Nom¨¦s a Barcelona hi ha 70 assentaments com el de l¡¯incendi de Badalona

L'incendi de la nau ocupada al barri del Gorg de Badalona podria haver passat en altres punts de l'¨¤rea de Barcelona: la capital, l¡¯Hospitalet o, m¨¦s lluny, Sabadell i Terrassa, tots els municipis on explica que interv¨¦ la Creu Roja. Nom¨¦s a la capital hi ha 70 assentaments que alberguen 400 persones, reconeix l'Ajuntament. Hi ha campaments en naus industrials, per¨° tamb¨¦ en locals tancats o en solars pendents de construir.

I es concentren al districte de Sant Mart¨ª, al barri del Poblenou, el que m¨¦s naus i solars buits acumula prop de barris on els habitants d'aquests espais ¨Dmolts d'origen subsahari¨¤, per¨° tamb¨¦ de pa?sos de l'Est o fins i tot persones locals sense llar¨D acudeixen a buscar ferralla o qualsevol objecte que puguin vendre. La Llei d'Estrangeria i la situaci¨® irregular en la qual viu la majoria els impedeix entrar al mercat laboral legal.

Nom¨¦s a l'entorn de la pla?a de les Gl¨°ries, cridada a ser una de les noves centralitats de la ciutat i on s'inverteix una milionada en un t¨²nel per soterrar la Gran Via, hi ha hagut i han desaparegut diversos assentaments successivament. Ara hi ha set campaments. Tres s¨®n a la part alta, tocant a Consell de Cent i Dos de Maig, prop del que eren els Encants, i els bombers aquest any han acudit diverses vegades a sufocar incendis. Els altres quatre s¨®n a la part baixa: Meridiana o els carrers de Santander o Joan d¡¯?ustria. D'aquests, dos s¨®n a l'aire lliure, amb barraques fetes de fusta i davant del Teatre Nacional i els Encants. Fa m¨¦s d'un any que hi s¨®n i creixen cada dia que passa.

No s¨®n, malgrat tot, assentaments amb centenars de persones, com els que hi va haver fa anys a la ciutat. El 2012 hi havia 62 enclavaments amb 735 persones, segons l'Ajuntament. Des de llavors, la xifra d'espais ha oscil¡¤lat (entre 28 i 71), per¨° ha caigut la dels seus ocupants fins a 400 persones. Enrere han quedat grans campaments en espais enormes. El que va haver-hi als edificis de les antigues casernes de Sant Andreu va arribar a albergar 600 persones el 2003. A dins, els habitants s'havien organitzat per zones d'origen (subsaharians, gitanos de l'Est d'Europa, galaicoportuguesos, persones arribades de l'Est) i tenien fins i tot parades de menjar i un dispensari. O els que es localitzaven a les naus de la f¨¤brica Oliva Art¨¦s, on hi havia caravanes fins a un segon pis. Un altre assentament multitudinari va ser el del carrer de Puigcerd¨¤, desallotjat el 2013.

Va ser llavors quan l'alcalde Xavier Trias va crear l'Oficina del Pla d'Assentaments Irregulars (OPAI). Des de llavors l'Ajuntament t¨¦ un cens actualitzat dels assentaments. Actua quan detecta menors entre els habitants o davant d'emerg¨¨ncies: incendis o desallotjaments. ¡°Per¨° no s'ha afrontat la soluci¨® estructural del drama, que sobrepassa qualsevol Ajuntament i els seus serveis socials i xoca amb la realitat de la Llei d'Estrangeria¡±, afirma un expert que havia treballat al Consistori, ja amb Ada Colau a l'alcaldia. Aquest dijous, l'Ajuntament va centralitzar qualsevol declaraci¨® sobre aquest tema en el tinent d'alcalde de Seguretat, Albert Batlle. Nom¨¦s ha facilitat dades: ¡°70 assentaments, 400 persones i cap de la grand¨¤ria del de Badalona¡±.

La Generalitat afirma, des del Departament d'Afers Socials, que no t¨¦ cens. ¡°?s compet¨¨ncia dels Ajuntaments¡±, recorda una portaveu, que destaca que aquest any el departament ha destinat ¡°11,8 milions nous al sensellarisme perqu¨¨ els ens locals obrin equipaments i facin atenci¨® a les persones¡±.

La progressiva urbanitzaci¨® del Poblenou, o de l'entorn del que ser¨¤ l'estaci¨® de la Sagrera, expulsa els campaments. Primer els redueix en grand¨¤ria i quan la grua ¨¦s a tocar, es traslladen a la perif¨¨ria. A Badalona, en aquest cas. De fet, membres de la Xarxa de Suport als Assentaments del Poblenou, pr¨¤cticament inactiva, recorden que part dels habitants de la nau del Gorg procedeixen d'un assentament que hi havia al carrer del Maresme. Batlle ho ha negat rotundament. Tamb¨¦ al carrer del Maresme va ser un incendi el que va posar fi a l'assentament. S¨®n focs que es declaren perqu¨¨ la gent dels assentaments punxa la llum per il¡¤luminar o per escalfar-se. O directament perqu¨¨ encenen fogons per cuinar o fogueres quan fa fred.

L'Ajuntament de Badalona no ha facilitat dades sobre la magnitud del problema a la ciutat. Fonts de l'anterior executiu asseguren que en el mandat passat les persones que vivien en naus no passaven de 60. I que ¡°es va treballar amb la Creu Roja, els equips de serveis comunitaris dels Mossos i entitats intentant donar recorregut a aquestes persones¡±. Des de la Creu Roja, el seu coordinador provincial a Barcelona, Ramon Jan¨¦, explica que no tenen dades d'assentaments, per¨° confirma que ¡°en l'entorn metropolit¨¤ i sobretot en grans ciutats aquesta problem¨¤tica comen?a a emergir¡±. En concret, afirma, ells intervenen a l¡¯Hospitalet i Sabadell i Terrassa, amb assist¨¨ncia humanit¨¤ria i treball comunitari, com feien a Badalona, on tamb¨¦ tenen seu.