automoci¨® el¨¨ctrica, per exemple.

P. Veu l¡¯Eixample barcelon¨ª sense cotxes?

R. Me l'imagino buit dels vehicles actuals i amb nous sistemes de despla?ament. Per qu¨¨ no imaginar-la amb cintes transportadores com les de l¡¯aeroport? Si ja s¡¯han posat escales mec¨¤niques en els barris de muntanya...

P. L¡¯Ajuntament de Barcelona est¨¤ definint un nou paradigma urban¨ªstic de la ciutat. Qu¨¨ pensa de la gesti¨® actual?

R. Veig una fraseologia excessiva. Est¨¤ massa teatralitzada. La situaci¨® no em fa feli?.